Un satèl·lit europeu de dues tones i sense control s'ha desintegrat a l'atmosfera aquest dimecres, segons ha confirmat l'Agència Espacial Europea (ESA). Es tracta del satèl·lit Heritage ERS-2, que ha entrat de forma natural a l'atmosfera terrestre per desintegrar-se després d'haver finalitzat la seva vida útil. La previsió era que l'entrada es produís aquest dimecres a les 16.41 hores, però finalment ha tingut lloc a les 18.17 hores. La incertesa s'ha degut a la influència de la impredictible activitat solar, que afecta la densitat de l'atmosfera i, per tant, a la resistència que experimenta el satèl·lit.
Quan el satèl·lit assoleix els 80 quilòmetres respecte de la Terra, comença a trencar-se en trossos que es cremen completament. Algun d'ells pot sobreviure, però l'ESA ha recordat que els riscos associats a les reentrades de satèl·lits són molt baixos i el més possible és que caiguin al mar. De fet, el punt d'entrada s'ha produït sobre l'oceà Pacífic, a molts quilòmetres tant de San Francisco com de Hawaii (Estats Units).
La reentrada de l'ERS-2
L'ERS-2 fou llançat el 1995 seguint els passos del seu satèl·lit germà, l'ERS-1 —que fou llançat quatre anys abans—. En aquell moment, ambdós eren els satèl·lits d'observació de la Terra més sofisticats mai desenvolupats. El procés de reentrada controlada del satèl·lit va començar l'any 2011 i ara ha arribat el moment de tornar a entrar a l'atmosfera de forma natural (no controlada), tot desintegrant-se.
L'ESA va declarar acabada la seva missió l'any 2011 i va reduir la seva altitud d'uns 785 quilòmetres a 573 quilòmetres per minimitzar el risc de col·lisió amb altres satèl·lits. De la mateixa manera, es va assegurar que totes les bateries i sistemes pressuritzats es buidessin o es tornessin segur, alhora que s'apaguessin els sistemes electrònics. És així com es va reduir el perill que una avaria interna fes que el satèl·lit es trenqués en trossos mentre encara es trobava a una altitud feta servir pels satèl·lits actius.
Un satèl·lit per comprendre el canvi climàtic
L'eliminació d'aquest satèl·lit es va portar a terme tenint en compte les directrius de reducció de restes espacials que l'ESA imposava en aquell moment als nous projectes, "el que demostra el ferm compromís de l'agència per reduir la brossa espacial". Després de 13 anys de degradació orbital, el satèl·lit ha tornat a entrar de manera natural a l'atmosfera terrestre. L'Oficina de Restes Espacials de l'ESA l'ha seguit de molt a prop, en coordinació amb diversos socis internacionals.
Els ERS portaven un paquet d'instruments com un radar d'obertura sintètica d'imatges, un altímetre de radar i altres potents sensors per mesurar la temperatura de la superfície oceànica i els vents del mar. A més, l'ERS-2 tenia un sensor addicional per mesurar l'ozó atmosfèric. Tots dos van recopilar una gran quantitat de dades sobre la disminució del gel polar, els canvis a la superfície terrestre, l'augment del nivell del mar, l'escalfament dels oceans i la química atmosfèrica. A més, es van fer servir per vigilar greus inundacions i terratrèmols a llocs remots. "La missió va assentar les bases de molts dels satèl·lits actuals i de la posició de l'ESA a l'avantguarda de l'observació de la Terra", segons l'agència. S'han publicat milers d'articles científics basats en la seva informació i, gràcies al programa Heritage, que garanteix que les dades dels satèl·lits ara inactius continuïn fent-se servir, "seguiran sorgint més troballes sobre el nostre món en constant transformació i els riscs als quals ens enfrontem".