L'Obra Cultural Balear denuncia que el turisme de masses que omple les Illes i que va en auge any rere any ha "afectat greument la vitalitat" de la llengua catalana i alerta que provoca un "daltabaix demogràfic" que, sense unes "polítiques d'integració" dels nouvinguts, pot posar "en perill" que el català sigui la llengua vehicular i de cohesió. Així ho ha expressat aquest divendres en roda de premsa el president de l'entitat, Antoni Llabrés. Per això, l'OCB fa una crida urgent a les institucions públiques a actuar per pal·liar-ho i proposa mesures com destinar un 5% de l’Impost del Turisme Sostenible a finançar projectes de foment de la llengua catalana, incorporar a la Comissió de Foment del Turisme Sostenible entitats en defensa de la llengua, assegurar per llei el català en els rètols de comerços i hostaleria o oferir activitats formatives i de lleure gratuïtes per apropar els nouvinguts a la gent i cultura local.

La citada associació balear també assenyala les zones amb més pressió turística, com Calvià, Palma o Eivissa, com les que han "patit de manera més accentuada" els canvis demogràfics sobrevinguts. Per a aquestes zones zero d'arribada de visitants, l'OCB insta a tenir un pla d'actuació urgent per "normalitzar el paisatge lingüístic" i visibilitzar la llengua, fent una crida als ens públics a fer campanyes de projecció i divulgació de la llengua amb panells explicatius, materials editats o audioguies. D'aquesta manera, que els visitants vegin el català present en ports i aeroports, transport públic, establiments turístics, equipaments culturals i altres punts de gran afluència turística.

L’Obra Cultural Balear també reclama a l'administració a regular l'ús del català als comerços i l'hoteleria. En concret, proposen assegurar la presència de la llengua en bars, cafeteries i restaurants, tant en els rètols, com als tiquets, missatges d'ofertes, factures, fulls de menú i cartes. En suma, una legislació com la que ja hi ha vigent a Catalunya. Així mateix, pel que fa al personal dels establiments turístics, s'insta a assegurar que hi hagi uns coneixements mínims de català per atendre els clients en la seva llengua, almenys el bàsic vinculat a la tasca que fan.

Manifestació de per la llengua de l'Obra Cultural Balear a Palma
Manifestació contra el turisme massiu i pel dret a l'habitatge a Palma aquest 2024 / Efe

Polítiques d'integració del nouvingut

La proposta de l’OCB insisteix també en la necessitat d’impulsar polítiques d’integració lingüística adreçades a la població nouvinguda i parlen d'oferir-los formació lingüística bàsica ajustada a les seves necessitats i posar a la seva disposició un servei de traducció o de mediació als centres educatius o mèdics. També s'insta a facilitar una oferta gratuïta de caràcter formatiu i d'oci pels turistes i estrangers amb activitats relacionades amb la cultura local. D'aquesta manera, esperen que es posi en contacte aquestes persones amb població autòctona. "Sense oblidar la possibilitat de crear incentius per aprendre la llengua pròpia; com ara, bonificacions fiscals per a les empreses que faciliten l’aprenentatge de català en l’entorn i horari laboral o apliquen plans d’integració", afegeixen des de l'entitat balear.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!