Un tràngol inimaginable. El pitjor malson ha mutat en horror i barbàrie. Una decisió impulsiva i injusta —la de Vladímir Putin— ha desencadenat i instal·lat el terror des del 24 de febrer als carrers d’Ucraïna. La deriva ha resultat en una guerra que, dissortadament, està condicionant i posant en risc la vida de milions de ciutadans. Molts d’ells s’han vist forçats a capgirar el seu dia a dia i a deixar enrere gran part de la seva vida en busca d’un bri d’esperança, d’un refugi segur, d’una via de supervivència. Prop de 6.000 persones d’origen ucraïnès han arribat a Catalunya en les darreres setmanes a conseqüència del conflicte bèl·lic que hi ha al seu país. Cinc d’elles són a Calonge i Sant Antoni, un municipi baixempordanès que té 11.484 habitants. Des del 9 de març, l’Annia, la seva mare Tatiana i els seus fills Froisia, Stefan i Serafin —acompanyats del seu gos Spock— són part de la població calongina.
El punt d’inflexió
La nit i matí del 24 de febrer van ser esborronadors. Agafar el son era impossible. Crits d’esglai, sirenes en marxa, soroll atordidor. A una casa d’Úman (Ucraïna), aquell dia, hi ha una conversa telefònica. És la Tatiana, que s’ha posat en contacte amb la seva filla Annia, situada a Butxa, per explicar-li que els pitjors auguris havien esdevingut reals. “Vam escoltar l’esclat de diverses bombes. El soroll dels avions sobrevolant la ciutat era espantós. Feia por caminar pel carrer”, recorda visiblement commoguda i afectada l’Annia. Amb els seus fills, van desplaçar-se fins al domicili d’uns familiars que està situat a uns 20 quilòmetres de la capital ucraïnesa, Kíiv. A mesura que passaven els dies, la catàstrofe adquiria una dimensió més gran i insostenible.
Per a la família de l’Annia, el 4 de març va marcar un abans i un després. L’incendi prop de la central nuclear de Zaporíjia fou un autèntic punt d’inflexió. L’Annia narra que, en ser coneixedora d’aquest succés, ja no hi havia marxa enrere: era el moment de sortir d’Ucraïna. “Ho vaig fer pels meus fills, per mi. Havia decidit que havíem d’anar a Polònia, sense ni tan sols pensar què faríem i on aniríem després”, explica l’Annia a ElNacional.cat. Fou un instant dur, fou un dilema. Però la necessitat era clara: subsistir.
Una decisió de vida transcendental a la frontera
El camí fins a Polònia va ser tens i colpidor. Arribats a la ciutat de Przemysl, la Tatiana va anar cap al centre de refugiats a Medyka. Allà hi va trobar un munt de voluntaris que els van proporcionar ajuda de tota mena i, molt especialment, suport moral i psicològic. Ells eren, des de la perspectiva de l’Annia, la primera mostra d’un horitzó segur. Un d’ells, Tom, es va dirigir a la Tatiana. El voluntari li va relatar que estaven organitzant i trobant maneres per portar a totes aquestes persones cap a altres països o ciutats poloneses, cap a refugis acollidors.
Per entendre el paper de Tom, cal rebobinar uns dies enrere i recórrer uns 2.500 quilòmetres. A l’ajuntament de Calonge i Sant Antoni, les notícies de la invasió perpetrada per Rússia al territori ucraïnès els preocupava molt i van fer “prendre consciència de la situació anòmala” que s’estava produint, afirma Jordi Soler, alcalde del municipi calongí. És des d’aquesta reflexió que sorgeix l’origen d’una onada de solidaritat de la ciutadania d’aquesta població. Inicialment, es va engegar una campanya de recollida d’aliments, roba i productes sanitaris, entre altres, que es concentrava al Palau Firal de Sant Antoni. Amb tot aquest material recollit durant aquestes setmanes, des del consistori han pogut destinar 12 furgonetes plenes de material per dur-lo fins a la frontera de Polònia amb Ucraïna. En paral·lel, va obrir-se la possibilitat d’acollir alguna família ucraïnesa. Soler precisa que tenien un habitatge disponible, l’antiga casa dels mestres, “que l’estàvem acabant d’habilitar i té espai per a sis persones, que era on podíem aplegar-los”.
