Catalunya és el territori amb més presència de robatoris de coure en tot l'Estat. I els trens pateixen continus problemes, especialment retards, a causa d'aquests delictes. Gairebé 6.500 trens han patit retards en els últims cinc anys per culpa dels robatoris de materials de coure, alumini i fibra òptica, la qual cosa ha provocat una pèrdua de més de 29 milions d'euros per a l'Estat. Aquestes són les dades de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) de què s'ha valgut el Govern per respondre al diputat socialista per Córdoba Antonio Hurtado Zurera, que es va interessar per aquest tipus de delicte.

Una plaga a Catalunya

De la resposta parlamentària també es desprèn que les comunitats autònomes amb més nombre de robatoris de coure, alumini i fibra òptica en el període analitzat són Catalunya, amb un total de 890 sostraccions; Andalusia, amb 323; el País Valencià, amb 210; i Castilla-la Mancha, amb 200. Per províncies, és Barcelona la demarcació amb més quantitat de saquejos de materials conductors elèctrics, amb un total de 495 sostraccions en el període comprès entre 2014 i abril de 2018.

Retards pels robatoris

Tanmateix, el nombre de robatoris ha disminuït progressivament amb el pas dels anys, d'acord amb el diputat socialista Antonio Hurtado, que afirma que "la repercussió (dels furts) en el tràfic de trens i la quantia dels mateixos s'ha reduït de forma significativa per les mesures adoptades contra aquest tipus de sostraccions". No obstant això, el parlamentari ha posat èmfasi que "és necessari continuar posant recursos i mitjans" per a l'eradicació dels saquejos. El robatori de coure i altres materials conductors, que afecta, entre altres coses, a l'electricitat i a la comunicació telefònica, també provoca un deteriorament en la qualitat del transport ferroviari. Per aquesta raó, els 6.477 trens afectats, que no han complert amb els seus horaris des de 2014, han provocat un retard total de 85.305 minuts en trajectes de tot Espanya.

Grans beneficis

El coure és un material molt atractiu per robar per la seva alta rendibilitat, ja que el lladre ven la tona de metall a 1.500 euros, el receptador o "blanquejador" la posa al mercat legal a 3.000 euros i el distribuïdor rep per ella entre 5.000 i 6.000 euros, segons han constat els investigadors de les forces de seguretat. Una vegada que el receptador ha aconseguit el producte, pela i fon el cable per evitar que sigui identificat i, a continuació, passa en mans d'un mitjancer que moltes vegades desconeix la seva procedència il·legal. Aquest és el procés pel qual el coure queda "blanquejat" i s'envia com un producte "legal", principalment a Alemanya, l'Índia i la Xina, el país emergent que consumeix el 33 per cent del coure mundial. Però és difícil detectar aquesta compravenda il·legal, ja que el cable no està identificat, per la qual cosa es treballa en la recerca d'un ADN del coure per conèixer la seva procedència. A més, les estadístiques assenyalen que el delicte de robatori de coure està poc castigat en el Codi Penal, i per això el 80 per cent dels detinguts són reincidents, ja que la seva sostracció continua sent "relativament senzilla", i això és una cosa que preocupa els investigadors.