Les empreses nàutiques que treballen en pantans i rius han expressat el seu malestar després que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) els hagi apujat un 900% el cànon a pagar per les embarcacions que operen en les conques internes. En declaracions a l'ACN, el gerent de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), Daniel Brasé, assegura que ho viuen amb "neguit i por" a l'espera que l'ACA resolgui els recursos que han presentat per aturar-ho. La FIHRT denuncia que la pujada ha portat al límit moltes empreses del sector, de forma que algunes s'han hagut d'endeutar encara més per continuar subsistint i d'altres han hagut de tancar. És el cas d'Indomit, que operava des de feia 22 anys al pantà de la Baells, al Berguedà. "No podem més", lamenta el seu responsable, Albert Palau. Tot plegat, en un context en què el sector ha patit recentment per les aturades de la pandèmia, primer, i la sequera, després.
L'ACA —adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat— ha aprovat l'actualització dels cànons que paguen les empreses que naveguen en embassaments i en trams de rius de les conques internes. Segons assegura l'ens regulador, feia 8 anys que els preus estaven congelats i s'ha fet l'actualització amb la voluntat de fomentar la navegació a rem o vela, per davant de la navegació a motor. En concret, aquesta posada al dia ha suposat que els preus per a les empreses han passat d'una mitjana de 30 euros l'any per caiac a 183 euros l'any. Per contra, el cànon per a navegació de particulars ha baixat i se situa als 5,6 euros per caiac i any, mentre que abans es movia en una forquilla de 7 a 30 euros per caiac i any.
"La pujada [per a empreses] no es correspon amb l'augment de l'IPC", denuncia Brasé. "Tenint en compte que des del 2022 venim de sequera, risc d'incendis i zones tancades on no es pot treballar, ara es disparen les taxes", remarca. La federació es queixa, a més, que l'ACA no els ha avisat i que s'ho han trobat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Concretament, fa un parell de mesos l'ens públic va treure una instrucció amb els nous preus de matrícula d'embarcacions. L'augment de taxes, però, només afecta les empreses que fan activitats en les conques internes gestionades per l'ACA: les que treballen en conques de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, en canvi, no es troben en aquesta situació. "A Catalunya tenim dos àmbits completament diferents", es queixa el gerent de la federació.
Incertesa per dos anys
Segons explica la FIHRT, el preu de les taxes depèn del tipus d'embarcació —si té motor o la potència, entre altres aspectes— i el preu és per cada unitat. Segons el gerent, "les empreses en tenen diverses i, per tant, el preu es multiplica", assenyala. A més a més, han de pagar ara per dos anys d'avançat en molts casos i sense saber si realment podran treballar. Una situació que ja els va passar abans de la pandèmia, però llavors no sabien que estarien anys parats també per la sequera. El sector alerta que darrere d'aquestes empreses repartides pel territori hi ha autònoms que ja ho combinen amb altres activitats durant l'any perquè són feines temporals. En temporada alta, el que fan és contractar persones de la zona. És per això que es mostren molt preocupats perquè es perdran llocs de treball i les economies locals en sortiran perjudicades. "No volem que hi hagi despoblament i els estem traient una part més d'activitat", argumenta Brasé.
"Ja no podem més"
L'empresa Indomit feia 22 anys que treballava al pantà de la Baells, al Berguedà. En plena temporada d'estiu, hi treballaven 15 persones i, segons el seu responsable, Albert Palau, "creava una oferta lúdica en una comarca de pas com és el Berguedà". "La falta d'aigua per culpa de la sequera i la gestió de l'ACA, les restriccions en onades de calor, i ara això. Ja no podem més", lamenta en declaracions a l'ACN. Palau denuncia que la pujada dels preus per embarcació ha estat "el que ha fet vessar el got". "És que ni en un any bo i amb l'aigua al màxim ho pots resistir", denuncia. Tot plegat els ha dut al tancament de l'empresa: "No hi veiem cap més solució. Creiem que ha estat el moment de passar pàgina". Per Palau, aquesta pujada de preus que els han fet és "irrisòria" per a la Generalitat "i, en canvi, a nosaltres ens enfonsa. Entre nosaltres i alguns companys més, deixarà un centenar de persones sense feina. Quin sentit té? L'única lògica que hi veiem és que no ens hi volen", afirma.
Per la seva part, el propietari d'una altra empresa que fins fa poc operava al pantà de la Llosa, Albert Caelles explica a l'ACN que quan deixen de fer aquestes activitats afecta també tota l'economia de la zona. "Si no hi ha ningú que ofereixi activitats, ve menys gent, i llavors tampoc treballa ni l'hostaler, ni el del càmping, ni el que fa cafès. És un peix que es mossega la cua", ressalta. "Tampoc dic que aportem una gran font de riquesa al país, però fas les coses amb il·lusió, t'estimes el lloc on ets, ho fas amb respecte i mires d'endreçar l'espai que ocupes. (...) Es valora poc", lamenta Caelles amb el temor que "quan tot plegat ho gestionin empreses grans i de fora, sense cap vinculació amb el territori, de què viurem la gent que vivim aquí?".
Diferències amb la Conca Hidrogràfica de l'Ebre
Al pantà de la Llosa del Cavall (Solsonès) des del 2021 que cap empresa nàutica hi treballa. Només hi havia dues empreses i una va plegar. L'altra ha traslladat l'activitat al pantà d'Oliana (el Segre), gestionat des de la Conca Hidrogràfica de l'Ebre. Albert Caelles, propietari, explica que l'últim dia que van poder treballar a la Llosa del Cavall va acabar "enfangat" per ajudar a sortir uns clients de l'aigua. "Anaves veient com l'aigua anava baixant i la gent marxava amb el banyador ple de fang. L'experiència acabava sent desagradable i vam dir: demà ja no obrim", relata. De la cinquantena de caiacs amb què operava, una trentena formaven part d'un expedient que "per sort" ha caducat i no haurà d'abonar, però de la vintena restant sí que li han girat el rebut. En total 3.665 euros corresponents al cànon de navegació. Amb tot, Caelles espera que la resolució de les al·legacions li sigui favorable i, ja que no pot treballar, almenys no hagi de pagar.
"Mentre aquí cada barca que posis a l'expedient et suma 183 euros a la factura final, a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre em va sorprendre que fos zero". Caelles explica que dels 50 caiacs que tenia, preveient que a Oliana tindria la meitat de feina que a la Llosa, va donar d'alta la meitat dels caiacs, "intentant no pagar molt i poder treballar amb certa comoditat". "La sorpresa va ser quan van dir que no calia pagar res. Cosa que tampoc trobo normal. Si estem ocupant un espai públic és lògic que hagi de pagar alguna cosa", assenyala. "No dic que hagi de ser el cànon que paguem aquí, perquè és una exageració, però hi ha d'haver un terme mitjà", afegeix.