En aquest punt, l’ajuntament va activar tots els tràmits pertinents. Dani Planàs, adjunt al gabinet d’alcaldia, va poder contactar amb el grup de voluntaris a Medyka per traslladar-los la predisposició del consistori a acollir alguna família. L’encarregat de fer la gestió i identificar la família va ser Tom, que es va encarregar de comunicar a la Tatiana —i, posteriorment, a la resta de la família que ha acabat arribant a Calonge i Sant Antoni— la possibilitat d’anar a Catalunya i les garanties que tenia aquesta opció. L’Annia, amb els seus fills, va desplaçar-se fins a on era la seva mare Tatiana per conèixer de primera mà aquest escenari que s’obria i els detalls del mateix. La decisió començava a prendre forma.
La tarda del 5 de març, una furgoneta plena de material partia cap a Polònia. Al volant hi havia Dani Planàs, acompanyat de dos amics que van anar amb ell fins a Praga. Des de la capital txeca fins a la frontera polonesa, Planàs va fer la ruta sol. 24 hores després de sortir des de Calonge i Sant Antoni, va arribar a Medyka. Al llarg de dos dies, el treballador de l’ajuntament calongí va ajudar a descarregar aliments i productes que arribaven per als refugiats. Qualifica la solidaritat que va veure com a “molt remarcable” i elogia la feina duta a terme pels voluntaris. Per a Dani Planàs, aquella vivència va ser “molt complicada”. “El que vaig veure va ser força horrible, hi havia molta gent deixant-ho tot al darrere seu, acompanyats d’una simple maleta. Em va afectar al moment i encara ho fa uns dies després, perquè vas pensant i vas identificant-te amb el que els passa a ells. Vas veient els teus fills, la teva parella. Podrien ser ells. És un xoc emocional bestial”, apunta emocionat.
Imatge del centre de refugiats a Medyka / Cedida per Dani Planàs.
Només quedava que Tom presentés a Planàs a la família. Sobre aquell moment decisiu, l’adjunt a l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni destaca que “possiblement, es volien assegurar que era una persona normal. Ha de ser molt difícil marxar amb algú que no coneixes de res a tants quilòmetres de casa. Vam estar parlant una estona i van acabar deliberant que érem una bona opció”. Per a l’Annia, “el més important era estar fora de perill” i van valorar que aquesta possibilitat que els sorgia era “adequada”. Presa la decisió, l’Annia i la seva família emprenien un nou rumb amb poques certeses, però amb una fonamental: “Allunyar-se del terror”.
El viatge fins a Calonge i Sant Antoni va durar al voltant de 36 hores. L’Annia va decantar-se per anar amb el seu cotxe i emportar-se’l per, una vegada aquí, no haver de “dependre de ningú”. La furgoneta i el vehicle d’ella van arribar al destí cap a les 19 hores del 9 de març. Els esperava l’alcalde Jordi Soler i regidors del govern municipal. A més d’ells cinc, el gos i Dani Planàs, venien quatre persones més que van fer nit al poble i l’endemà els van acompanyar fins al tren amb destinació Madrid. “Al principi, era molt complicat per a nosaltres. No coneixíem res ni ningú, només a en Dani, a qui li estic profundament agraïda per tot el que ha fet per nosaltres”, precisa l’Annia.
Primera setmana a la vila
La família ucraïnesa rep a ElNacional.cat una setmana després que tota la seva vida canviés de manera tan sobtada. Encara que segueixen impactats i “en fase d’estabilització”, volen recuperar el somriure. En pocs dies, s’ha aconseguit agilitzar i gestionar els tràmits vinculats a la seva situació administrativa. El batlle calongí, Jordi Soler, admet que són “processos farragosos”, però que “a vegades, la necessitat fa que estiguis més atent i siguis més diligent”. En aquest sentit, sosté que “al venir tots de cop, es mecanitza una mica tot el sistema”. Davant d’aquesta situació excepcional, explica que “des del municipi, es poden començar a fer tràmits amb estrangeria i la policia, podem demanar hora des d’aquí. En canvi, abans calia anar a la comissaria de Sant Feliu de Guíxols o bé desplaçar-se fins a la subdelegació del govern espanyol a Girona”.
