Acaba el curs escolar, acaben les competicions esportives i acaben també les temporades a les ràdios i televisions. En aquest punt, Ricard Ustrell, director de El Matí de Catalunya Ràdio i de Col·lapse, s’asseu per parlar amb aquest diari des d'on ha trencat el seu silenci. Ho fa amb contundència i a distància, ja que es troba a Menorca des d’on ha passat gran part de la baixa de paternitat pel naixement del seu segon fill.
Com estàs?
Molt content d’estar amb vosaltres.
Vas començar amb 14 anys a fer ràdio, aquest any en farà 20… No t’impressiona?
Sí, la veritat és que sí. M’hi he passat moltes hores a la ràdio. Vaig començar a Matadepera Ràdio els dissabtes al matí amb un programa que fèiem amb uns amics de la classe que es deia Falsa Identitat. Era una mena de magazín amb imitacions on fèiem entrevistes i sortejàvem discos de música que ens arribaven a la ràdio entre els que ens trucaven. Tinc molt bon record d’aquella època i de tots els que em van ensenyar a posar-me davant d’un micròfon, de l’Albert Beorlegui a Matadepera Ràdio, el Manolo Guerrero a Ràdio Sabadell, el comandant Pere Mas… El més bonic d’aquella ràdio era que amb poques coses podies fer molt. Com la literatura, la ràdio té un recurs potentíssim i fascinant: la imaginació.
Guardes aquells primers programes?
En tinc uns quants en cassetes, sí. El que recordo és que al primer programa vaig entrevistar la Elisabeth Carnicé i al segon la Carme Ruscalleda. Fa molts anys que no els he escoltat. I també guardo els minidiscs amb les sintonies del programa i tot d’àudios i talls que gravava d’altres programes que es feien a la ràdio. Era un malalt, l’escoltava, la gravava i la imitava a totes hores.
Per què la ràdio?
Pel meu avi. Primer perquè ell escoltava el Versió Original al cotxe, quan em tornava de l’escola cap a casa, i aquell so se’m va anar posant al cap. I després perquè jo volia que el meu avi estigués orgullós de mi. L’altre dia hi reflexionava. Crec que inconscientment durant molts anys vaig evocar-me intensament a la ràdio perquè volia que abans de morir em sentís fent ràdio. Ho feia per ell. Em feia sentir estimat el seu reconeixement. Quan va morir vaig tenir un gran buit i em vaig plantejar seriosament si havia de deixar de fer ràdio. Va ser aleshores quan el cap de programes de Catalunya Ràdio, el Jordi Català, i amb la confiança del Santi Carreras, em va oferir fer El Suplement durant la temporada regular. I també crec que vaig dir que sí per ell, perquè fer ràdio em fa tenir-lo present. El meu avi és inoblidable. És el meu referent. Ell i la meva àvia, amb qui tinc la gran sort de poder encara compartir la vida.
I ara amb els teus dos fills també…
És clar! La meva àvia és la millor del món. M’ha fet creure en tot. Tinc una sort immensa d’haver-la conegut i encara més que els meus fills hagin pogut conèixer i gaudir una persona tant important per mi. És un regal. Té 98 anys i està fantàstica. La seva vida és una lliçó, també de patiment, d’uns anys molt durs i cruels, però també de felicitat. A mi m’ha fet molt feliç. Tinc un record preciós de la meva infantesa, pels estius amb els avis. Als meus fills aspiro a donar-los la mateixa vida i amor que els meus pares i els meus avis em van donar a mi als estius. De gelats, síndries, bicicleta, cosins, sal, sorra i llàgrimes de Sant Llorenç.
La meva prioritat és que la gent del meu equip estigui a gust, que tinguin espais de confiança i que això generi entusiasme
Què et porta més feina, la doble paternitat o la doble direcció?
Totes dues coses són feines d’equip i sovint has d’estar disponible les 24 hores. De la paternitat em sento molt afortunat de poder haver tingut dos fills i de poder-hi estar a les tardes entre setmana, de poder viure amb ells els caps de setmana i compartir amb ells un projecte comú amb la meva parella. I de la ràdio i la tele estic molt orgullós dels equips, de l’ambient i les dinàmiques de treball que hem generat. Aquest és el principal èxit d’El Matí. I és compartit amb la direcció de la ràdio. Qui està dirigint Catalunya Ràdio, des del mateix Jordi Borda o el Xavi Mujal, o la directora de programes Laura Marín, o el cap d’informatius Òscar Fernàndez, són gent de ràdio i de Catalunya Ràdio. Estimen la ràdio i saben perfectament com funciona una redacció. La seva prioritat és la mateixa que la que m’ha perseguit tots aquests anys des que dirigeixo una productora: que la gent estigui a gust, que tinguin espais de confiança individuals i col·lectius i que això generi entusiasme. I això, que és única i exclusivament responsabilitat dels que ens posem al capdavant dels projectes, és el que ara mateix considero el principal èxit d’El matí de Catalunya Ràdio. Haver trencat amb inèrcies i haver construït una manera sana de competir i d’exigir cada dia el millor de nosaltres.
