El Centre Nacional de Microbiologia està analitzant vuit possibles casos de la verola del mico, una malaltia que ja s'ha confirmat al Regne Unit o Portugal i que ha posat en alerta els països europeus. El mateix ministeri de Sanitat ha confirmat la seva existència i l'equip de la ministra Carolina Darias està recopilant tota la informació per donar una resposta oficial ben aviat. Ha estat el diari El País qui ha filtrat l'existència d'aquests casos i l'alerta del ministeri espanyol.
La verola del mico o també coneguda com a símica, és una zoonosi viral, és a dir, una malaltia provocada per un virus transmès dels animals a les persones, considerada rara. Aquesta produeix símptomes semblants als que s'observaven als pacients de verola en temps passats a casa nostra, encara que menys greus. Amb l'eradicació de la verola el 1980 i el posterior cessament de la vacunació contra la verola, s'ha convertit en l'amenaça més important. La verola del mico continua apareixent esporàdicament en algunes parts centrals i occidentals de la selva tropical de l'Àfrica.
Posteriorment, l'any 2003 es van confirmar casos de verola símica als Estats Units. Va ser la primera vegada que es va detectar fora del continent africà. La majoria dels pacients havia tingut un contacte estret amb gossos que havien estat infectats per rosegadors africans importats al país. El 2017, Nigèria va patir el major brot documentat, aproximadament 40 anys després dels últims casos confirmats i sembla que no s'ha acabat d'erradicar i d'aquí emana el brot que ha arribat fins a casa nostra.
Símptomes i alerta als infants
L'OMS determina quins són els signes més clars d'estar patint aquesta verola. Així doncs, la infecció es pot dividir en dos períodes:
- El període d'invasió (entre els dies 0 i 5), caracteritzat per febre, cefalea intensa, limfadenopatia (inflamació dels ganglis limfàtics), dolor lumbar, miàlgies (dolors musculars) i astènia intensa (manca d'energia).
- El període d'erupció cutània (entre 1 i 3 dies després de l'inici de la febre), quan apareixen les diferents fases de l'exantema, que generalment afecta primer el rostre i després s'estén a la resta del cos. Les zones més afectades són el rostre (en el 95% dels casos), els palmells de les mans i les plantes dels peus (en el 75% dels casos). L'evolució de l'exantema des de maculopàpules (lesions de base plana) a vesícules (ampolles plenes de líquid), i les crostes subsegüents es produeix en uns deu dies. L'eliminació completa de les crostes pot trigar fins a tres setmanes.
El nombre de lesions varia des d'unes poques fins a diversos milers, i afecten les mucoses de la boca (70% dels casos), els genitals (30%), la conjuntiva palpebral (20%) i la còrnia (globus ocular). Els casos greus es produeixen més sovint entre els nens i la seva evolució depèn del grau d'exposició al virus, l'estat de salut del pacient i la gravetat de les complicacions. La taxa de letalitat ha variat molt en les diferents epidèmies, però ha estat inferior al 10%. La majoria de les defuncions es produeixen en nens petits i, en general, els grups d'edat més joves semblen ser més susceptibles a la verola símica.
Hi ha tractament?
Actualment, no hi ha tractaments ni vacunes específiques contra la infecció pel virus de la verola símica, encara que es poden controlar els brots. En el passat, la vacuna antivariòlica va demostrar una eficàcia del 85% per prevenir-la. Tot i això, la vacuna ja no està accessible al públic, ja que se'n va suspendre la producció després de l'eradicació mundial de la verola.
Amb tot, la vacunació antivariòlica prèvia pot contribuir a fer que l'evolució de la malaltia sigui més lleu. A l'Àfrica, la infecció pel virus de la verola símica s'ha detectat en diverses espècies animals: esquirols llistats i arborícoles, rates gegants de Gàmbia, ratolins de quatre franges, lirons nans africans i primats. Encara hi ha dubtes pel que fa a l'evolució natural d'aquesta virosi i calen més estudis.
Casos europeus
L'Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA) ha detectat quatre casos addicionals de verola, tres a Londres i un cas relacionat al nord-est d'Anglaterra. Tots ells no tenen connexions conegudes amb els casos confirmats anteriors anunciats el 14 de maig i el cas anunciat el 7 de maig. La multiplicació de casos en poques setmanes ha posat en alerta el govern del premier Boris Johsnon. Per la seva banda, Portugal va confirmar ahir tres casos i té dos pendents de confirmació i quinze en investigació.