El SEM fa cada dia centenars de serveis. La majoria són casos fàcils de resoldre que acaben bé. Hi ha una part, però, de molt greus. És el cas d'en Jordi Santamaria. Un dissenyador de 47 anys de Tiana, que el mes d'octubre passat va tenir una dissecció de l'artèria aorta mentre treballava a casa seva.
El diagnòstic en aquests casos acostuma a ser mortal. Poques vegades troben el pacient amb vida i molt pocs se'n surten de l'operació, complicada, on es treu tota la sang del cos, es reconstrueix l'artèria aorta i després es torna a bombejar la sang. La mare d'en Jordi va morir en aquest punt de l'operació quatre anys abans.
La combinació de la rapidesa en el diagnòstic i estabilització de l'equip del 061, el fet que l'equip quirúrgic de l'Hospital Trias i Pujol estigués a punt per entrar a quiròfan i la bona mà de tots els metges que intervenen en la cadena, fa que en Jordi sobrevisqui i que faci del seu cas, un cas excepcional.
El cas d'en Jordi és, també, un cas d'èxit del SEM.
"La mort està molt al nostre costat"
El cinc d'octubre del 2016, en Jordi va tenir un dolor molt fort al pit i en pocs minuts va intuir que el diagnòstic podia ser el mateix que el de la seva mare: dissecció de l'artèria aorta.
La trucada al 112 només dos minuts després de la fiblada al cor va ser determinant per salvar-li la vida. El SEM va arribar en 12 minuts a casa seva. Van fer el diagnòstic i el van estabilitzar per traslladar-lo a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Dues ambulàncies, una d'elles medicalitzada, despleguen tots els recursos a l'estudi on en Jordi desplega cada dia la seva creativitat com a dissenyador. I allà mateix fan dos escàners que ajuden a determinar què li passa.
Des de la mateixa unitat del SEM es va avisar Can Ruti, on es va preparar el quiròfan i només dues hores després de la dissecció d'aorta, en Jordi entrava a la sala d'operacions.
Després d'uns dies a l'UCI i de la recuperació a planta, en Jordi va tornar a casa 15 dies després sense seqüeles. La manca de reg sanguini al cervell provoca greus efectes, que en el cas d'en Jordi es van pal·liar per la rapidesa, primer, de l'equip del SEM i, després, per l'eficiència de l'equip quirúrgic.
"El dolor es va convertir en pena. Què m'està passant?"
Quatre mesos després, en Jordi i l'equip del SEM que el van atendre a casa seva es troben a la base que el Sistema d'Emergències Mèdiques té a Can Ruti.
La trobada deriva en una conversa entre pacient i equip mèdic, on s'intercanvien l'experiència viscuda des d'una i altra banda.
"Vam tenir sort de trobar-lo viu"
En Jordi ha tingut una recuperació exprés. Poc habitual també en aquests casos, de dissecció d'aorta, on el 90% dels pacients no sobreviuen. La intervenció del SEM i la coordinació amb l'equip mèdic de Can Ruti, en aquest cas, va ser crucial.
"La gent pensa que les ambulàncies han d'anar a tota pastilla. I no és veritat"
La conducció de l'ambulància és clau, també en casos com aquest. I a la inversa del que s'acostuma a creure, malgrat la urgència, no corren per arribar abans a lloc. Sinó que la prioritat és no perdre l'estabilitat del pacient.
"Heu salvat una vida. Com us sentiu?"
La majoria de malalts que se'n surten d'una emergència d'aquestes característiques, si tenen algú al cap, són els metges de l'hospital que els han atès. Pocs recorden els primers auxilis del SEM, i els metges i infermeres del 061 reben poc el feedback dels seus pacients fugaços.
El cas d'en Jordi, però, també és diferent en aquest sentit. I la trobada serveix perquè l'equip del SEM sàpiga què passa a l'altra banda quan ells intervenen. "Heu salvat una vida. Com us sentiu?", els talla en Jordi al mig de la conversa.
"Això és un regal"
"En dos segons te'n vas d'aquí", diu en Jordi a l'equip del SEM que el va atendre. I acaba amb un sentit: "Això és un regal".