Més d’una setmana després del tràgic pas de la DANA pel País Valencià, els carrers i els habitatges dels municipis afectats per les inundacions torrencials estan patint una ingent acumulació de residus orgànics en descomposició que poden provocar un problema d’insalubritat que preocupa a les autoritats. A aquest motiu de preocupació s’uneix també la impossibilitat de depurar les aigües residuals a causa de l’afectació de les instal·lacions de depuració. La Generalitat, segons ha reconegut el secretari d’Estat de Medi Ambient del govern espanyol, Hugo Morán, “computa més de cent instal·lacions de depuració d’aigües residuals de tota mida afectades. Hi ha estacions de depuració literalment sepultades per un, dos o tres metres de fang, absolutament inutilitzades”, assegura Morán, que aquest dimecres ha comparegut en el Congrés i ha alertat que els col·lectors dels carrers continuen negats, i ha apuntat la necessitat d’utilitzar “sistemes alternatius” per evitar “problemes de salubritat”.
“No hi ha sistemes de depuració i de sanejament i no tenim col·lectors, s'estan produint abocaments sense cap mena de tractament i ens porta a haver d'habilitar solucions puntuals per evitar que es converteixi en un problema sanitari a curt termini”, ha dit Morán. El govern es planteja utilitzar depuradores portàtils davant la manca d’instal·lacions operatives de depuració, i ha reforçat la recollida de residus amb un servei doble dirigit per Tragsa, tant en domicilis com en establiments on s’acumulen els residus que poden provocar problemes de salubritat, com a peixateries, carnisseries o fruiteries. Però el secretari d’Estat de Medi Ambient, depenent del Ministeri de Transició Ecològica ha reconegut les dificultats per arribar a totes les zones on hi ha productes en descomposició “que generen un seriós problema de salubritat”.
Protocol contra infeccions epidèmiques
El grup de treball format per la Conselleria i el Ministeri de Sanitat han aprovat un protocol de vigilància epidemiològica per detectar a temps qualsevol possible cas d'infecció amb potencial epidèmic, com ara de gastroenteritis, icterícia o pneumònia. Els centres de salut es coordinen amb els organismes sanitaris estatals, com ara el Centre Nacional d'Epidemiologia, per a poder oferir una resposta en l'àmbit nacional, segons ha assegurat la ministra de l’àrea, Mónica García. Tot i això, es descarta una campanya de vacunació massiva. “En aquest moment no és necessària una campanya de vacunació massiva, però s'ha reforçat la disponibilitat de vacunes, especialment les que podrien ser necessàries: tètan, diftèria o hepatitis A”, explicava la ministra. García ha reconegut que l’activitat d’alguns centres de salut està alterada arran de les inundacions, però s’han habilitat punts extraordinaris i també es deriven a centres alternatius. La ministra també ha garantit el subministrament de medicaments en farmàcies, hospitals i serveis d'urgència.
Quines són les malalties amb risc d’infecció?
La Societat Espanyola de Medecina d’Urgències i Emergències (SEMES), ha alertat que en les quatre setmanes vinents hi ha el risc que sorgeixin entre els afectats les primeres malalties infeccioses, que es poden transmetre bé per l’aire, els aliments o l’aigua. SEMES recorda que un cop superada la fase 1, després dels primers quatre dies d’una catàstrofe natural d’aquestes característiques, apareixen els riscos per a la reducció de la higiene, la manca d’aigua potable i del sanejament, tot i que en molts casos poden no ser evidents fins a l’arribada de la fase tres (després de quatre setmanes), que és el període en el qual poden aparèixer els símptomes en les persones que poden haver contret una malaltia infecciosa.