La detecció d'alumnat en situació de vulnerabilitat ha millorat a Catalunya, però, tot i això, el nombre d'alumnes en risc de pobresa ha augmentat entre el curs 2018-19 i el 2021-22. Així ho ha explicat avui Esther Giménez-Salinas, la síndica de greuges de Catalunya, al Parlament, on ha presentat l'informe de seguiment del Pacte Contra la Segregació Escolar (PSEC), signat l'any 2019. La funció de l'informe és seguir avaluant el desplegament de les mesures contemplades al PSEC durant el curs 2022-23. Tal com ha afirmat la síndica, de la trentena de mesures incloses en el pacte, se n'han completat 8, i les 22 restants estan en procés de compliment. El pacte es va signar el març del 2019 i concretava que les mesures s'havien d'assolir en un període de cinc anys.
Com a resultat de les mesures desenvolupades des de la signatura del pacte, que s'han intensificat el 2022, s'han pogut reduir més del 15% els nivells de segregació escolar global. Més enllà de la reducció global, el document assegura que si es pren com a referència l'alumnat estranger, entre els cursos 2018-2019 i l'actual, la reducció de la segregació ha estat del 16,4% a primària i del 14,9% a secundària. Malgrat la disminució, existeixen municipis catalans amb forts desequilibris en l'escolarització d'alumnat i també localitats que han presentat una evolució negativa, com indica l'informe.
Així, des de l'any 2019, en educació primària l'alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques ha passat del 6,4% del curs 2018-19 al 14,6% del curs 2021-22, i a secundària ha augmentat del 5,6% a l'11,9%, segons constata la síndica. Aquestes dades evidencien que, malgrat les millores que s'han impulsat des de la signatura, queda molta feina per fer i l'evolució d'aquestes xifres també pot ser un reflex de la situació socioeconòmica general del país. Malgrat la millora "molt significativa" en la detecció d'alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, l'informe assenyala que només es detecta el 60% d'alumnat en situació de risc de pobresa, que a Catalunya representa el 29% de la població.
Reducció de la concentració d'alumnat estranger
L'alumnat estranger ha augmentat a Catalunya. Malgrat això, s'ha reduït el nombre de centres amb una concentració elevada d'aquest alumnat. En general, el curs 2021-2022, 95 centres de primària tenien més d'un 50% d'alumnat estranger (124 abans del pacte). Això representa el 4,1% del total de centres. L'informe destaca que n'hi ha quatre on més del 70% dels alumnes són d'origen estranger. Pel que fa a secundària, hi ha 12 centres amb més d'un 50% d'alumnat estranger (10 abans del pacte), l'1% de total. Un d'aquests, amb més del 70%.
Millores pendents
Com a principals millores pendents en el desplegament, l'informe assenyala l'adequació de la zonificació escolar i el finançament dels centres. Segons la síndica, a la majoria dels municipis no s'han modificat els models de zonificació escolar que garantirien l'heterogeneïtat social entre els col·legis, ja que només un 5,4% dels municipis han modificat les zones educatives. Així, l'informe constata municipis amb zones en les quals tots els centres tenen una situació d'elevada complexitat al costat de zones veïnes on hi ha centres sense elevada complexitat, un desequilibri que, segons el PSEC, s'hauria d'haver rectificat des de la signatura del pacte.
El finançament arriba tard
La institució apunta que tampoc s'han acomplert els compromisos associats al finançament dels centres previstos al pacte. Així, critica que els ajuts contemplats per l'escolarització d'alumnats amb necessitats educatives específiques no s'han transferit, tot i que està previst fer-ho durant aquest curs. El decret contemplava 31,1 milions d'euros per als centres públics i 17,5 per als concertats. Finalment, el finançament addicional destinat als centres concertats ha estat de 12 milions, un 31,4% menys del previst. En línies generals, la síndica de greuges reconeix que des de la signatura del pacte, s'ha incrementat un 103% l'escolarització d'alumnat socialment vulnerable als centres concertats, mentre que el finançament addicional ha augmentat un 83%.