La segona missió de dones investigadores catalanes, l'Hypatia II, estudiarà els efectes d’una missió a Mart en el cos de la dona. El projecte tindrà lloc del 2 al 15 de febrer a l’estació Mars Research Desert Station (MDRS) al desert de Utah, als Estats Units, on una nova tripulació d’astronautes anàlogues conviurà en condicions d’aïllament per estudiar el cos de la dona en situacions extremes de simulació espacial.
Actualment, només 1 de cada 10 astronautes són dones, i des de Hypatia, apunten que la manca de tripulacions femenines provoca un biaix significatiu en les dades disponibles. Per això, un dels objectius d’Hypatia II és millorar la comprensió dels efectes que una missió espacial o un viatge interplanetari poden tenir en el cos femení.
La tripulació exclusivament femenina conviurà durant 15 dies com en una missió tripulada al planeta Mart, i s’analitzarà l’impacte que té això en aspectes com la menstruació, la nutrició, o l’activitat física. També s’estudiarà l’efecte de la missió en, els ritmes circadiaris de son i vigília i altres variables biològiques relacionades amb l’estrès, com el ritme cardíac, la temperatura corporal i l’oxigen a la sang.
"Des d’Hypatia reivindiquem una ciència més inclusiva i diversa, que valori la contribució de les dones investigadores en la recerca, sobretot en l’exploració espacial", explica la matemàtica Ariadna Farrés Basiana, comandant de la missió Hypatia i investigadora al centre de vol espacial Goddard de la NASA.
Viabilitat d’una missió real
La tripulació Hypatia II farà experiments i provarà equipaments per estudiar la viabilitat d’una missió real a Mart, sota condicions d’aïllament amb restriccions d’alimentació, aigua i comunicacions amb la Terra, i en un entorn amb una orografia i unes condicions que recorden a les del planeta vermell, ja que aquesta vegada la missió Hypatia incorpora una geòloga a la tripulació. Un dels reptes dels viatges espacials és la recollida de mostres d’altres cossos planetaris com la Lluna per analitzar-les després a la Terra.
La sostenibilitat és un altre de les prioritats d’Hypatia II. Un dels projectes científics assajarà solucions per millorar l’eficiència energètica de plaques solars. L’objectiu és evitar que la instal·lació fotovoltaica perdi rendiment amb l’acumulació de pols marciana a la seva superfície i posa en perill la vida dels astronautes. Pel que fa a la divulgació, un altre projecte dissenyarà un tour virtual de la MDRS per destacar pràctiques sostenibles i d'economia circular que la tripulació implementarà, inspirant solucions responsables per a la Terra.
La tripulació aquesta vegada estarà formada per l'enginyera aeroespacial Estel Blay, la geòloga Marina Martínez, l'enginyera en telecomunicacions i expresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, la també enginyera aeroespacial Laura González, la nanotecnóloga Lucía Matamoros, la publicista Jennifer García, i la matemàtica Ariadna Farré, que comandrà la missió. Totes tenen entre 23 i 54 anys, i han estat seleccionades d'entre unes cinquanta candidatures. S'ha buscat comptar amb una diversitat de perfils per a configurar la nova tripulació i la representació de diferents disciplines científiques.
L'associació Hypatia Mars va néixer arran de la primera expedició catalana a les instal·lacions de la Mars Desert Research Station, que va tenir lloc el 2023, amb un triple objectiu: fer recerca espacial, divulgar-la i crear referents femenins per a noies i nenes. En el projecte, col·laboren diferents hospitals i instituts de recerca de referència a Catalunya, com l'Institut de Recerca de Sant Pau, l'Hospital Sant Pau, l'Institut de Salut Global (ISGlobal) i l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.