L'esborrany de l'ordre ministerial de la Selectivitat o Proves d'Accés a la Universitat (PAU) per al curs 2023-2024 mantindrà el mateix nombre de matèries a examen que en cursos anteriors i, en aplicació de la darrera llei educativa (LOMLOE), l'alumnat podrà triar si examinar-se d'Història d'Espanya o d'Història de la Filosofia. La futura ordre amb les característiques, el disseny i el contingut d'aquesta avaluació serà presentada avui dimecres pels ministeris d'Educació i Universitats a estudiants, famílies, directors d'institut, comunitats autònomes i universitats, moment a partir del qual els col·lectius interessats podran fer arribar les seves aportacions.
🟡 Assignatures noves, Filosofia a la fase general i canvis en Llengua: així serà la Selectivitat 2024
Encara que el govern estatal tenia previst aprovar aquest estiu el reial decret de la nova Selectivitat —que ja tenia redactat—, la convocatòria electoral del 23 de juliol i la consegüent entrada en funcions del Govern va limitar la seva gestió als assumptes públics ordinaris i no va procedir a la seva aprovació perquè hauria comportat un condicionament per al futur Executiu. Finalment, doncs, la selectivitat 2023-2024 serà similar a la que s'ha realitzat en els últims anys i només hi ha modificacions mínimes per a ajustar-la a l'ordenació i al currículum derivats de la LOMLOE, la implantació de la qual s'ha completat aquest curs.
Mateixa durada i mateix nombre de matèries
D'aquesta manera, es manté la mateixa durada (90 minuts per prova) i el mateix nombre de matèries a examen que abans: l'obligatòria de la modalitat i tres comuns (quatre en el cas de les zones de l'Estat amb llengua pròpia). S'examinaran de Llengua Castellana i Literatura II, Llengua Estrangera II, i la matèria específica obligatòria de la modalitat; en les autonomies amb llengua cooficial, també ho faran d'aquesta matèria. En compliment de la LOMLOE, la llei de l'exministra Isabel Celaá, l'alumnat haurà de triar si examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia, ja que amb el nou currículum són matèries troncals i en la prova s'ha volgut mantenir el mateix nombre d'assignatures a examen.
Aquells que desitgin apujar la seva nota d'admissió podran també examinar-se de, almenys, altres dues matèries de modalitat de 2n de Batxillerat, i podran triar una segona llengua estrangera diferent de la que hagués cursat com a matèria comuna —la nota podrà ser tinguda en compte per les universitats en el procés d'admissió—. A més, en aquest curs, per primera vegada, es presentaran a la prova els estudiants que hagin cursat la nova modalitat de Batxillerat general, introduïda per la llei d'educació aprovada en 2020.
Un 40% de la nota final per entrar a la Universitat
La qualificació de la selectivitat suposa un 40% de la nota final i les de batxillerat un 60%. Les comunitats hauran de realitzar els exàmens abans del 14 de juny, en el cas de la convocatòria ordinària, i abans del 12 de juliol o del 13 de setembre en el cas de l'extraordinària. L'avaluació tindrà, preferentment, una durada d'un màxim de quatre dies, i en les comunitats amb llengua cooficial, un màxim de cinc.
Preguntes obertes per afavorir la reflexió crítica
Quant al tipus de preguntes de la selectivitat vinent 2023-2024, l'esborrany ministerial assenyala preferentment dues condicions:
- Les proves es contextualitzaran en entorns pròxims a la vida de l'alumnat: situacions personals, familiars, escolars i socials, a més d'entorns científics i humanístics.
- Per altra banda, cadascuna de les proves contindrà preguntes obertes i semiobertes que requeriran capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa. Es podran utilitzar també preguntes d'opció múltiple.
Les categories de preguntes que es trobaran els alumnes seran:
- D'opció múltiple: preguntes amb una sola resposta correcta inequívoca i que no exigeixen construcció per part de l'alumnat, ja que aquest es limitarà a triar una d'entre les opcions proposades.
- Semiobertes: preguntes amb resposta correcta inequívoca i que exigeixen una breu construcció per part de l'estudiant.
- Obertes: preguntes que exigeixen construcció de l'alumnat i que no tenen una sola resposta correcta inequívoca (produccions escrites i les composicions plàstiques).