De fet, des d’aquesta mateixa setmana, dos dels fills ja estan escolaritzats i han pogut començar a anar al col·legi. Només saben parlar ucraïnès i una mica d’anglès, però poc a poc els ensenyaran a parlar català i castellà. Per a més inri, aquesta setmana vinent començaran a anar a l'escola de música del municipi. Podran retrobar-se amb els instruments que els transmeten pau i que gaudeixen tocant, el piano i la guitarra. D'altra banda, al llarg d’aquests primers dies, l’Annia ha pogut veure alguns carrers del municipi i rep una atenció constant per part dels serveis socials, que els ajuden en allò que puguin requerir. A més, subratlla l’escalf i la bona acollida de la gent: “Allà on vaig del poble, les persones em somriuen i es mostren predisposats a ajudar-me”.
Més de 85 persones de la comunitat ucraïnesa de Calonge i Sant Antoni es van reunir el dimecres a la tarda a la sala de plens de l'ajuntament / Cedida per l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni.
Aquest “esperit de germanor” que ella emfatitza s’il·lustra amb fets com la trobada de la comunitat d’Ucraïna a Calonge i Sant Antoni. El dimecres a la tarda, a la sala de plens del consistori, les 85 persones empadronades d’origen ucraïnès van poder tenir un espai on trobar-se, compartir les seves inquietuds i donar-se suport mutu. Això va omplir a la família recentment acollida a la localitat: “Vam coincidir amb grans cors, amb grans persones”, diu l’Annia. Per la seva part, l’alcalde Soler reivindica “l’orgull” d’haver pogut organitzar aquesta reunió: “Ens hem posat a la seva disposició per al que necessitin en aquests moments tan difícils. Ha servit perquè creïn grups de sinergia, va ser realment emotiu”. A tall d’exemple d’aquesta fraternitat i companyonia, una família ucraïnesa que fa anys que resideix a Calonge i Sant Antoni van regalar a la família de l’Annia una bicicleta i un patinet per als fills. Només d’explicar l’anècdota, les emocions remouen a l’Annia. Se sent acompanyada i amb “esperances per al futur”.
Fotografia del castell de Calonge / P.R.
Entre els indrets que l’Annia en fa bandera, hi ha el castell de Calonge, del segle XI, o les platges de Sant Antoni. A ella li fascina pintar i el món de l’arquitectura l’apassiona. En concret, fa tres anys, va viatjar amb unes amigues a Barcelona per visitar la Sagrada Família i interessar-se per les obres d’Antoni Gaudí, un arquitecte “de referència”. “Passejar per Calonge i Sant Antoni em fa pensar que estic en un conte de fades”, manifesta l’Annia. L’estil de les cases, el clar toc medieval del castell o la natura l’han captivat. També li sembla “fantàstic” el fet de tenir la platja a només tres quilòmetres de la seva nova casa. Confessa que ja hi ha anat més d’una vegada i que són experiències que gaudeix molt: “Em dona tranquil·litat, allà hi trobo calma i equilibri. Em trasllada a emocions positives. Després de tot el que ha passat, sentir aquestes coses diferents m’agrada”.
Imatge de la platja de Sant Antoni i part del passeig marítim / P.R.
El vent bramula. És la tramuntana, senyal inequívoc de l’Empordà: malgrat que els seus embats “arronsen el cos humà”, el clima que aquest vent desprèn és “tònic, vital, amable, prodigiosament higiènic i purificat", com digué Josep Pla. El cel està tapat. Aquests darrers dies, les condicions meteorològiques no són afavoridores i hi ha molta nuvolositat. “Almenys, el cel no és trist ni plora com a Ucraïna”, se sent. Colpidor. En les converses, sovint hi ha barreres lingüístiques que comprometen la nitidesa del missatge. Afortunadament, les emocions, els gestos i els sentiments no coneixen topalls ni obstacles. En ocasions, poden resultar alliberadors. El desig el defineixen de manera concisa: “Que acabi el que està passant al nostre país. Cada persona que neix al món té dret a ser feliç. Volem felicitat i gaudir de la vida”. Els agafo la mà: el sol sortirà i el cel somriurà, Annia, Tatiana, Froisia, Stefan i Serafin.