El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha presidit aquest dijous l’acte de constitució de la Taula del Pacte Nacional per la Justícia, en un acte al Palau de la Generalitat. Juntament amb el Govern, la Taula està integrada per representants d’una seixantena d’entitats i organitzacions del món polític, jurídic, econòmic i social català. El repte és aconseguir “un model d’Administració de Justícia propi, modern i àgil que situï la ciutadania al centre”. S’hi hauran d’arremangar: L’Administració de Justícia està a la cua dels serveis públics en l’ús del català com a llengua d’atenció i de resolucions judicials. També pateix una estructura obsoleta i sense recursos, on la Generalitat té les competències traspassades pel que fa als edificis, però no dels funcionaris, que són plantilles estatals, des dels jutges als tramitadors.
Des del Govern s’informa que durant aquest any es faran els treballs per a les propostes de millora del servei públic de justícia i, a principis del 2023, se signarà el Pacte Nacional per la Justícia, un document final i únic que recollirà els compromisos adquirits entre tots els actors socials de Catalunya.
El president Aragonès cita els reptes
Per aconseguir aquesta transformació, el president ha apuntat la necessitat de treballar en tres factors essencials: l’impuls de la digitalització, l’enfortiment de la mediació i el progrés de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia. “Digitalització, mediació i justícia en català són alguns dels elements que jugaran un paper neuràlgic en el Pacte Nacional i que han de servir per millorar la proximitat i l’agilitat de l’administració de justícia”, ha assegurat.
En el cas de la llengua, Aragonès ha destacat que “una justícia de proximitat també ha de ser una justícia que faci servir molt més la llengua pròpia del país”, tenint en compte que l’ús del català en els procediments judicials ha anat disminuint. “Avui menys del 7% de les sentències que es dicten als jutjats de Catalunya són en català”, ha explicat Aragonès, un percentatge “insuficient” que “pot fer la sensació que el català és una llengua aliena a l’administració de justícia, i no ha de ser així”. Per això, ha apuntat que “assegurar una justícia on el català tingui una presència plenament normalitzada és un dels grans eixos de treball del Pacte”.
Pel que fa a la mediació, el president ha reivindicat la importància que “es potenciï, es reforci i es posin tots els recursos” en aquest instrument, ja que “permet deslliurar d'una part de la càrrega probablement excessiva que tenen els tribunals”, i a més “ajuda a travar bons acords perquè no són imposats”.
Per la seva banda, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha subratllat: “la consecució del Pacte Nacional per la Justícia és una oportunitat per abordar una transformació que ens permeti tenir més veu a l’hora d’emprendre les reformes necessàries per adaptar el model als nous temps.” Un pacte ha afegit, que “ha de permetre avançar cap a la construcció d’un model d’administració de justícia genuïnament català, modern i que posi la ciutadania de Catalunya al centre”.
Els integrats del Govern
Per part del Govern, a més d’Aragonès que n’exerceix la presidència, també participaran a la Taula: el vicepresident del Govern i Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; i els consellers i conselleres de la Presidència, Laura Vilagrà; de Justícia, Lourdes Ciuró; d’Economia i Hisenda, Jaume Giró; de Recerca i Universitats, Gemma Geis; de Salut, Josep Maria Argimon; i de Drets Socials, Violant Cervera.
Set grups de treball
El Govern explica que els grups de treball tenen la funció d’elaborar la diagnosi i les propostes de cadascun dels àmbits de la Justícia i presentar-les posteriorment a la Taula, que les haurà de validar perquè puguin ser incloses a la proposta de Pacte Nacional per la Justícia.- La Taula es reunirà tres vegades en tot el procés, mentre que els grups de treball, com a mínim, una vegada al mes, a partir del mes de setembre i durant el primer semestre de 2023.
Es detalla que els grups de treball són 7 i tractaran àmbits diversos com: l’orientació i assistència jurídica gratuïta, l’atenció a la víctima del delicte, la modernització i digitalització de l’Administració de Justícia, la mediació i la resolució alternativa de conflictes, la promoció de l’ús del català, i les competències i governança. S’informa que els temes de gènere i de formació es tractaran de manera transversal en els diferents grups de treball.