Alliberar-se dels tabús, de les vergonyes, dels recels o dels prejudicis que encara avui existeixen entorn a la sexualitat i l’erotisme -molt presents a la societat on vivim-, és el principal objectiu i finalitat del Saló Eròtic de Barcelona, que ha tornat a celebrar-se des del passat dijous fins avui, que abaixa la persiana, al Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron de Barcelona. Després de tres anys sense poder-se celebrar degut a la covid-19, el saló ha tornat renovat i adaptat a les noves realitats, aproximant i apostant per la feminització que va iniciar en les darreres edicions, oferint un programa extens, divers, inclusiu i revolucionari, liderat i comissariat per dones.
El saló pretén normalitzar els cossos no normatius i reivindicar l’eròtica sexual
Un festival de cinema; els orígens del Saló Eròtic de Barcelona
“Vam començar el 1992 com a un festival de cinema per adults i en no rebre subvencions -com la majoria de festivals de cinema-, ens vam inventar una fira per poder-lo finançar”, recorda Juli Simón, director del Saló Eròtic des d’aleshores. “D’aquí, que la fira es fes un monstre i el festival segueixi el seu camí sense ser conegut per ningú avui dia” [Explica somrient el director de la fira]. De fet, segons Simón, apunta que l'objectiu era professionalitzar un sector poc reconegut, oferint una finestra al món i convertint-se amb el que és, en aquests moments, un esdeveniment capdavanter del sector a Catalunya i a la resta de l’estat.
Aconsegueix una escultura dels teus òrgans sexuals a escala real al Saló Eròtic
Si una parada ens ha cridat l’especial atenció a l’equip de El Nacional que hem passejat pel saló aquest cap de setmana, aquesta ha estat gencosmic que, liderats per Ona Ortiz, s’encarreguen de reproduir a escala real els òrgans sexuals. “La finalitat del projecte és la de mostrar les múltiples i infinites varietats de genitals que trobem, des de vulves més petites, llavis més grans, penis més petits i totes les diversitats possibles”, amb l’objectiu final de mostrar-los, valorar-los i acceptar-los igual que la resta. La creadora remarca la importància de la visibilitat per a l’acceptació social, i detalla com s’ofereix un pack pedagògic educatiu on s’hi troben diferents tipus de vulves amb diferents formes. “El nostre principi, és que no n’hi hagi cap on el disseny sigui amb una sola línia, aquesta aquí no existeix. L’objectiu és donar a conèixer la pluralitat de la dona, per entendre que podem tenir un llavi més gran o més curt, que aquests poden sortir o no”, en definitiva, entendre la pluralitat del cos femení.
Shows i representacions de sexe en directe
L’espai que ocupa el Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron, esdevé un espai de diversió, retrobament, descobriment i aprenentatge de nous plaers, entre el que es destaca l’espai que ocupa el Sexshop interactiu, per exemple, on es mostra com funcionen els diferents aparells i estris que es venen al mateix saló, que es poden gaudir de forma individual, amb parella o amb d’altres persones de forma conjunta.
Un altre dels espais que crida l’atenció, és el destinat als escenaris on es mostra el sexe en directe, que es troben repartits pel saló i que ocupen també la carpa que es troba a l’exterior. “Aquest any actuo amb Annecke Necro, fent un show reivindicatiu sobre el moment en què vivim, volem posar el nostre estàndard per dir que el treball sexual és una feina i per treure’ns l’estigma que tenim a sobre totes les treballadores sexuals”, apunta Silvia Rubí, domina professional, actriu i prostituta. Els espectacles de sexe en viu, una de les senyals d’identitat del saló, aprofundeixen en la qualitat artística i en la representació de les sexualitats diverses, mostrant diferents cossos, sexualitats i gèneres representats en directe davant d’un públic que es mostra immers gaudint d’una experiència completa.
Shibari, tantra, BDSM i educació sexual
Als espectacles eròtics, que compten amb més de 120 hores d’actuacions en directe des del saló, s’hi mostren pràctiques com el shibari, el tantra, el BDSM així com l’oportunitat d’adquirir les darreres tendències del mercat en productes eròtics. A més, el saló reforça la seva vessant educativa amb 120 activitats formatives, dividides en tres espais, totes impartides per dones.
Els espais formatius compten amb sessions dedicades a aprofundir en els plaers íntims, espais de consciència del cos, aprenentatge de nous plaers o noves relacions sexoafectives, entre d’altres, en forma de col·loquis, tallers i conferències. “És més important la qualitat que la quantitat; que el plaer estigui assegurat”, explicava la psicòloga i sexòloga Elena Crespi, en un dels espais formatius on convidava al públic a alimentar el seu cervell i a deslligar-lo de la societat patriarcal on vivim. El Saló reforça la seva vessant educativa amb 120 activitats formatives repartides en tres espais: l’aula Montse Iserte, l’aula Vibraciones i l’aula SloMo, tots elles comissariades per la sexòloga Montse Iserte. Totes les xerrades són guiades per professionals, totes elles dones, sexòlogues i psicòlogues expertes en les corresponents especialitats.
De crear la ‘tetamundi’ a fer el cartell del Saló Eròtic de Barcelona
I qui ha trepitjat el recinte de la Vall d’Hebron per primera vegada, aquesta ha estat Marina Salazar, creadora dels cinc cartells publicitaris del saló d’enguany i creadora, també, de la ‘tetamundi’ de la Rigoberta Bandini. “El brífing que vaig rebre era el de treballar amb una línia de cartell, però em vaig veure molt quartada en quant a l'erotisme, que té moltes realitats”, recorda Salazar. D’aquí que en sortissin 5 cartells diferents, marcats tots ells per un mateix patró. “Volia fer quelcom no normatiu, jugant amb aquestes escultures sense utilitat, que l’únic que són és objectes decoratius que ocupen espais estètics i que no mostren cap missatge, per donar-los veu, que expliquin coses, que llancin missatges, el millor lubricant pel públic”, conclou Salazar, entrevistada a la presentació del saló per aquest mitjà.
Amb Masculinitat fràgil, l’espot d'enguany dirigit per Carles Valdés, s'ha creat una peça crítica i contundent que convida a la reflexió, entorn de totes aquelles convencions i rols socials que envolten la masculinitat hegemònica. Un espot feminista, protagonitzat intencionadament per homes i adreçat als homes, per deixar clar que la fragilitat no ha d’afeblir la masculinitat de cap home i que el feminisme beneficia a tothom.