Com portes la pressió?
També és compartida, amb l’equip i la direcció. Anem tots a l'una i d’alguna manera fa anys que m’he entrenat per la pressió. La conclusió que sempre trec és que la pressió existeix en tant que un li dona importància. Fa 16 anys que vaig entrar a Catalunya Ràdio i en fa 10 que vaig posar-me al capdavant de El Suplement. Allà la responsabilitat i la pressió que em vaig posar era altíssima. Tenia 24 anys, substituïa la Sílvia Cóppulo- amb EGM’s liderant els caps de setmana a Catalunya- i no era prou conscient que hi havia molta gent que hauria volgut l’oportunitat que jo tenia el privilegi de tenir. Tenia la sensació que m’hi anava el meu futur professional, no podia fallar als que havien confiat en mi. M’hi vaig deixar l’ànima. Vam seguir liderant EGM’s, vam aconseguir el rècord d’audiència convertint-nos en el programa més escoltat de la història de Catalunya Ràdio... I el cost personal va ser altíssim.
Per què va ser altíssim?
Perquè vaig petar amb atacs d’ansietat i vaig caure en una depressió. No vaig saber gestionar-ho i hi va haver situacions que vaig aguantar massa temps. La meva admirada psicòloga Inma Puig sempre m’explica que la resistència als canvis és molt poderosa perquè sempre pensem en tot el que perdrem però mai en el que guanyarem. Jo recordo anar al metge i que ell em digués que tenia un problema però que tenia una solució. La solució em va dir que era deixar la ràdio, jo li vaig dir que no podia, i ell em va dir que aquest era el problema. Va ser allò el que em va fer fer un clic. Va ser una decisió dolorosa però sense aquell pas mai no hagués fet televisió, ni hagués muntat una productora com la que tenim, ni mai hagués fet El Matí amb les condicions que l’hem fet.
A la ràdio els resultats no són d'un dia per l'altre però digitalment arribem a un milió de persones
Al setembre, repetiràs la fórmula Col·lapse i El Matí? Tots dos programes estan renovats?
Encara no hem firmat cap renovació però tot va en bon camí. Les negociacions amb la ràdio i la tele han començat just després de Sant Joan i la idea és que Col·lapse comenci la segona quinzena o tercer cap de setmana de setembre. El Matí comencem el dia 2 de setembre.
En el cas de Col·lapse, la renovació és per tot l’any o només per un període?
De setembre a juny o juliol, sí.
Quin balanç en fas d’aquesta temporada a la ràdio?
Estem fent allò que havíem previst. L’encàrrec que ens hem fet amb la direcció és el de tornar a competir. Ens estimem Catalunya Ràdio i volem contribuir a construir un projecte il·lusionant. Coneixem la ràdio i el moment que ens ha tocat viure. Quan dic que coneixem la ràdio vull dir que sabem que els resultats no són d’un dia per l’altre. Que la ràdio, i especialment la matinal - que és la de rutines molt establertes-, vol temps. També et diré que digitalment ja ho hem notat, des de gener hem incrementat fins a prop d’un milió d’usuaris al mes. Tenim unes dades increïbles! Estic molt agraït per la confiança que molts oients m’han fet i pels comentaris que em fan arribar. És un honor poder fer aquesta feina i rebre aquest suport. No fa ni un any que hi som!
Ha sigut un camí dur, ens hi hem deixat la pell i ara tenim gent que ens dona ànims i il·lusió pel projecte
I quan dius que coneixes el moment que t’ha tocat viure, què vols dir?
Que som plenament conscients que el nostre projecte, i parlo de tota Catalunya Ràdio, no és fàcil ni còmode. Nosaltres som la ràdio nacional de Catalunya, tenim al costat, de la mà, TV3. I tenim tot el dret del món de voler fer una ràdio atractiva, competitiva i referent. Aquest és el nostre objectiu. A la gent li diria que ho provi. Que proveu d’escoltar El matí, el Tot costa, el Manel Alias, feu-nos confiança a la ràdio nacional i pública de Catalunya i no us fallarem. Volem enamorar-vos! I sé que alguns estan molestos per aquest propòsit. Per això volen confondre el servei públic amb la irrellevància.
