La Plataforma per la Defensa de l’Ebre culmina la celebració dels seus 18 anys aquest dissabte amb una festa a Amposta. Tot i que amb ella donaran per acabats els actes festius del seu aniversari, encara quedarà pendent una exposició itinerant que s’anirà movent per diferents ajuntaments i organitzacions que van contribuir a la campanya del Totsuma, que buscava recollir diners i fer accions comunicatives. Per aquesta però, encara no hi ha data

La celebració començarà a les 17:30 hores amb actes culturals com la fira del llibre ebrenc, tallers infantils, pallassos, jocs tradicionals i xocolatada. També hi haurà música amb diferents concerts en una festa que s’allargarà fins ben entrada la nit.

“Serà una festa per gent menuda i gent gran”, detalla Matilde Font, una de les portaveus de la plataforma. “És una celebració pensada per tothom. És una festa final de tot un procés”. I explica que un grup de joves han publicat Generació #LoRiuÉsVida, un llibre que recull les seves experiències “perquè ja de ben petits participaven en les mobilitzacions amb els seus pares i això els ha fet agafar la idea de pertinença a un territori i defensar-lo”. Tot i que el llibre ja s’ha presentat, també seran a la festa per donar-lo a conèixer.

La Plataforma va néixer l’any 2000 després de l’aprovació del Pla Hidrològic Nacional que plantejava un transvasament de 1.050 hectòmetres d’aigua de l’Ebre cap al sud, fins a Almería passant per València i Múrcia però també cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “En aquell moment, un grup de persones ens vam començar a reunir i es va fer una assemblea el 15 de setembre que va ser massiva. I es va dir ‘no, estem en contra d’això’” i afegeix que “llavors es va fer la primera gran manifestació constitutiva de la plataforma”.

Els anys de les grans mobilitzacions

Però el moviment té molta història. Segons explica Font, fa 30 anys que va. “Hi ha un grup de persones que es va oposar al pla de Borrell, que tenia intenció d’interconnectar totes les conques hidrogràfiques de l’Estat espanyol. I també es van oposar al minitransvasament de Tarragona als anys 80”.

De tots aquests anys, en destaca per sobre de tot aconseguir aturar aquesta gran transvasament. “Això és una gran conquesta nostra però encara hi ha molts serrells que són importants”, exposa Font.

“Entre el 2000 i 2004 va ser quan va haver-hi grans mobilitzacions”, recorda. “Han après que la paraula transvasament no pot sortir. En el seu llenguatge ha desaparegut perquè saben que aquesta paraula comporta una idea clara de treure aigua d’un riu per portar-la a un altre lloc. La paraula està prohibida”, ressalta. “Parlaran de transferència però la paraula en qüestió, s’evita”.

Per això destaca que “tot el que s’ha fet té la seva importància” i sobretot “el que és important és que la gent sempre respon i això és el que dona sentit”. “Tot ha estat important perquè quan s’han fet manifestacions han tingut repercussió. Els primers anys molt més que ara perquè realment, no pot tenir un territori mobilitzat constantment, això és impossible”.

Però, com ha funcionat al llarg dels anys? “Cap de nosaltres som científics”, exposa Font. Tot i això, sempre han buscat sinergies amb experts, periodistes i artistes per ampliar la base i fer arribar el missatge.

La decisió del Suprem sobre el recurs de la PDE

Sobre el fet que el Tribunal Suprem hagi desestimat el recurs presentat per la plataforma, ajuntaments i consells comarcals contra el Pla Hidrològic, denuncien que així es legitima judicialment la política hidràulica de l’Estat espanyol, fent cas omís a evidències científiques i tècniques aportades sobre l’estat del riu i del Delta de l’Ebre, i les seves necessitats pel que fa a cabals i sediments.

Segons exposen, aquesta sentència evidencia un pacte d’Estat per una gestió mercantilitzada del territori, basada en nous transvasaments i grans regadius.

“Nosaltres continuarem perquè la UE també ho ha dit. D’alguna manera ens recolza a nosaltres”, comenta Font. I és que la plataforma contraposa la sentència amb un anàlisi recent de la Comissió Europea que, de fet, qüestiona el contingut dels plans de conca estatals. “Segons la CE, els indicadors aplicats per mesurar la situació ecològica de les masses d’aigua no aclareixen el seu estat actual ni l’impacte ambiental de les infraestructures previstes ni molt menys la possible recuperació dels costos econòmics”.

Així, des de la plataforma ressalten que la mateixa Comissió considera que “les mesures dels plans de conca semblen destinades a satisfer les noves demandes hídriques que no pas a aconseguir un estat adequat de les masses d’aigua”.