La recuperació d'espècies extintes podria estar cada vegada més a prop: un grup d'investigadors ha anunciat la creació, mitjançant edició genètica, d'un ratolí amb el mateix pelatge que els mamuts, els últims exemplars del qual van desaparèixer d'una illa al Nord de Sibèria fa uns 4.000 anys. La troballa prové de l'empresa de bioenginyeria amb seu a Texas, Colossal Biosciences, creada el 2014 pel "pare" dels grans avenços en edició genètica dels últims temps, el genetista de la Universitat Harvard George Church, i l'empresari tecnològic Ben Lamm.

Ambdós van fundar la companyia amb un objectiu: desextingir el mamut llanut per, en el procés científic per aconseguir-ho, trobar solucions per combatre el canvi climàtic. Una dècada després ja han aconseguit una fita important: haver creat ratolins amb el mateix pèl que els mamuts, segons descriu un article que comparteixen aquest dimarts al repositori per a prepublicacions BioRXiv.

Ratolins amb trets de mamut

Els investigadors han estudiat mostres de l'ADN de 59 cadàvers de mamuts que han romàs congelats i relativament ben conservats fins a 1,2 milions d'anys a la tundra siberiana, fins a aconseguir un genoma d'alta qualitat de l'espècie. A continuació han comparat el genoma del mamut amb el de l'elefant asiàtic, el seu parent viu més proper, a través de l'anàlisi de mostres genètiques de 62 exemplars. Els investigadors han identificat fins a deu gens dels mamuts que influeixen en el desenvolupament del pèl i altres trets d'adaptació al fred que no tenen els seus parents actuals, els elefants asiàtics.

L'equip ha utilitzat tres tipus de tecnologies d'edició genètica per modificar aquests gens del ratolí, en uns casos desactivant-los i en d'altres alterant-los per reproduir variants genètiques que permetien als mamuts sobreviure en les gèlides temperatures del seu temps.

L'aspecte final del rosegador editat és el d'un ratolí llanut, amb un pèl de textura gruixuda, llarg, arrissat i pèl-roig, similar al que tenia el mamut, i més preparat per resistir les baixes temperatures que altres exemplars de ratolí no modificats genèticament.

Pròxim repte: embrions de mamut

"Hem demostrat que ara podem dissenyar i reconstruir adaptacions genètiques complexes, amb profundes implicacions per al futur de la desextinció i l'enginyeria multigènica", assenyala George Church, en un comunicat de Colossal Biosciences. "El ratolí llanut de Colossal marca una fita en la nostra missió de desextinció. L'enginyeria genètica ens ha possibilitat editar trets de tolerància al fred ja extints. Aquest èxit ens apropa un pas més al nostre objectiu de recuperar el mamut llanut", apunta Lamm, el cofundador de l'empresa.

"Mentre esperem desextingir el mamut llanut tenim ja un ratolí llanut. Hi ha investigadors que no cacen sense gos. Són capaços de dur a terme i completar les idees més fantasioses i extravagants que puguem imaginar. Idees que la resta de mortals descartem per impossibles o inviables", assenyala Lluís Montoliu, investigador al Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), en una reacció de Science Media Centre España a aquest estudi.

Montoliu, que no participa en el treball, afirma que encara hi ha uns 500.000 canvis entre el genoma del mamut llanut i el de l'elefant asiàtic que els investigadors de Colossal hauran d'anar incorporant mitjançant tècniques d'edició, utilitzant com a material de partida cèl·lules d'elefant asiàtic conreades en laboratori.

"Després hauran de reconstruir embrions de mamut fent servir òvuls d'elefanta asiàtica i nuclis de les cèl·lules editades mitjançant transferència nuclear (clonació) i gestar-los, segurament en algun sistema extrauterí, que encara està per inventar. Per a això caldrà millorar els sistemes existents avui dia que permeten mantenir la gestació i el creixement fora de l'úter matern en corders i en nadons prematurs", explica Montoliu.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!