Molestos? A qui no li hi interessa que Catalunya Ràdio li vagi bé?
Hi ha gent a qui no li hi interessa gens que Catalunya Ràdio sigui referent. Els mitjans públics fan més por que els privats. Quan Catalunya Ràdio ha fet una aposta han aparegut campanyes demanant de retirar la publicitat dels mitjans públics, per exemple.
Com? Qui?
No cal assenyalar ningú. A mi, personalment que ho demani un grup de comunicació privat em sembla molt lícit i normal. És una empresa privada que defensa els seus interessos. Però jo estic la ràdio pública i defenso els interessos de tots. I els mitjans públics no són subsidiaris del sector privat.
Si s'ha d'eliminar la publicitat a TV3 i Catalunya Ràdio, potser també les subvencions a mitjans privats
Aleshores estàs en contra de treure la publicitat de Catalunya Ràdio i TV3?
No, potser podria ser un bon model. Però el tema central de la discussió no hauria de ser aquest. Qui fa campanya per aquest tema és perquè considera que no hi ha FairPlay en el mercat audiovisual català. Aquest debat és interessant i també ens porta a preguntar-nos si s’han d’acabar amb les subvencions públiques a mitjans privats. La majoria de mitjans privats del país són concertats. I aquest debat no només ningú no té interès de tenir-lo sinó que cap responsable polític tindrà valor per fer-lo. Per tant, mentre no es faci un debat sobre el model en general, parlar de la publicitat a la pública és poc útil. T’ho diré d’una altra manera, jo, bàsicament, estic en contra dels que busquen noves formes de seguir debilitant els mitjans públics.
Aviat hi haurà el darrer EGM de la temporada. Què n’esperes i quina lectura fas del primer, 409.000 oients i del segon, 401.000?
El missatge és que anem bé i les dades de l’EGM ens animen. Pensa que el 2009 El Matí de Catalunya Ràdio va ser líder amb 347.000 oients. Per tant, estic satisfet. Però també et diré que volem més. Vull fixar-me bé en el que ens digui el proper EGM, dimarts. Hauran passat només 10 mesos de El Matí però me’ls prenc com uns primers resultats per analitzar. La ràdio vol temps i tindrem la foto del nostre primer any. A partir d’aquí, a per més. I després també voldria posar en valor els resultats digitals, són espectaculars, gairebé connecten 1 milió de persones cada mes amb El matí. És més d’un 25% més que fa un any. Ha sigut un camí dur, amb la feina ens hi hem deixat la pell i ara tenim la sort de tenir molta gent que ens dona ànims i ens transmet il·lusió pel projecte. Tenim molta feina per fer, però moltes ganes i energia per fer-la. Ho farem.
La productora que dirigeixes, La Manchester, també ha fet fins ara el Planta Baixa, que no renovarà. Per què?
Perquè així ho considera TV3 i perquè els programes de televisió comencen i s’acaben. Planta Baixa ha estat un èxit. Estem molt contents de la feina feta. 5 anys fent televisió diària és una cosa que no ens havíem imaginat mai i ho hem fet perquè darrere hi ha hagut el talent i l’esforç de moltes persones, de TV3 i de La Manchester, que ho han suat i s’ho han treballat.
Em vaig equivocar amb el comentari el dia del debat però no és agradable rebre amenaces al lavabo d'on treballes
Hi va haver molta polèmica pel teu comentari el dia del debat electoral a TV3 i el famós quadre que havies de penjar. Què va passar?
Ho entenc. Em vaig equivocar. Jo tenia uns dies complicats emocionalment i personal, a més portàvem molts dies de tensions internes amb la tele i El Matí i vaig fer un comentari fora de lloc. Vaig rectificar immediatament amb un tuit i l’endemà en antena.
La reacció a allò va ser molt bèstia, amb cartells inclosos als lavabos on treballeu l’equip de Col·lapse.
No va ser gens agradable rebre amenaces al lavabo d'on treballes. Reconec que m’he equivocat en plantejaments fets, en tria de convidats… o amb comentaris fora de lloc, però quan m’equivoco demano disculpes. Res justifica l’amenaça i menys a la feina. Jo aprenc cada dia i hi poso l’ànima per millorar. I allà hi va haver moltes llicències per un comentari del que me’n vaig penedir. També et diré que vaig rebre el suport personal de molts companys de la ràdio. El mateix Consell professional, el comitè d’empresa, companys d’informatius, del departament tècnic…
I sobre l’incident amb Viquipèdia no n’hem sentit la teva versió. Què n’has de dir?
