En un any marcat per la pandèmia, Reporters Sense Fronteres (RSF) alerta que la llibertat de la premsa a l'estat espanyol, i per tant, la fiscalització del poder, s'han vist greument afectats.
La Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa és un índex de referència global sobre la qualitat democràtica a 180 països i territoris des de la perspectiva d'un dret fonamental: la llibertat d'expressió. Alfonso Armada, president de la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres i la vicepresidenta Edith R. Cachera, han presentat avui la classificació anual de la llista que es publica des del 2002.
Malgrat que Espanya es trobi en la mateixa posició que l'any passat (29/180), l'organització ha assenyalat la manca de transparència política pel que fa a la gestió de la crisi sanitària i el creixent odi cap a la figura del periodista, fets que amenacen la llibertat d'informació a l'Estat i arreu del món.
L'impacte de la pandèmia
En la roda de premsa, Armada i Cachera han remarcat l'impacte de la Covid sobre la llibertat d'informació en l'àmbit mundial. En general, els periodistes alerten de la falta de transparència política en la gestió de la pandèmia.
Més concretament, RSF denuncia la repressió de periodistes tant per part de les forces de seguretat nacionals com pels mateixos manifestants en les protestes contra les mesures anti-Covid arreu del món. Per exemple, aquesta pràctica s'ha vist a Zimbàbue i a Iran, on el govern ha controlat els continguts periodístics relacionats a la gestió de la pandèmia.
A Alemanya i a França destaquen la violència per part de manifestants negacionistes contra els mitjans. En relació amb això, Cachera ha assenyalat el fet que el 58% de les persones creuen que els periodistes menteixen deliberadament. Pel que fa als Estats Units, RSF atribueix un auge d'atacs i detencions a l'administració de l'expresident Trump, qui va declarar la guerra als mitjans des d'un principi.
A més, RSF alerta sobre aquells governs que han aprofitat la crisi sanitària per endurir el seu control sobre els mitjans, com és el cas de Síria.
La premsa a l'estat espanyol
Segons recull RSF, l'estat espanyol se situa en la posició número 29 del rànquing. Cachera ha atribuït el fet que l'Estat es mantingui en la mateixa posició que l'any passat a certes millores i empitjoraments.
D'una banda, les agressions contra periodistes han anat a la baixa respecte als tres últims anys, un fet lògic tenint en compte que una gran majoria es produïen en manifestacions independentistes a Catalunya per part de les forces de seguretat.
D'altra banda, l'avenç ha estat impossibilitat per la preocupant manca de transparència per part de l'Estat durant la pandèmia. Concretament, Cachera denuncia les dificultats patides pels fotoperiodistes a l'hora de capturar la realitat als hospitals. A més, la falta de dades oficials sobre la mortalitat de la Covid també afecta la transparència, ja que els periodistes han hagut d'extraure les xifres pel seu propi compte.
Aquesta manca de transparència també s'ha fet evident en la frontera sud espanyola, sobretot a les Illes Canàries, on les forces de l'estat, seguint ordres del Ministeri de l'Interior, han limitat la cobertura de l'arribada d'immigrants. En relació amb això, RSF ha destacat una actitud "paternalista" per part del govern, que ha posat com excusa voler "evitar la difusió d'imatges morboses" o la "protecció contra la xenofòbia". "No és competència de l'Estat decidir quines informacions es poden difondre", ha recordat Cachera.
Cachera assenyala l'auge de l'extrema dreta, en concret els ultres de Vox per l'increment de l'odi irracional contra els periodistes i l'escepticisme obert cap a la premsa en general. De fet, la majoria d'agressions contra periodistes s'han produït en durant actes polítics d'aquest partit.
El rànquing
Per elaborar el rànquing de la llibertat de premsa, l'organització "aplica criteris estadístics" i "consulta a centenars d'experts i observadors mitjançant un qüestionari que recull diversos factors que influeixen en la premsa."
L'índex classifica els 180 territoris estudiats segons el grau de llibertat de premsa. En el grau més alt, és a dir, allà on la situació periodística és "bona", tan sols s'hi troben 12 països, només 3 dels quals es troben a fora d'Europa: Costa Rica, Jamaica i Nova Zelanda, en aquest ordre.
Al capdavant de la llista i sense gaires canvis respecte a la classificació de l'any passat, trobem els nord-europeus de Noruega, Finlàndia, Suècia i Dinamarca. En aquest sentit, Armada ha assenyalat la correlació entre les democràcies que han donat millor resposta a la Covid i les que han respectat la transparència informativa durant la pandèmia.
En la forquilla on la situació és considerada "molt greu", RSF hi inclou 20 territoris. Aquells en les posicions més baixes son: la Xina, Turkmenistan Corea del Nord i Eritrea, respectivament. Segons han explicat des de l'organització, aquests son els territoris on els periodistes son vigilats, perseguits, detinguts, empresonats i assassinats sistemàticament per part del govern, i on l'estat imposa dures restriccions a la seva llibertat informativa.
En concret, Armada ha explicat com la Xina exerceix un control absolut sobre els mitjans de comunicació, sobretot en l'espai digital. A través de l'Administració Cibernètica del país (CAC), la Xina assegura una vigilància total tant als emissors d'informació com als seus receptors, unes mesures que ara també s'estenen fins a Hong Kong.
Foto principal: periodistes durant les manifestacions contra la sentència del procés / Sergi Alcàzar