L'Associació Catalana d'Empreses de Neteja (ASCEN) alerta sobre les greus repercussions que pot tenir la reducció de la jornada laboral, de 40 a 37,5 hores setmanals, per a les petites i mitjanes empreses del sector. L’impacte és de gran magnitud, tenint en compte que segons dades del Ministeri de Treball, aproximadament 12 milions de persones treballen 40 hores setmanals a Espanya i, a Catalunya, aquesta xifra és de 3 milions. En el cas de les empreses de neteja, un sector que ocupa més de 100.000 persones a Catalunya, aquesta reducció de la jornada pot posar-ne en risc la viabilitat econòmica si no es negocia amb una visió de 360 graus, global i equilibrada.

Impacte de la reducció de jornada en les pimes

El sector empresarial veu amb preocupació la implementació d'aquesta mesura sense un diàleg previ que en valori totes les implicacions. Segons dades de CONPYMES l'impacte econòmic en les petites i mitjanes empreses pot arribar als 20.000 milions d'euros a Espanya. En sectors amb una alta dependència de la mà d'obra, com la neteja, aquesta situació es complica encara més.

Una realitat complexa per a les empreses de neteja

Les empreses de neteja, que segons IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) ocupen més de 100.000 persones, es caracteritzen per una estructura de costos on la massa salarial representa entre el 90% i el 92% de les despeses totals. A diferència d'altres sectors, no poden compensar aquest augment de costos amb inversions en maquinària o tecnologia, ja que la seva activitat es basa fonamentalment en la feina manual dels treballadors.

A més, el sector pateix problemes estructurals que dificulten l'aplicació d'aquesta mesura, com l'alt absentisme laboral. Segons dades de CONPYMES, aquest absentisme representa a Espanya un cost de gairebé 14.000 milions d'euros per a les empreses en general.

AMAT, l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball, va analitzar en el seu últim informe la situació al sector de la neteja. La taxa de l’absentisme al sector a Espanya va ser del 10,4% el 2023, molt superior al 6,9% de la resta de sectors, el que significa 648,64 milions d’euros. A Catalunya aquesta xifra va ser de 231,23 milions d’euros, el 36% del total.

Aquesta problemàtica s’agreuja, a més, per la baixa productivitat i la manca de mesures de suport a les pimes i autònoms. Amb un marge de benefici que oscil·la entre el 4% i el 5%, l'augment del cost salarial entre un 6% i un 6,5% pot fer inviable la continuïtat de moltes empreses.

Un altre factor determinant és que els contractes públics, que representen una part significativa de l'activitat del sector, no permeten repercutir aquests increments de costos en les tarifes pactades. La Llei de Desindexació impedeix ajustar aquests contractes a la nova realitat laboral i situen moltes empreses en una posició crítica.

A tot això, se suma la dificultat per captar personal. La reducció de la jornada implica obligatòriament la incorporació de més treballadors, però la captació de personal en el sector ja és complicada i suposa un repte addicional. Això, combinat amb l'augment de costos, fa que la situació sigui econòmicament inassolible per a moltes empreses.

ASCEN reclama una negociació equilibrada

ASCEN considera imprescindible una negociació global que impliqui tots els actors: empreses, treballadors i administració. Josep Tres, president d'ASCEN, destaca: "Volem millors condicions per als treballadors, però també necessitem que l'administració assumeixi que, sense una negociació realista que contempli totes les repercussions de la reducció de la jornada, les empreses no poden ser sostenibles".

“Si no es tenen en compte les especificitats del sector i no s'ajusten les condicions dels contractes públics, la reducció de la jornada pot acabar generant efectes negatius imprevistos i posar en risc milers de llocs de treball i la continuïtat de moltes empreses. Cal abordar aquests desafiaments per evitar danys col·laterals irreparables”, conclou ASCEN.