La justícia europea també ha estat present en el discurs del rei Felip VI, que ha presidit aquest dimarts a la tarda l’entrega de despatxos a 171 nous jutges i jutgesses (125 dones i 46 homes), que formen part de la 71a promoció, la més nombrosa dels darrers anys, en un acte a l’auditori del Fòrum del Centre de Conveccions Internacional de Barcelona. “Des d’avui, no ho oblideu, també sou jutges europeus, i la vostra independència resulta també imprescindible per assegurar l’eficàcia i l’aplicació uniforme del dret de la Unió”, ha declarat el Rei, precisament el mateix dia que el TJUE ha aclarit les exigents condicions per poder extradir el president Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili per part de la justícia espanyola per la causa del procés. El rei ha reclamat als nous jutges que “mantinguin la independència judicial”, la qual ha exigit que “ha de ser proclamada, preservada i respectada a nivell institucional com individual”. Les úniques paraules del rei en català a l’acte: “Bones tardes.”
D’aquests 171 nous jutges, només 8 viuen a Catalunya. A la mateixa cerimònia han rebut els seus despatxos els 44 membres (18 dones i 26 homes) de la 22a promoció del quart torn judicial, reservat a juristes de reconeguda competència amb almenys deu anys d’exercici professional. En l’acte, també han intervingut el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Rafael Mozo, i el director de l’Escola Judicial, Jorge Jiménez, que han felicitat els jutges i els han recordat que dirigiran un servei públic, obert a la ciutadania.
El Govern torna a l'acte
A la cerimònia, hi han assistit el president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán; la ministra de Justícia, Pilar Llop; la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay; el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz; la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart; i el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, entre d'altres. Des del procés d'independència de Catalunya, la tardor del 2017, cap autoritat del Govern assistia a l'acte dels despatxos judicials.
Un dels magistrats més buscats pels periodistes ha estat el jutge Pablo Llarena, per valorar les resolucions del TJUE vers els exiliats que ell va impulsar. Llarena no ha assistit en aquesta edició perquè la seva dona ja no és la directora de l'Escola Judicial. Sí que ha assistit el magistrat Manuel Marchena, ja que és president de la sala penal de Suprem.
Catalunya, el primer destí de la majoria
Davant l’elevada mobilitat dels jutges, Catalunya torna a ser la comunitat autònoma a la qual aniran destinats més membres de la 71a promoció: 76 nous jutges. Hi són jutjats d’El Vendrell, de Cerdanyola del Vallès, d’Amposta, Gavà, Martorell, Rubí, Santa Coloma de Farners i a l’únic jutjat de primera a instància i instrucció de Tremp, entre d’altres. Catalunya és també on aniran destinats més membres de la promoció del quart torn: 16.
Amb el suport econòmic dels pares
A més de ser un 73% de dones, els integrants de la 71a, tenen una edat mitjana de 29 anys (el més veterà tenia 50 anys); han trigat cinc anys i un mes a preparar i aprovar l’oposició, i la majoria no procedeix d’una família de juristes, segons les dades recollides en una enquesta feta en el seu ingrés a l’escola judicial, que està a Collserola.
També es destaca que durant l’etapa de preparació de l’oposició, la pràctica totalitat dels alumnes de la promoció (99,42%) va comptar amb el suport econòmic dels pares. Gairebé un quart ha treballat amb anterioritat: el 17,54% en un sector aliè a l’àmbit jurídic i el 5,26%, vinculat a l’àmbit jurídic. El 73,68% no ha treballat abans.
Entre les raons que van portar a triar aquesta professió, "domina, la seva passió pel dret, la funció dels jutges com a garants dels drets fonamentals, la independència i imparcialitat de la seva funció i la possibilitat de contribuir a la lluita contra la delinqüència", segons indica el Poder Judicial.
Un 7% amb familiars jutges
La tradició familiar no és l’element determinant que va portar els nous jutges i les jutgesses a triar la professió, se sosté. Les tres quartes parts dels integrants de la promoció (73,68%) ni ha tingut ni té familiars (fins al segon grau de consanguinitat) que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. Dels que sí que els tenen o han tingut, en el 7 % dels casos són jutges o magistrats i en el 19,30 % exerceixen una altra professió jurídica.