Passejant per Djemà-el-Fna, la principal plaça de Marràqueix, encara és habitual trobar-s’hi entre paradetes d’espècies, pell i ceràmica, monos lligats amb cordes, tortugues engabiades amb una fulla d’enciam o encantadors de serps que intenten treure’s alguns dírhams als turistes curiosos que s’aproximen i els demanen fotografies. Un fet habitual que no és únic del Marroc, sinó que encara és ben present en indrets com a Egipte -d’on va sorgir-, o bé a la Índia, on es repeteix la pràctica de forma habitual. Tot hi no ser-ne conscients, el turista contribueix a aquest maltractament animal, quan s’hi aproxima, quan demana la fotografia i quan paga algunes monedes a canvi de la instantània que després mostrarà al tornar a casa. D’aquí que la tradició no s’extingeixi i que, per això, encara avui és un fet habitual trobar-se a les places o carrers d’aquests països, animals maltractats subjectes a aquestes pràctiques.
Però, d’on surten aquestes serps i com s’ho fan els encantadors per manipular-les al so del pungi o de la flauta que fan sonar? La majoria de serps, que acostumen a ser cobres, escurçons bufadors o cornudes -totes elles, espècies molt verinoses-, són capturades del seu hàbitat natural i engabiades des de joves. Totes elles, acostumen a passar a viure en unes condicions deplorables on, sovint, fins i tot els falta aliment, cures o pateixen deshidratació que en alguns casos acaba amb la seva vida. A més, per evitar riscos entre els seus encantadors i, sobretot, amb el públic que s’hi acosta per fer-se les fotografies, els acostumen a extreure el verí i els ullals, una pràctica que pretén evitar els riscos a una mossegada que pugui acabar resultant ser mortal.
L’origen d’una tradició mil·lenària
Tot i que la pràctica tal com existeix avui dia probablement sorgia de l’Índia, on els espectacles amb serps contribueixen encara avui una imatge icònica i estan prohibits des de fa anys per l’estat en què tracten aquests rèptils, el seu origen es remunta a l’antic Egipte. Amb el temps, aquests s’han estès per tot el sud-est asiàtic, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. A dia d’avui, la professió es troba en perill d’extinció, degut en part a la llei que el 1972 va sorgir a l’Índia que en prohibia la seva pràctica.
Les serps, hipnotitzades?
A diferència del que ens volen fer creure, aquests rèptils no són encantats amb cap fórmula màgica, ni ballen, ni són hipnotitzades amb el so del pungi o de la flauta que fan sonar els seus “encantadors”. El lamentable estat en el qual es troben, sumat a l’estat d’inanició en el que viuen, fa que les serps es trobin en situació de defensa, traient el cap del cabàs o cistella de vímet en resposta a la flauta o pungi, que l’interpreten com a possible depredador -així les entrenen- que les fa estar alerta per a la seva supervivència. Per això, és important que l’encantador de serps, mantingui certa distància amb el rèptil per evitar incidents i l’arribi a atacar.
Font: Agència EFE
Ara que ja en sabem el motiu, està en mans de tots que aquestes pràctiques deixin de ser considerades tradicions i segueixin esdevenint atraccions turístiques on els seus “encantadors” se’n beneficiïn a canvi de rebre diners per la instantània. Només així, s’evitarà perpetuar una pràctica de maltractament animal, estesa encara a una part important del planeta.