Encara no he entès l’enrenou. El nou encarregat de la imatge digital de la Manchester, desconeixent una normativa interna de la Viquipèdia, va afegir-hi una fotografia. I quan li van fer notar que no era possible ho va entendre i va aturar-ho. Mira… Una vegada un director d’un digital em va dir que feien notícies criticant-me perquè donava clics i que com que jo no tenia cap padrí que em protegís no tenia cap intenció de deixar de fer-ho. Això potser respon a per què alguns no són públicament trinxats i altres sí. Alguns esperonen i després d’altres s’hi afegeixen perquè és gratis, no té conseqüències. Però amb el temps ho he après a relativitzar. El soroll no fa el bé, com diu un famós empresari d’aquest país. I afegeix: i el bé no fa soroll.
Que Catalunya Ràdio ocupi tertúlies de la privada és una notícia excel·lent
També es van ficar amb tu per anar a Los Angeles a veure si li donaven l’Óscar a La Societat de la Neu, del J.A. Bayona.
És que no és nou que se’ns critiqui per fer coses. Jo intento fer el millor programa possible i sincerament crec que vam fer un bon programa des de Los Angeles. El nostre corresponsal va seguir-ho des de la catifa vermella i des de la gala els Òscars. Vam ser a la festa amb tots els catalans que acompanyaven els nominats. Vam tenir tots els protagonistes allà i amb el corresponsal a la gala i nosaltres a la festa vam fer una cobertura molt completa d’un esdeveniment únic. Vaig entrevistar els actors de La societat de la neu, als Bayona, a les seves germanes, als seus pares, als protagonistes de Robot Dreams, Pablo Berger, la consellera de cultura (en un sofà preciós, per cert), la Judit Mascó que també era allà, als muntadors catalans… si ho fem amb el futbol o amb el bàsquet (amb el Marc Gasol als Estats Units fa uns mesos, per exemple), amb enviats especials al marge dels corresponsals, també ho hem de fer pel cinema i per la cultura. És importantíssima la fita aconseguida. Però també vull dir que els que qüestionen la cobertura hi tenen tot el dret. Els mitjans públics han de ser això, analitzats, criticats, revisats per tothom. Això no ho farem sols, ho farem amb tothom, i amb les opinions de tothom. Que Catalunya Ràdio formi part del debat públic i fins i tot ocupi tertúlies de la privada és una notícia excel·lent.
En aquest cas també criticaven un cert provincianisme.
El que fem s’ha fet sempre i és un tret identificatiu de la ràdio pública. Catalunya Ràdio sempre s’ha mostrat àgil i ha pogut arribar a molts punts del país per explicar el que passa. Aquesta és la força de la pública i de l’equip d’informatius potentíssim que tenim. Venim de ser la ràdio gran de Catalunya i volem tornar-ho a ser. A El matí, aquesta temporada, hem fet el programa des de diferents talls de carretera amb els pagesos a Lleida i també Girona, amb l’enorme flexibilitat i talent de les delegacions d’informatius, hem estat al debat d’investidura espanyola on els catalans eren la clau de volta de la situació, per Nadal des del Tívoli… hem enviat unitats mòbils a la Catalunya Nord a fer una radiografia de la situació de la llengua, o hem estat a València per l’incendi d’aquell edifici, vam desplegar-nos per tot el país per Sant Jordi, el dia mundial de la ràdio també vam fer un exercici de desplegament tècnic extraordinari, vam acompanyar les futbolistes del Barça a la final de la Champions amb una programació especial… En fi, que no ens aturem.
El Bassas va fer un programa des de l’Amazones!
Sí, recordo programes especials d’El matí en un creuer o aquest que dius des de l’Amazones. Som la pública i tenim els millors recursos tècnics i professionals. Catalunya Ràdio és històricament la ràdio de referència també amb desplegaments importants. Hem anat al Pol Nord, a l’Everest, i a moltíssims llocs. I poder recuperar aquest esperit d’explicar el món, per tot el món, com feia el mateix Miquel Calçada amb Afers Exteriors a TV3, amb mirada catalana… Això no només no és provincià sinó que és imprescindible per la contribució de la construcció nacional de Catalunya.
