El Departament de Salut ha rebut 279 queixes d'usuaris que han reclamat l'atenció oral en català entre el 2021 i el 2023. Així ho ha detallat la consellera d'aquest departament, Olga Pané, en una compareixença a la comissió de Salut al Parlament d'aquest dijous. En total, en aquests tres anys, s'han registrat aproximadament 700 queixes relacionades amb els drets lingüístics dels usuaris als centres sanitaris, principalment pel català, tot i que també s'han registrat queixes relacionades amb el castellà, l'aranès i el francès. L'atenció oral és el sector on s'han registrat més queixes, amb 279 pel que fa al català, 70 al castellà i cinc a altres llengües, especialment el francès, a l'Hospital de Cerdanya, de caràcter transfronterer. Diversos pacients també han reclamat la documentació clínica en una llengua concreta: 55 en català, 22 en castellà i 2 en aranès. Finalment, en una proporció semblant, també s'han presentat queixes relatives a la documentació administrativa.
Pané ha subratllat que les queixes per drets lingüístics representen tan sols un 0,5% del total de queixes que rep el Departament de Salut, però ha reconegut que els últims anys han tingut una tendència ascendent. Alhora, ha subratllat que, dels nou expedients oberts en aquest àmbit els últims sis anys, quatre han estat des del setembre. No és el mateix recollir una queixa que obrir un expedient d’investigació: l’autoritat d’inspecció sanitària intervé quan sospita que un problema lingüístic ha pogut provocar una atenció assistencial inadequada. Pané ha afegit que han imposat sancions tant per la reclamació del català com del castellà, sense donar-ne més detalls. Amb tot, la consellera s'ha compromès a treballar perquè la situació actual, en què molts professionals no saben parlar català, sigui "temporal", però ha demanat no fer "col·lidir" els drets a l'assistència i a la llengua.
La consellera ha volgut deixar clar que adreçar-se a un pacient en la seva llengua “no és només un tema lingüístic, sinó assistencial” i hi ha una àmplia literatura científica que ha demostrat la importància de la llengua per a l’atenció sanitària. "La comunicació clínica en el mateix idioma del pacient millora el resultat assistencial mesurat en adherència als tractaments, en la reducció d'esdeveniments adversos i en la reducció d'estades a l'hospital", ha recalcat, i ha afegit que això encara és més evident en col·lectius sensibles, com són la gent gran, els infants, les persones vulnerables o els pacients al final de la vida.
Tanmateix, Pané ha recordat que aquest problema lingüístic es produeix en un context de manca de personal a tota Europa, fet que obliga a incorporar professionals de l'estranger que no tenen com a idioma matern el català. La consellera ha apuntat que això té un impacte "temporal" en els drets lingüístics i que és responsabilitat dels representants polítics que no es perpetuï. "Haurem de conviure amb aquesta situació un temps", ha advertit. La consellera ha assenyalat que les principals vies per abordar aquesta situació són "la formació, la informació i l'avanç cap a un marc respectuós dels drets lingüístics, tant dels pacients com dels professionals". En aquest sentit, ha indicat que estan desenvolupant el pla que va presentar a l’estiu l’anterior equip de govern per garantir l'ús del català i ha destacat els cursos que s’han posat en marxa des de fa uns mesos i que són en horari laboral, en línia i gratuïts.
Plataforma per la Llengua difon un decàleg dels drets lingüístics dels pacients
Davant els problemes lingüístics registrats en l'àmbit sanitari, Plataforma per la Llengua ha començat a difondre un decàleg amb els drets lingüístics dels pacients elaborat per l'associació Metges - Salut pel Català amb l'objectiu de conscienciar tant la ciutadania com els professionals sanitaris sobre aquest dret.
