Les reserves d'aigua dels pantans catalans es recuperen fins al 30%, el nivell de fa cinc mesos. Va ser a finals de gener quan els embassaments van caure per sota d'aquest percentatge, però els ruixats de les últimes setmanes han ajudat a millorar lleugerament la situació de sequera. Quedi clar que encara no es pot cantar victòria: per una banda, els pagesos continuen amb les mobilitzacions per exigir ajudes; per una altra, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha recordat que "les pluges haurien de ser més continuades i generals i menys esporàdiques" per aconseguir que els pantans recuperin els nivells de fa un any.
☔ Canvien totalment els patrons atmosfèrics: és el final de la pluja a Catalunya?
En qualsevol cas, la millora és clara al pantà de Sau (Osona) —que es va quedar al 6% després de transvasar part de l'aigua al de Susqueda. Ara, és l'embassament més beneficiat per les pluges i el que més ha crescut en els últims dies: ha arribat al 29,59% de la seva capacitat, tot i que fa un any estava al 55%. En el cas de Susqueda (la Selva), està avui al 31,2% de la capacitat (la meitat que fa un any).
No s'esperen pluges importants
A finals de maig, l'embassament de Baells (Berguedà) estava al 26% i aquest dimecres ja es troba al 33,6% —tot i que encara lluny del 52% de fa un any. El pantà de la Llosa del Cavall (Solsonès) ja està al 25,4% (dos punts més que fa una setmana), mentre que el de Sant Ponç (Solsonès) se situa en el 37%. Sí que cal dir que tant els pantans de Foix (Alt Penedès) com els de Siurana (Priorat) no han vist amb prou feines modificades les reserves d'aigües, al 61,6% i al 6,7%. El de Riudecanyes (Baix Camp) amb prou feines conserva el 7% de l'aigua que pot embassar, mentre que el de Darnius (Alt Empordà) està al 27,3% de la seva capacitat (lluny del 61% de fa un any).
Com dèiem, l'ACA ha recordat que "les pluges haurien de ser més continuades i generals i menys esporàdiques" per aconseguir que els pantans recuperin els nivells de fa un any. I és que la pluja d'aquestes setmanes de juny no ha estat suficient per remuntar l'estat d'excepcionalitat de sequera. De fet, no s'esperen pluges importants en els següents dies que puguin mantenir la tendència a l'alça de l'augment de les reserves.
Restriccions per l'excepcionalitat hídrica
Segueixen en situació d'excepcionalitat els sistemes del Ter-Llobregat, que proveeix a l'àrea metropolitana de Barcelona; i l'aqüífer Fluvià-Muga, a Girona —a més de les unitats de subministrament d'aigua de l'embassament de Darnius Boadella, la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l'Anoia-Gaià, la Serralada Transversal i Empordà i Prades Llaberia. Entre els municipis afectats destaquen Vic (Osona), Berga (Berguedà), Figueres (Alt Empordà) i Olot (Garrotxa), que se sumen a les grans localitats de l'àrea metropolitana i a alguns municipis gironins que ja estaven en fase d'excepcionalitat des del març —amb una afectació global sobre uns sis milions d'habitants.
En l'estat d'excepcionalitat es redueix la dotació de reg agrícola un 40%, un 15% en usos industrials i entre el 15 i el 50% en recreatius. Queda prohibit l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d'arbres o plantes, gota a gota o amb regadora) i es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable. Així mateix, s'estableix una dotació màxima de 230 litres per habitant i dia, una mitjana en la qual s'inclouen tots els tipus de consums (domèstic, agrícola o industrial) però que, en tot cas, està per sobre de la despesa habitual d'un domicili, de manera que a efectes pràctics no hi ha restriccions en l'aigua de boca.