L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell ha d’afrontar dos judicis quasi seguits. Aquest dilluns, en el jutjat Penal 2 de Barcelona, el fiscal ha mantingut la petició de dos anys i nou mesos de presó i que pagui una multa de 300.000 euros per a Rosell per haver defraudat més de 230.000 euros a Hisenda el 2012, mentre dirigia el club blaugrana. En les conclusions, el fiscal només ha rebaixat en uns 200 euros la quota defraudada. L’estiu del 2019, Rosell va ingressar a les arques públiques la quota defrauda més els interessos, i per això la fiscalia li va rebaixar la petició de pena en apreciar l’atenuant de reparació del dany. Uns mesos abans, l’expresident blaugrana va ser absolt d’organització criminal i blanqueig de capitals per l’Audiència Nacional, després de passar prop de dos anys en presó preventiva, acusat d’ajudar a blanquejar comissions per la retransmissió de partits de la selecció brasilera de futbol i pel contracte d’esponsorització amb Nike.
En el judici, d’aquest dilluns, Rosell, defensat pels advocats Pau Molins i Diego Artacho, s’ha acollit al seu dret a no declarar i ha afirmat que “es ratifica en tot el que va dir” al jutjat d’instrucció”. El fiscal Pedro Castro ha assegurat que Rosell "va jugar per no pagar impostos", ni l'IRPF, ni l'impost de societat del 2012 de l'empresa TOC, on ell era administrador únic. "La seva actitud va ser espúria i va usar un artifici enganyós per no tributar. Amb TOC, Rosell va abusar de la persona jurídica quan havia de tributar per la seva activitat d'assessorament", ha manifestat el fiscal, en el seu informe final, aquest dilluns a la tarda.
Per contra, Pau Molins ha assegurat que Rosell va ser perseguit per Hisenda des que va accedir a presidir el Barça, l'any 2010. "Mai havia tingut cap problema fins que va accedir al Barça. Rosell ha estat maltractat per la justícia. No hi ha independència judicial", ha sostingut l'advocat. Ha afegit que ara s'ha sabut que se'l volia perjudicar en fer-se públics els àudios del comissari Villarejo, del qual ha assegurat que s'han querellat. Molins ha preguntat: "On està l'engany? El que ha fet Rosell és perfectament legal sobre les societats unipersonals. No va ocultar, ni simular res. No hi ha dol." Per tot això, demana la seva absolució.
L'acusació de la Fiscalia
En concret, la fiscalia afirma que Rosell va desenvolupar el gruix de la seva activitat professional a través d’una empresa, amb el nom TOC, que, en realitat, “no tenia estructura empresarial” per prestar els serveis. L’any 2012, segons la fiscalia, hi constaven com a treballadors cinc persones que realitzaven feines de manteniment i neteja a les oficines i en una masia a l'Empordà, que és la segona residència de Rosell. L’expresident del Barça “es va servir” de TOC per “obtenir rendes que no va declarar” en l’IRPF. Segons el relat del fiscal, Rosell es va deduir com a despeses més de 48.000 euros en factures emeses per la consultora KMPG per l’assessorament sobre qüestions de fiscalitat internacional, que no tenien relació amb l’activitat econòmica de l’empresa. També es va deduir 1.500 euros de pagaments amb una targeta de crèdit.
Declaren testimonis
En el judici, el fiscal Pedro Castro ha fet incisius interrogatoris a quatre empresaris, que van pagar serveis a l’empresa TOC de Sandro Rosell. Un dels testimonis ha canviat parcialment la seva declaració i ha assegurat que, a més del contracte de lloguer d’oficines, pagava a TOC pel seu assessorament i posar-lo en contacte amb altres persones de negocis, en trobades a la masia de l’Empordà. “Va pagar 35.000 euros a TOC per un assessorament?”, li ha preguntat el fiscal, i l’empresari ha respost: “Sí, era un contracte per a 4 anys i era una gestió comercial”.
També han declarat, com a testimonis, la responsable de la neteja i l'administrativa de TOC. Un inspector, per la seva part, ha assegurat que a l'empresa de Rosell "tot estava pensat per ignorar la tributació". Per contra, Artacho ha afirmat que "no hi havia ocultació en les despeses de TOC". L'advocat ha insistit a qüestionar la tesi de la fiscalia i les despeses per rebaixar-les a 120.000 euros, quota límit per derivar una irregularitat fiscal a la via penal.
El segon judici, el cas Neymar
El segon judici que ha d’afrontar Sandro Rosell és relacionat amb el contracte de Neymar, actual jugador al París Saint-Germain, i s’ha programat que se celebri a la secció 6a de l’Audiència de Barcelona la setmana del 17 d’octubre. En aquest cas, la fiscalia demana 2 anys de presó per al futbolista Neymar da Silva Santos Júnior i 5 anys de presó per a Rosell pels delictes d’estafa i corrupció en els negocis per suposadament haver simulat contractes per no haver de pagar a un fons els drets econòmics dels drets federatius per la seva transferència. El Barça també és acusat com a persona jurídica i la fiscalia sol·licita que pagui més de 8 milions d’euros de multa, com també el club del Santos. Per contra, la fiscalia demana l’arxivament de l’acusació per a Josep Maria Bartomeu, que llavors era vicepresident, i va signar dos dels sis contractes.
En l’escrit d’acusació, la fiscalia exposa que Rosell, com a president del FC Barcelona va començar les negociacions per fitxar Neymar en el 2011, quan jugava al Santos FC, on tenia un contracte fins al 2014 amb una clàusula de rescissió de 65 milions. Hi afegeix que Rosell i el pare de Neymar, que representava al jugador i a qui la fiscalia també li demana 2 anys de presó, van acordar que el Barça pagaria més de 40 milions al jugador per assegurar-se el seu fitxatge el 2014, i que li anticiparia 10 milions i que s’havia de tornar si incomplia l’acord. Van firmar fins a sis contractes amb millores econòmiques per al jugador. El fons O1S tenia el 40% dels drets de Neymar i va rebre aquest percentatge dels 17 milions d’euros fixats com el preu de la transferència de drets federatius, és a dir, 6,8 milions. El fiscal, però, sosté que el Barça va pagar al Santos 25 milions pel traspàs i, per tant, el fons ha de ser indemnitzat amb 3,2 milions.