El patró de Catalunya, Sant Jordi, és per a molts una festivitat que convida a sortir al carrer, a celebrar l’inici de la primavera i a compartir una jornada plena de llibres i roses que regalem a tots aquells a qui més estimem. Al celebrar-se a finals d’abril, és comú trobar-se enmig de tot el bullici de gent que omple els carrers i places de tots els municipis catalans, aquells autors i autores que signen exemplars entre piles de llibres i rams de roses de tots els colors possibles. Una tradició que ve de lluny, però que molts, no en coneixen del tot el seu origen, que ho relacionen amb la llegenda que a tots ens han explicat a l’escola, sobre la princesa que va ser rescatada pel jove cavaller, de ser menjada pel drac de Montblanc.

Amb el temps, la tradició ha adquirit tal rellevància, que el 23 d’abril s’ha acabat convertint en una jornada que convida a reivindicar les tradicions i la cultura catalana, de forma que molts, reclamen i demanen que aquesta, esdevingui Diada Nacional en substitució de l’11 de setembre. Opinions per a tots els gustos, hi ha qui considera que sí, que seria fantàstic i d’altres que s’hi oposen, perquè “ja està bé com està ara”.

Parada de llibres a Barcelona per Sant Jordi / Foto: Sergi Alcàzar

L’origen de la tradició: per què regalem llibres i roses

Tot i que la majoria relacionen directament l’origen de Sant Jordi amb la llegenda, els inicis d’aquesta festivitat es remunten al segle XV, quan a Barcelona, al Palau de la Generalitat, se celebrava una fira on abundaven les roses que regalaven els nuvis a les seves joves promeses. Pel que fa al llibre, en canvi, ens remuntem als anys vint del segle passat, quan s’organitzava una festa per promoure el llibre a Catalunya. En un inici, la data escollida va ser el 7 d’octubre de 1927, però, degut a l’èxit que va aplegar, es va decidir traslladar al dia del llibre, que coincideix amb la mort de Cervantes i Shakespeare.  

La llegenda de Sant Jordi

Pels que el relat de l’escola us quedi lluny o pels que voleu refrescar la memòria i recordar la història del drac, la princesa i el cavaller que protagonitzen la llegenda de Sant Jordi, a continuació us reproduïm la llegenda oficial, que resumeix així la Generalitat de Catalunya al seu portal web: “La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles”.

La llegenda de Sant Jordi té com a protagonistes el drac, la princesa i el cavaller / Disseny: Maria López Moya

Una llegenda amb múltiples versions, però que totes coincideixen amb el seu final, quan el cavaller aconsegueix rendir el drac i com d’aquest, de la sang que vessa de la ferida que li causa, neix el roser amb flors vermelles que relacionem tots amb la jornada que celebrem cada 23 d’abril.

És Sant Jordi una festivitat amb fons masclista?

Aprofitant que sortíem al carrer, hem volgut preguntar als ciutadans si consideren que el fons d’aquesta festivitat té algun component masclista. Les respostes, com eren d’esperar, per a tots els gustos, trobant-nos a persones que creuen que rotundament no i d’altres, en canvi, mostren una posició contrària. “No ho considero masclista com a tal, sinó més aviat sexista, amb certa fragilitat masculina per no poder rebre roses, però al final és una història estereotipada, perquè s’ha de salvar a la princesa...”, el típic relat dels contes que tots coneixem. D’altres, també ho consideren un pèl masclista per la simbologia que adopta el dia, excloent a les Jordines, tot i que la major part dels testimonis enquestats, conclouen que a dia d’avui, Sant Jordi és una festa que cadascú celebra com vol, regalant roses o llibres independentment del sexe de cada persona.