Reconeixement a independentistes compromesos. La Fundació Reeixida, fundada el 2003 per divulgar la llengua i la cultura catalana, ha presentat aquest dimecres en el Museu d'Història de Catalunya les Rutes de la llibertat, una iniciativa per donar a conèixer i honorar independentistes catalans, que des de la clandestinitat van fer els passos de frontera pirinencs per ajudar a salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. Són quatre itineraris a la Garrotxa, la Cerdanya, l’Empordà i Perpinyà, que s’han batejat amb els noms d’aquestes persones desconegudes per a la majoria de catalans. A l’acte, Aleix Font ha explicat de forma emotiva la història del seu pare Gregori, el primer militant independentista a tornar a travessar la frontera i tornar a casa, el juliol de 1939, després de la derrota per teixir una xarxa antifeixista. I el doctor en Ciència Política, Fermí Rubiralta ha glossat la situació d’aquella època i el paper d’aquests “lluitadors per la llibertat”, que van ajudar jueus, soldats aliats i perseguits per l'Alemanya nazi.
Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, ha explicat a ElNacional.cat que les Rutes de la llibertat són fàcils de realitzar, que en aquests anys han tingut especialistes en cada comarca per fer un camí el més fidedigne possible d’aquells camins que es van obrir entre 1939 al 1945, i que van utilitzar els guies i “passadors” de muntanya, militants clandestins i també els estraperlistes i els contrabandistes. El territori ha canviat. La majoria d’aquests valents anònims van formar l’Organització, que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (FNC), fundat a París el 1940 i dissolt el 1990. L’objectiu era lluitar contra els feixistes perquè després ajudessin a l’autodeterminació de Catalunya, que mai va arribar. Falguera comparteix que la majoria de familiars d’aquests lluitadors agraeix aquesta iniciativa i lamenta el seu oblit, que ara es vol reparar.
El pare
“El meu pare era en Gregori Font, nascut el 1913 a l’Aragó de les Cinco Villas, una comarca que està a tocar de Navarra. Era catalanista-separatista, que ara en diríem independentista. Va viure sempre a la Colònia Güell. Va ser un mal estudiant i un bon home. Va ser molt amic dels seus amics i, podríem dir que va ser amic de tothom, fins i tot dels feixistes”, ha enfilat així Aleix el glossari del seu pare. Ha afegit que va descobrir la “història heroica” del seu pare per les visites dels seus amics de lluita. “Ells m’explicaven admirats, i potser exageraven, les proeses que havien viscut junts; em deien amb la boca ampla i grossa: “El teu pare era collonut” i cadascú m’explicava la seva parcel·la de convivència: uns posaven èmfasi en la seva sang freda quan esquivava els senegalesos del camp de concentració, altres deien meravelles d’algun viatge miraculós fins a Barcelona, un que es deia Castelltort m’explicava esgarrifat i admirat les horribles tortures que el pare suportava a la Via Laietana. No sabeu com he arribat a lamentar no haver furgat més en els seus records”, ha confessat.
Aleix fins i tot ha detallat que “cada vegada que venia Franco a Barcelona, el pare passava la nit al calabós de la Guàrdia Civil de Sant Boi”, i que a començaments dels anys seixanta “va fer la pintada a la paret del manicomi de Sant Boi demanant la llibertat de Jordi Pujol amb motiu dels fets del Palau, que s’hi va mantenir més de 30 anys perquè per més que el tapaven, sempre tornava a aflorar”. I, no ha amagat que al seu pare “li hagués agradat que algun dia el president de Catalunya “li hagués adreçat aquelles famoses paraules que diuen: “En reconeixement d’una nació agraïda”, però era conscient que això només passa quan es guanya una guerra, i aquesta guerra encara no l’hem guanyat”.
Compromís
El projecte de Rutes de la llibertat es presenta com a continuador dels Camins de llibertat, promogut pel Memorial Democràtic, que ha traçat la ruta dels jueus que fugien de la persecució i l’extermini. Molts d’aquests passadors catalans van ser reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, nord-americà i polonès per la seva lluita contra el feixisme. La Fundació Reeixida ha recuperat la història de tots ells. Pel que fa a les rutes, la voluntat és arribar a acord amb ajuntament si el Memorial Democràtic per senyalitzar els camins. Per ara, s’ha traçat una geolocalització, que es pot seguir amb l’APP Wikiloc.
La Fundació Reeixida explica que els militants del FNC provenien d’Estat Català, Nosaltres Sols!, Esquerra Republicana de Catalunya, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants, entre d’altres, i que van crear grups de resistència contra l’ocupació nazi en col·laboració amb els governs aliats, especialment nord-americà i britànic, però també francès i polonès. Les xarxes clandestines del FNC a l’interior i a l’exili es bolcaren en la lluita a la rereguarda del conflicte, donant suport logístic i humà als aviadors militars aliats abatuts a França i recolzant els resistents francesos en el boicot i el sabotatge de l’administració ocupant i col·laboracionista. En aquest context, el Pirineu, revifà i tornà a ser aquell territori de pas (mai de barrera), segons relata la Fundació Reeixida.
Per totes aquestes rutes, els independentistes catalans arribaren a salvar milers de vides de perseguits pel nazifeixisme. De fet, un d’ells, Manuel Valls de Gomis, és l’únic català reconegut per l’Estat d’Israel, Just entre els justos, segons recorda la Fundació. El més curiós és que les rutes arribaven a Barcelona, on les persones eren enviades al consolat britànic o al polonès (aleshores al c/Fontanella, 10) per poder passar a Lisboa i d’allà arribar a Anglaterra, amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del FNC.
Les Rutes
Així, la Ruta 1 s’ha batejat amb els noms Gregori Font Cativiela- Octavi Viladrosa Josà. Va de Banyuls a Portbou (15,1 quilòmetres). S’indica que la ruta es podria fer pel coll de Rumpisó (versió curta) o pel coll de Banyuls. I es passa pels municipis de: Banyuls, Portbou, Colera, Rabós, Vilamaniscle i Llançà.
La 2 és la Ruta Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé- Ruta Jean Olibó. S’explica que és la mateixa via d'escapada des de Perpinyà (Rosselló), ajudats per l’alcalde de Sant Cebrià de Rosselló, Jean Olibó, acabant així el recorregut d’escapada de la Xarxa Maurice de la Resistència francesa. Des de Perpinyà se sortia en cotxe direcció a l'inici de la caminada (a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda) segons calgués cap a: la Cerdanya (Puigcerdà), El Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) o l’Albera (Coll de Banyuls).
La 3 és la Ruta Joan Sardà Verdier -Jaume Martínez Vendrell. De Vilarroja a Sadernes (15,15 quilòmetres). Els passos de frontera organitzats van començar amb una primera ruta des de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) Estat Francès fins a Olot (Garrotxa), per acabar a Barcelona. Els municipis implicats: Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit, Sant Joan les Fonts, Olot.
La 4 és la Ruta Enric Pagès i Montagut- Manuel Viusà i Camps. D’enveig a Puigcerdà (3,99 quilòmetres). S’explica que La Cerdanya, era travessada per Enveig (Alta Cerdanya) cap a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) També per Osseja (Alta Cerdanya) cap a Puigcerdà (Baixa Cerdanya).
La Fundació Reeixida avança que presentarà públicament una part del recorregut d’una d’elles el pròxim 2 de juliol dins de la Via Pirinenca, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Gure Eusko i la FEEC.