Des de fa anys els experts assenyalen l'augment del nivell del mar com una de les amenaces més letals del canvi climàtic. Els anys han passat i el que era una advertència de futur ja és una realitat a molts indrets del planeta que reclamen acció i finançament a la Cimera del Clima, la COP27. Malgrat ser un problema que queda lluny de les grans potències econòmiques, hi ha països que ja perden territori engolit per l'aigua. Alguns dels Estats en major risc són les illes oceàniques. Entre elles Fiji ha començat un ambiciós pla per adaptar-se a la pujada del mar: moure les principals ciutats del país lluny de la costa actual. És, pràcticament, el canvi radical de tot l'Estat.
❓ COP27 a Egipte: Què es pot esperar de la Cimera del Clima 2022?
🟢 Els 4 aspectes del canvi climàtic que ja t’afecten i la Cimera COP27 hauria de revertir
❌ La impunitat climàtica dels Estats Units: el major contaminant històric no paga
La República de Fiji és un petit país a Oceania, conformat per més 300 illes, dues de les més grans són Vanua Levu i Viti Levu, en aquesta darrera hi ha la capital, Suva. Amb una població de menys d'un milió d'habitants i una superfície de gairebé 20.000 quilòmetres quadrats, el país afronta la major crisi de la seva història: gran part del seu territori desapareixerà sota l'oceà. Com apunta The Guardian, el cas de Fiji no deixa marge d'error. L'Estat no es prepara per si ha de fer front a una pujada del nivell del mar, l'aigua ja està engolint la costa de Fiji i s'ha d'actuar.
Segons recull la capçalera britànica, hi ha 42 pobles de Fiji s'han reservat per fer una possible reubicació en els propers cinc a 10 anys, a causa dels impactes de la crisi climàtica. Ja se n'han traslladat sis. Cada nou cicló o desastre comporta el risc que encara s'afegeixin més pobles a la llista. Això és amb una previsió de 10 anys, tanmateix, si el ritme del desgel no es redueix gràcies a l'acció de les potències mundials, el futur de les illes Fiji és molt negre. L'any 2030 gran part de la seva capital estarà submergida i el 2100 la seva costa serà irreconeixible. Els danys no són encara pitjors per la seva naturalesa rocosa, però hi ha altres illes en situacions similars que són més planes, més vulnerables.
Fiji l'any 2100, un costa radicalment diferent
Primeres proves per enllestir el pla final
Procediments operatius estàndard per a les reubicacions planificades, aquest és el títol del projecte de més 130 pàgines que recull el pla del govern de Fiji per afrontar el trasllat de ciutats pel canvi climàtic. El pla li falten algunes passes per la seva aprovació definitiva. Actualment, es troba en fase consultiva i a un pas de l'aprovació definitiva de l'Executiu de Fiji. "Cap altre país, que jo sàpiga, ha avançat tant en el seu pensament sobre com prendre decisions de reubicació planificada a escala nacional", ha declarat a The Guardian Erica Bower, experta en reubicacions planificades, que ha treballat amb l'ONU i el govern de Fiji. Bower assenyala que les passes que està donant el país oceànic ara són les que els països arreu del món es faran en 10 anys.
Tanmateix, els terminis burocràtics i polítics poc tenen a veure amb les necessitats reals del territori. Com s'ha mencionat anteriorment, ja hi ha sis localitats que han estat reubicades sense que aquest document no tingui encara l'aprovació definitiva del Govern. Els primers municipis traslladats han servit de prova. El poble que té el títol de ser el primer traslladat és Vunidogoloa. Situat a la segona illa més gran del país va ser el primer lloc tan afectat per la crisi climàtica que va requerir ser traslladat. 140 persones van marxar del seu antic poble per continuar amb les seves vides més lluny de l'oceà.
El problema de sempre: el finançament
Fiji detalla el seu pla de supervivència a través del trasllat de les seves ciutats i pobles. Malgrat que es reconeix internacionalment la qualitat del pla hi ha un gran problema: el preu d'executar-lo. El procés de trasllat d'un poble és car, molt car i Fiji no té prou recursos per assumir la quantitat de localitats que haurà de moure. Les autoritats de les illes apunten que actualment el que reben del Fons Verd pel Clima no és suficient.
Justament, el finançament de l'acció per la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic dels països més pobres és un dels temes estrelles de la COP27. En l'acord de Copenhaguen de 2009 es va pactar que serien els països més desenvolupats que finançarien aquests fons per la lluita contra l'escalfament global. L'ambigüitat amb les responsabilitats de pagament han fet que no es compleixin els objectius. Ara, es pretén que a la Cimera del Clima es tanqui qui i com es paga, una empresa extremadament complicada.