S'haurà d'esperar encara una mica més. El govern espanyol ha decidit, finalment, ajornar un any la reforma de la selectivitat, per la qual cosa no hi haurà canvis en la prova del 2024 i es posposen pels exàmens del 2025. El Ministeri d'Educació i Formació Professional, dirigit per Pilar Alegria, ha traslladat aquesta decisió a les comunitats autònomes, amb les quals s'ha reunit de manera telemàtica aquest dijous. També el Ministeri d'Universitats té previst traslladar la decisió a les universitats aquest mateix matí. L’executiu ha pres aquesta decisió perquè està en funcions, a l’espera que hi hagi un nou govern en actiu. El ministeri ja va paralitzar el decret un cop convocades les eleccions generals, i ara ha estudiat si havia d’aprovar-lo tenint en compte l’actual escenari o deixar-lo per al pròxim govern.

L'anunci s'ha fet dues setmanes abans de l'inici del curs dels alumnes de 2n de Batxillerat, que s'hauran d'examinar a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) del juny del 2024, a la fi d'aquest curs. Segons el Ministeri d'Educació, l'ajornament es deu als informes jurídics sol·licitats pel Ministeri d'Educació d'Alegria que no avalen que un Govern en funcions pugui aprovar lleis o reials decrets, tret que obeeixin a qüestions d'"extrema urgència". L'aprovació de la nova selectivitat s'ha paralitzat per "responsabilitat", perquè el govern espanyol actualment està en funcions i, van afirmar, "l'executiu que surti de les urnes haurà de ser el que prengui les decisions", han afegit les mateixes fonts. 

La nova selectivitat "competencial"

Finalment, doncs, els canvis que es plantejaven, com passar de 90 minuts per fer cada examen a 105 o que els alumnes poguessin escollir entre examinar-se d'Història d'Espanya o d'Història de la Filosofia —la polèmica 'prova de maduresa' es va acabar descartant—, queden en espera i la Selectivitat 2024 serà exactament igual a la dels darrers anys. El canvi estudiat per l'executiu també introduïa exàmens més competencials, amb problemes menys teòrics i memorístics i més basats en la vida real i en exercicis d'associació d'idees i reflexió. Aquestes proves, que van ser assajades al març a mig centenar d'instituts espanyols, s'anirien implementant progressivament any a any fins a culminar el curs 2027-2028. 

Currículum nou, però examen tradicional 

Els experts, però, auguren que retardar el canvi de la selectivitat portarà a una situació complicada i paradoxal a les aules. Per un costat, els docents han d'aplicar un nou currículum amb continguts, maneres d'ensenyar i d'avaluar més competencials derivades, de l'actual llei educativa, la LOMLOE d'Isabel Celaá; però per un altre, l'examen que hauran de fer al juny serà d'un model molt similar al de sempre.