La intel·ligència artificial (IA) serà un punt clau d'inflexió després del desenvolupament d'armes químiques i nuclears en les guerres. Els avenços tecnològics en aquest àmbit són preocupants i ja s'estarien fent servir en alguns conflictes bèl·lics, assegura el diari econòmic alemany Handelsblatt. En un article publicat aquest dissabte, el rotatiu alerta de l'existència d'armes autònomes letals fabricades a Turquia i el fracàs de l'ONU de garantir un control sobre aquesta tecnologia. A banda, repassen els casos en els quals ja s'han fet servir.
Ja és una realitat
Els robots assassins ja són una realitat, assegura el Handelsblatt. L'informe oficial de les Nacions Unides sobre el conflicte a la costa de Líbia el 2020 indica que es van fer servir drons fabricats a Turquia "programats per atacar objectius" sense que cap operador els controlés. Més tard, durant el darrer conflicte a la Franja de Gaza, també anomenada 'la primera guerra d'IA de la història', Israel hauria matat "150 alts càrrecs de Hamàs amb l'ajuda d'IA", explica el rotatiu citat. Així, gràcies al reconeixement facial o de moviment, aquestes noves armes poden detectar i atacar amb gran rapidesa i precisió els objectius sense la necessitat de supervisió humana, fet que suposa que una formació de més de 1000 drons es pugui considerar una "arma de destrucció massiva".
Buit legal
El problema, tal com assenyalen diversos experts, és la regulació d'aquesta nova tecnologia. Fins ara, les peticions d'humanitzar aquestes armes, prohibir-les o regular-les no han avançat gaire. Una proposta de resolució a l'ONU no va aconseguir ser aprovada. Després de la decisió presa per la Comissió Europea (CE) de vetar l'ús indiscriminat dels sistemes d'intel·ligència artificial (IA) denominats d'"alt risc", com ara el reconeixement facial, els experts en la matèria corroboren que aquestes tecnologies poden atemptar contra els drets dels ciutadans.
El 21 d'abril passat, la CE va aprovar un reglament que regula quan està permès l'ús de tecnologies intel·ligents com el reconeixement facial. Segons la CE, la vigilància massiva de persones només està permesa en determinades circumstàncies, com ara la cerca d'un nen desaparegut o d'un criminal sospitós d'un delicte molt greu. A més, la vigilància massiva sempre haurà d'estar aprovada per un jutge i utilitzada només en situacions on sigui estrictament necessària per respondre a un risc específic i imminent, i mai com a rutina. Per tant, la CE estudia maneres d'utilitzar aquesta nova tecnologia de manera respectuosa amb les llibertats personals dels ciutadans, com ara el dret a la vida privada.