Torna la remor de protestes a les aules, un dels fronts durs als quals s'enfronta tot Govern a Catalunya. Un ampli grup de professors del batxillerat científic estan en peu de guerra pels canvis que el Departament d'Educació, encapçalat per la consellera Esther Niubó, aplicarà a partir del curs 2026-2027. La reforma té la intenció de transposar la normativa educativa estatal, la LOMLOE o llei Celáa, arran d'un requeriment que ha plantejat el Ministeri d'Educació a la Generalitat. Per la qual cosa, es fusionaran al batxillerat les assignatures de ciències de Física i Química i de Biologia i 'Geologia i Ciències ambientals', respectivament. Organitzats en la plataforma 'Ciències en perill', més de mil docents posen el crit al cel per denunciar que això suposaria de facto una important retallada en un terç del nombre d'hores de classes de ciències que s'impartiran, l'"equivalent a perdre tot un trimestre", tal com expressen alguns dels docents que en formen part en declaracions a El Nacional. El Departament, no obstant això, no ho veu de la mateixa manera.

Amb el model vigent a Catalunya, s'imparteixen entre 9 i 12 hores setmanals de ciències en primer de batxillerat científic: 3 hores de Física, tres de Química, tres de Biologia i tres de 'Geologia i Ciències ambientals'. Segons precisen els docents de la plataforma, habitualment els alumnes fan en el seu itinerari tres d'aquestes quatre assignatures, a banda de les 3 hores setmanals de matemàtiques, que són obligatòries. La reestructuració que planteja Educació, emmirallant-se en la LOMLOE, suposa fusionar les assignatures de Física i Química, per un costat, i Biologia i Geologia, per l'altre; i impartir 4 hores de classe setmanals per cadascuna de les dues. En suma, això acaba suposant fer 8 hores setmanals de ciències. El que abans eren tres hores per fer Física i tres per fer Química, sis en total, ara són quatre per fer les dues.

La plataforma 'Ciències en perill' denuncia que això suposa una "retallada del 33%" en el nombre d'hores de matèries de ciència i ho equiparen a perdre tot un trimestre del curs. Els docents del batxillerat científic asseveren, a més, que plou sobre mullat, ja el decret 171/2022 per implementar la LOMLOE fa dos anys va suposar la reducció d'una hora setmanal a aquestes matèries. És per aquest motiu que els més d'un miler de professors que conformen la plataforma han impulsat un manifest per demanar al Departament d'Educació que retiri els nous canvis previstos i una recollida de signatures a change.org que acumula ja al voltant de 9.400 adhesions —entre les quals, 110 claustres d'instituts—. La modificació es va anunciar el 13 de desembre, el 9 de gener 'Ciències en perill' es va reunir amb el Departament per expressar la seva oposició —Niubó va prometre des del primer dia molt diàleg i escoltar la comunitat educativa, davant les queixes reiterades contra l'anterior Govern en aquest sentit— i aquest dijous la plataforma docent ha anat al Parlament a exposar la problemàtica als diferents grups que els han rebut —PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP—. També perquè els grups instin la consellera Niubó a negociar amb el Ministeri d'Educació una alternativa.

Incertesa per les PAU: "No sortirà bé"

Des de la plataforma assenyalen que les ciències fa més de vint anys que s'imparteixen de manera separada a Catalunya i afirmen que d'aquesta manera "es garanteix que el coneixement està donat, i es pot fer millor perquè hi ha més hores", tal com expressa a El Nacional un dels membres de la coordinadora, Sergio Ordóñez, qui també és professor de Física i de Química des de fa més de vint anys. Subratlla també el docent que l'actual és un volum necessari de classe perquè Catalunya és la comunitat que menys hores ofereix de ciències a l'ESO, i està a la cua en els resultats a les proves PISA, i per això cal "aquest entrenament més fort a 1r de batxillerat" per preparar els alumnes de cara a 2n i a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). I són precisament les PAU una preocupació dels docents, que veuen que amb les hores del model nou "no es podrà aconseguir la profunditat i consolidar el coneixement". "Fem un tastet i pretenem que ho aprenguin tot a 2n amb les mancances que arrossegaran. No sortirà bé", sentència Ordóñez.

Compensar amb optatives, una qüestió espinosa

El Departament, conscient que existeix un retall en la fusió d'assignatures, proposa crear dues matèries optatives complementàries anuals "per compensar la pèrdua d’hores lectives i de sabers en les matèries de modalitat que no s’han pogut cobrir arran de la fusió". A aquestes optatives les anomenen Contextos de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals i Contextos de Física i química —ambdues amb 4 hores setmanals—. Fonts d'Educació afirmen a El Nacional que amb aquestes optatives i l'ampliació de tres a quatre hores setmanals en les matèries de modalitat no hi haurà en cap cas una reducció de les hores de classe. Des de 'Ciències en perill' rebutgen taxativament l'argument i, alhora, denuncien que l'assoliment de coneixements "essencials" de les matèries no ha de dependre d'optatives que escull l'alumnat. "La LOMLOE estableix que no es poden traslladar coneixements bàsics en optatives", apunta Ordóñez, que veu això com un "suplement". També assenyala d'aquesta manera no hi ha garantia d'igualtat de condicions en l'accés al coneixement, ja que amb les optatives passa que sovint un centre no les pot impartir, en funció del professorat que té o la demanda que hi hagi entre l'alumnat.

Obligació de Madrid o qüestió de voluntat?

Més enllà de l'aplicació o no del nou model, des de la plataforma docent afirmen sentir-se "desconcertats" per la decisió del Govern i veuen un perjudici i un greuge comparatiu envers les ciències. La transposició de la LOMLOE incloïa també una altra qüestió per la qual el Ministeri d'Educació també ha fet un requeriment: les assignatures de Literatura Catalana i Literatura Castellana són de modalitat a Catalunya, mentre que en altres comunitats són optatives —una altra de "les tres particularitats" de l'educació catalana, juntament amb l'existència del Treball de Recerca, apunta 'Ciències en perill'—. La intenció inicial del Departament de Niubó era canviar això, si bé finalment va fer marxa enrere davant la pressió de la comunitat educativa i s'ha plantejat a Madrid deixar-ho com està. "No entenem per què el Departament no fa el mateix amb les ciències. La indignació és molt més gran perquè no s'aplica la mateixa regla de mesurar, no és just", lamenta el portaveu dels docents de ciències. Alhora, des de la plataforma sostenen que és una qüestió de manca voluntat per part del Departament i argumenten que un requeriment "no és una sentència judicial", sinó una interlocució entre administracions, i per això rebutgen l'argument pel qual el canvi és "obligat". "No és cert. Han passat diverses lleis educatives i sempre s'ha mantingut, perquè s'ha argumentat que era millor per l'alumne i Madrid no ha posat cap pega", afirmen des de 'Ciències en perill'. Pels docents, que l'aplicació del nou model sigui a partir del curs 2026-2027 demostra que "no és una obligació absoluta ni una necessitat imperiosa, sinó una qüestió de voluntat". Des del Departament declinen pronunciar-se sobre això i es limiten a assenyalar que els canvis responen al requeriment del Ministeri per adequar-se a la LOMLOE.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!