Davant de l'enrenou generat per l'acord entre el govern espnayol i l'Església perquè aquesta torni un miler de béns que no li pertanyen i que es van apropiar gràcies a una llei hipotecària del govern de José María Aznar, la Conferència Espanyola de Religiosos ha sortit al pas de la polèmica i s'ha mostrat disposada a "solucionar errors" en els béns immatriculats, si n'hi ha, perquè "no és voluntat de l'Església quedar-se amb res que no li pertanyi". La setmana passada, la comunitat religiosa va assegurar que aquest acord era un acte de "transparència" de la institució. Però, en realitat, el miler de béns que han acceptat tornar són irrisoris en comparació amb tots els immobles que arriba a tenir al seu nom sense cap títol que acrediti la propietat.
Avui, el president de la Confer, Jesús Díaz, ha volgut subratllar per part de tota l'Església la seva "bona voluntat d'esmenar les coses, i per descomptat, aquest error, si és error, se soluciona i es corregeix, i el que són litigis que puguin sorgir ja en l'àmbit judicial, si no hi ha una entesa previa, crec que aquesta obertura existeix i no és voluntat de l'Església quedar-se amb res que no li pertanyi". En aquest sentit, ha insistit que si "alguna cosa s'ha inscrit per error, per descomptat, ni dubtar-lo cinc minuts, cal esmenar l'error" i, d'altra banda, creu que, "si l'Església ha inscrit un bé perquè considera que és seu, però algú, una altra institució o algú particular el reclama té tot el dret a fer-ho i allà es veuria si cal portar-lo a un procés judicial o no".
Situació a Catalunya
Segons l'informe lliurat per la Conferència Episcopal Espanyola al govern espanyol fa una setmana, amb 2.500 incidències sobre el llistat inicial de gairebé 35.000 béns, hi hauria entorn de 80 béns inmatriculados que pertanyen a comunitats religioses o altres entitats religioses. Donis de la Conferència s'han mostrat disposats a "esmenar les coses" si és que s'han comès equivocacions i a acatar la decisió dels tribunals en cas que hi hagi una altra institució o persona física que els reclami i el jutge determini que són els legítims propietaris.
A Catalunya, el Departament de Justícia va xifrar el juliol passat en 3.722 les finques immatriculades per l'Església al país. És una xifra molt allunyada de la qual ofereix el govern espanyol i contempla també les que es van registrar durant la dictadura franquista. Aquestes dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya entre 1946 i el 2015. La meitat d'aquestes construccions són espais dedicats al culte com a esglésies o cementiris, però també hi ha terrenys, garatges, edificis o palaus. Al llistat destaquen especialment els equipaments esportius i places públiques, que també pertanyen a la comunitat eclesiàstica.
Efectes de la sisena onada
Des de la Cofer també han explicat que, amb la sisena onada de la pandèmia les congregacions s'han vist afectades de ple, amb comunitats senceres confinades. "Clar que ens ha afectat, de vegades hi ha hagut comunitats senceres confinades i no han pogut exercir la feina apostòlica que diàriament realitzen en l'àmbit sanitari, social, educatiu, pastoral o parroquial, però hem tirat endavant, hem viscut molta solidaritat i molta comprensió entre els religiosos i religioses, amb l'Església més àmplia i amb les persones que atenem," ha declarat Díaz Sariego.
Per la seva part, des de la Conferència han defensat l'estratègia de vacunació com a principal arma per lluitar contra la covid. Es pot tenir en compte que durant els primers mesos del 2020, abans de l'arribada de les vacunes, van morir més de 300 religiosos i religioses per coronavirus. En aquest sentit, Sariego ha assegurat que entre la comunitat religiosa espanyola hi ha "una consciència molt gran" i "pràcticament el 100%" estan vacunats: "Estem molt en contacte amb la gent i és un gest de responsabilitat".
Falta de vocació
D'altra banda, quant a les raons del descens en el nombre de religiosos i religioses, Díaz Sariego també ho atribueix a la "falta de vocació", ja que no es dona el necessari relleu generacional. La mitjana d'edat dels consagrats i consagrades a Espanya és d'entorn de 73 anys, i en períodes de formació hi ha entorn de 1.000 joves repartits en diverses congregacions.
"Hem de reconèixer que la mitjana d'edat és alta, encara hi continua havent vocacions però no són les xifres vocacionals que Espanya va conèixer en els anys 50 i 60, però hi continua havent joves interessats per assumir una vida consagrada, sense arribar a aquests números que hem conegut a Espanya," ha indicat.