La situació del català al Besòs va lligada a la renda: com més ingressos hi ha en un barri, més nivell de català tenen els qui hi viuen. Així ho conclou un estudi elaborat per Plataforma per la Llengua que ha analitzat la situació sociolingüística de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs.

L'ONG en defensa del català ha comparat el nivell econòmic i les dades de coneixement del català dels districtes dels tres municipis i "la coincidència és clara", apunten en les conclusions: com més alta és la renda mitjana anual per persona, més alts són els coneixements de català. Només hi ha un districte en què la diferència no és gaire destacable i no hi ha cap cas en què la renda mitjana anual sigui alta i la condició lingüística ambiental (CLA, que relaciona els coneixements de català declarats i una situació pressuposada d'ús social) sigui baixa, o viceversa. 

El català a Badalona, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet

L'estudi apunta que tots tres municipis es caracteritzen per "haver-se forjat a partir de població immigrada, del sud d’Espanya principalment, durant el tardofranquisme, fet pel qual la integració no va poder ser en català, perquè hi era prohibit". Una situació que, en part, influeix en la situació del català avui.

La situació sociolingüística de tots tres municipis, però, no és ben bé igual. Badalona és la ciutat que presenta una situació més heterogènia entre els diferents districtes de la ciutat: més de la meitat dels habitants viuen en un districte de CLA mitjana, on es pressuposa que hi conviu un cert equilibri entre castellà i català; gairebé un terç de la població viu en districtes amb CLA baixa, i només un 17% dels habitants viuen en una zona de CLA alta.

En canvi, a Sant Adrià de Besòs només hi ha dos tipus de CLA, la mitjana i la baixa, amb una lleugera diferència a favor de la primera. I a Santa Coloma de Gramenet presenta una situació homogènia: tots els districtes són de CLA baixa, per la qual cosa des de Plataforma per la Llengua pressuposen que la presència del català hi deu ser més aviat nul·la. 

Diagnosi de la situació sociolingüística de l’Eix Besòs. / Plataforma per la Llengua (consulta l'estudi aquí)

A l’Eix Besòs, en català!

En general, aquests territoris barcelonins de la desembocadura del riu Besòs presenten desigualtats socials i econòmiques, així com diferències lingüístiques. I la condició lingüística ambiental només és alta entre poc més d'un 15% de la població d'aquests tres municipis, predominantment a Badalona.

Diagnosi de la situació sociolingüística de l’Eix Besòs. / Plataforma per la Llengua (consulta l'estudi aquí)

Per això, des de Plataforma per la Llengua posen en marxa el projecte A l’Eix Besòs, en català! L'objectiu és millorar les condicions de vida de la població i l'ús de la llengua catalana a través d'un seguit de tallers i activitats en quatre franges d'edat: infants, joves, adults i gent gran, mitjançant un seguit d'accions i tallers de diverses temàtiques.