Segueixen apareixent informacions relacionades amb els abusos perpetrats al si dels jesuïtes. La Cúria General de la Companyia de Jesús a Roma —màxim òrgan de govern de l'orde— va rebre l'informe sobre la investigació que els jesuïtes a Bolívia van realitzar l'any 2019 sobre el cas del pederasta espanyol, Lucho Roma, el missioner que va abusar entre 1983 i 2002 de més d'un centenar de nenes indígenes, les va fotografiar i les va gravar en vídeo, per després confessar-ho tot en un diari. Segons informa El País, aquest dimarts, Roma va rebre els manuscrits del pederasta i les conclusions de la recerca, que aconsellaven informar les autoritats bolivianes del cas. El conseller del superior general dels jesuïtes i assistent regional per a Amèrica Llatina del Sud, Claudio Paul, amb la informació al seu poder, l'any 2020 va enviar un correu electrònic al provincial Ignacio Suñol —màxim càrrec de la congregació a Bolívia—, on assenyalava els passos que havien de seguir després d'acabar la investigació sobre Lucho Roma, entre elles, assenyalava: la reparació de les víctimes, fer públic el cas "explicitant el nom de Luis Roma (no només les inicials)" i ocultar el seu diari com a "informació classificada". Des de fa un mes, la justícia boliviana investiga el cas.
La resposta dels jesuïtes
Els jesuïtes a Bolívia van ignorar totes les instruccions excepte la d'ocultar les memòries de Lucho Roma, batejades com a Els Manuscrits de Charagua pel poble on va escriure les seves memòries, on actuava com a missioner i on va efectuar tots els abusos. Els jesuïtes no van voler donar cap mena d'informació sobre el capellà espanyol quan va esclatar el cas. Fa només unes setmanes, el citat diari va revelar l'existència d'un diari escrit pel capellà,me´sa av on confessava els crims i comptabilitzava en més d'un centenar les víctimes. També es van saber els detalls de la investigació que els jesuïtes van fer l'any 2019 —poc abans de la mort de Roma—, arran d'una denúncia interna. Entre els documents, hi havia informes pericials, interrogatoris que corroboraven els abusos i l'encobriment per part de l'ordre durant dècades. Després de la informació publicada al mitjà, els jesuïtes van reconèixer els fets i van crear una comissió interna per posar-se en contacte amb les víctimes.
Un correu demostra l'encobriment del cas, tant pels jesuïtes de Bolívia com des de Roma. Claudio Paul, preguntat per què la Companyia de Jesús no va penalitzar mai els responsables de l'ordre a Bolívia, ha afirmat que és una qüestió que no li correspon "tractar temes interns de la congregació en el fòrum extern". En el mateix escrit, tampoc ha especificat el perquè no van denunciar els fets. A més, la Companyia de Jesús s'ha negat a contestar més preguntes d'El País, el portaveu dels jesuïtes, Sergio Montes, s'ha limitat a dir "és el que la Companyia ha de dir, i no més".
Els abusos de Lucho Roma
En l'intercanvi de missatges entre Claudio Paul i Ignacio Suñol el 2020, Paul apuntava les directrius que havien de seguir en 3 punts clau que havien de seguir. El primer era preparar un pla per atendre les possibles denúncies de les víctimes amb l'assessorament de la província jesuïta de Xile. “Es tractaria fonamentalment d'oferir la possibilitat de teràpia psicològica a víctimes que es presentessin. Caldria establir amb claredat qui s'ocuparien de rebre a la víctima (preferencialment no un jesuïta) i establir amb ella el tipus de reparació”. Fins al moment, els jesuïtes no han acollit ni reparat cap víctima, tot i que, Lucho Roma, va deixar el nom de més 70 de les víctimes en el seu diari. El segon punt feia referència al mode de fer públic el cas, tant internament com públicament. Paul li diu a Suñol que ha d'enviar una carta als superiors de les comunitats jesuïtes de tot el país per explicar-los que s'havia fet una investigació sobre Roma que havia demostrat que havia abusat de menors, que la informació s'havia enviat al Vaticà i que a les víctimes que es presentin "se'ls oferirà l'oportunitat de teràpia psicològica com a forma de reparació". A més, va instar a "publicar als mitjans de comunicació de la Província (pàgina web, ANF, ràdios…) la informació sobre el cas” aportant el nom complet del pederasta. En canvi, els jesuïtes van decidir publicar un breu comunicat al seu portal web, on no aportaven informació del cas i només publicaven les inicials del sacerdot.
Per últim, Paul assenyala els documents interns del cas "la còpia de la recerca i el diari del P. Roma s'han de conservar a la Cúria amb molta cura (informació classificada)". És l'única recomanació que van seguir des de Bolívia. En el diari, Roma reconeixia els abusos entre 1994 i 2005, i donava detalls sobre les fotografies, vídeos i abusos a més d'un centenar de nenes indígenes. També descrivia l'excitació que li provocava i les dificultats per dur a terme els abusos. En concret, els documents són 75 folis, desordenats i molts d'ells sense datar, que Roma guardava en tres carpetes diferents. La Comunitat Boliviana de Supervivents es mostra indignada davant "l'encobriment sistemàtic que es va produir no solament en la cúria Provincial de Bolívia; sinó també en la Cúria General de Roma".