Un de cada cinc equipaments d’atenció primària (EAP) a Catalunya té dificultats per cobrir les places de metges i infermeres, segons les darreres dades d'un estudi del Departament de Salut, que identifica el fenomen com un dels principals problemes que pateix el sistema sanitari català. Són sobretot de zones rurals, com els de la regió sanitària de l’Alt Pirineu-Aran i alguns de la Catalunya Central, Girona, Lleida, Penedès, Tarragona i Terres de l’Ebre. També a algunes zones costaneres de molt estiueig, per la sobrecàrrega estacional. Per atraure-hi professionals, Salut ha creat un nou complement que implicarà que els metges de família i pediatres d’aquestes zones cobrin entre 3.500 i 4.000 euros bruts més l’any. En el cas de les infermeres, llevadores i treballadors socials, uns 2.000 més.

La mesura té una dotació d’11,5 milions d'euros (MEUR) anuals i forma part del Pla d'ocupació de places de difícil cobertura en l'àmbit rural a l'atenció primària, presentat pel departament que actualment dirigeix el conseller Manel Balcells. El nou complement es començarà a aplicar en els mesos vinents, però amb efectes retroactius a 1 de gener del 2024 per als professionals de l'institut Català de la Salut (ICS), ja que és una mesura recollida en el tercer conveni, firmat el novembre.

L'ICS gestiona aproximadament el 80% dels equips d'atenció primària de Catalunya, que poden treballar en un o més d'un CAP i diversos consultoris. Pel que fa als professionals d'altres proveïdors i equips externs que presten el servei a Salut des de fora de l'ICS, també tindran el complement, però s'ha de mirar com s'introdueix (el seu conveni es va signar fa més temps, a finals del 2022). Fonts de la conselleria indiquen que és una qüestió tècnica, però n'asseguren l'efectivitat. Ara ja existia un complement específic per a les zones rurals, que se substituirà pel nou destinat a equips classificats com de difícil cobertura.

Criteris estandarditzats: ruralitat i llunyania d'un hospital

Per identificar quins són els equips d'atenció primària de més difícil cobertura, Salut ha definit una sèrie d'indicadors, en què els criteris rurals tenen un pes específic. Així, que l'equip treballi en una zona d'alta ruralitat i que la distància a l'hospital més proper sigui de més de 25 quilòmetres són els dos principals criteris. També han tingut en compte la sobrecàrrega estacional, el nombre de guàrdies, l'envelliment de la població de referència i si l'equip d'atenció primària s'ha de desplaçar a consultoris que estan lluny, a més de 30 minuts. 

El 21% de l'atenció primària de Catalunya

Aplicant aquests criteris, Salut considera que el 21% dels equipaments d'atenció primària a Catalunya són de difícil cobertura. Concretament, 61 que gestiona l'ICS i 12 de la resta del sistema. Entre aquests, hi ha els equipaments d'atenció primària de l'Alt Pirineu-Aran; alguns de la Catalunya Central, de Girona, de Lleida, Penedès, Tarragona i Terres de l'Ebre. Tot i que la majoria són de zones allunyades de nuclis de població més o menys grans, també n'hi ha de la costa, on visiten molts més pacients durant l'estiu, com poden ser el de Roses o Lloret de Mar.

Altres beneficis per atraure professionals

A més de l'incentiu econòmic, Salut també vol atraure professionals en aquestes zones potenciant-ne el projecte professional i personal. La idea és facilitar-los la formació continuada, la investigació i la docència i flexibilitzar la jornada per a una major conciliació, entre altres propostes. En l'àmbit personal, la conselleria estudia un "paquet d'acollida" amb facilitats per trobar habitatge o per a la família, com l'ocupació de la parella, la cura de gent gran o garantir places a les escoles per als fills. Amb tot, encara no hi ha cap mesura concretada en aquest àmbit.