Els atacs, les capelletes i les campanyes en contra a les xarxes són brots d'inseguretats o de mala fe
Tens la sensació que protagonitzes més polèmiques de les que, estadísticament, et tocaria?
No, aquesta sensació no la tinc. El que jo rebo en el meu dia a dia és la voluntat de col·laborar i de sumar-se en el projecte. Els atacs i les capelletes, les campanyes en contra a les xarxes, són brots d’inseguretats o de mala fe animades per persones molt concretes que després repiquen d’altres.
Qui?
Jo puc parlar per mi. I jo m’alegro que de la gent que em trobo en el meu dia a dia, la majoria ens diu coses per millorar, per construir. A mi m’agrada la gent que dia a dia lluita i s’empeny en fer les coses, que no li regalen res i que ho intenta i hi torna. Aquesta gent és la que val la pena. La que es dedica a construir i no a destruir. I és a ells a qui jo hi dedico la meva atenció.
Hem parlat de projectes en marxa però no de si en tens de nous. En què estàs treballant tu i la Manchester de cara al setembre vinent o al 2025?
Ara just es podrà veure un documental que hem rodat a Cisjordània a una plataforma - no puc dir quina perquè ho han d’anunciar ells-, continuarem amb La Turra, estem acabant un altre documental molt especial sobre un cantant que va ser molt estimat al país i que veurà a la llum la propera tardor a TV3, estem també a sobre d’un contingut audiovisual important per una empresa, treballant en diferents formats d’entreteniment que han mostrat interès, també tenim en marxa un parell de ficcions que ens encantaria que poguessin tirar endavant i un altre projecte, gran, que no en puc dir res, però que ens fa molta il·lusió i del que se’n parlarà. És al Regne Unit. Estem encara al·lucinats de la confiança que hem rebut.
Tal com van les coses, podria haver eleccions de nou el mes d’octubre. Creus que això serà així? I si acaba passant, creus que això pot afectar d’alguna manera la CCMA?
Crec que ara mateix està tot obert i que qui et digui que sap què passarà és un xarlatà. Estic d’acord en el que comparteixen tots els partits polítics públicament, que repetir eleccions seria un fracàs. I pel que fa la CCMA, més enllà dels programes especials i amplis desplegaments informatius que caldrà preparar, no conec exactament si això podria afectar en altres aspectes. Ho desconec, sincerament.
El mandat dels directors i del consell de govern de la Corporació està blindat passi el què passi. Com t’hi portes amb els màxims dirigents de ràdio i tele?
Els hi tinc molta confiança. El Sígfrid i el seu equip fa molts anys que han portat i mantenen TV3 al lideratge indiscutible. Coneixen perfectament com funciona la televisió en general i més concretament TV3, i viuen perquè TV3 sigui referent i competitiva. S’hi deixen l’ànima, pateixen i la defensen com ningú. És un privilegi que confiïn en mi. I el Jordi Borda i el seu equip, a qui els conec de fa molts anys, són gent de ràdio, cuiden i tenen set de ràdio. És un honor ser al seu equip i sentir-me acompanyat per ells.
Em sembla que no pots dir el mateix d’anteriors directors de la ràdio...
No! Però el problema va ser meu. De no saber allunyar-me’n a temps.
Al setembre tornarem amb molta força i il·lusió. És l'any de prémer fort l'accelerador
Com et portes amb el Jordi Basté?
Li tinc admiració. De petit l'escoltava cada nit al No ho diguis a ningú, amb el transistor sota el llit. És una llegenda de la ràdio en català i de Catalunya Ràdio. Ara, per motius evidents no el puc escoltar.
La temporada de El Matí de Catalunya Ràdio acaba el 5 de juliol. Ja no tornaràs en els dies que queda?
Sí! El dia 1 de juliol amb una entrevista i el dia 2, quan surt l’EGM. Després de 6 setmanes de permís de paternitat tornaré un dia per retrobar-me amb els oients i l’equip abans que comenci la temporada d’estiu. Tinc moltes ganes de tornar.
Va, acaba amb algun anunci de cara a la temporada: a qui fitxaràs de col·laborador?
Treballarem per afinar coses. Per exemple, hi haurà més informació a El Matí, potenciarem més el territori, la cultura seguirà sent troncal però volem donar-li alguna volta, farem alguna tertúlia sonada i algun fitxatge sonat també. No vull dir res... Crec que és un any per prémer fort l’accelerador. Estem preparats i en tenim ganes. Tornarem amb molta força i amb molta il·lusió. Perquè com diuen els Amics de les Arts, tornar sempre és la millor part de l’aventura.