Una resolució pionera. Els permisos per naixement a l’Estat espanyol s’han anat ampliant i repartint entre els progenitors. El reial decret 6/2019 fixa que la mare biològica tindrà 16 setmanes de prestació i vuit  setmanes, l’altre progenitor (les dues primeres després del part).  No obstant això,  hi ha diverses resolucions que han revertit  el "desavantatge" que aquesta regulació suposa per a les famílies monoparentals, i a Catalunya s’ha dictat ara la primera resolució coneguda. La  magistrada en substitució del  jutjat social 20 de Barcelona, Natàlia Plaza Benimeli, ha reconegut a una mare gaudir de les vuit setmanes complementàries de prestació que li correspondrien a l’altre progenitor, a més de les 16, per tal de no vulnerar el dret al menor a tenir el mateix temps de cures. Fins i tot,  la magistrada afirma que aquesta norma  “pot suscitar el trencament del principi d’igualtat”, recollit per la Constitució, vers les famílies monoporarentals, i que es podria plantejar una qüestió d’inconsitutcionalitat.

En la resolució, del 25 de març passat, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) no reconeixia aquest dret complementari a la mare, del fill nascut el 3 d’agost de 2021, en assegurar que no s’inclou en cap supòsit recollit per la llei, i que és “un dret individual d’un treballador que no es pot transferir a un altre titular”. Per contra, l’advocada de la mare, Sílvia Requena, sustenta la demanda en  fonts primeres, com ara la conculcació d’un dret bàsic per discriminació per matèria d’estat civil, així com és la Convenció sobre els drets del Nen  de drets del Nen. La jutgessa li dona la raó i fixa que  les vuit setmanes de permís se li retribueixi a 97 euros al dia, com marca la norma. La resolució  és ferma, ja que no s’ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “És una satisfacció que hi hagi sensibilitat social en una sentència com aquesta”, afirma Requena. 

Menors

A la resolució, la magistrada cita la sentència de la sala social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 2020, que afirma que  el real decret llei 6/2019 que concedeix una prestació de 8 setmanes  a l’altre progenitor és “una absoluta discriminació per al menor” i  està basat en un “tracte desigual” que s’ofereix a les famílies biparentals enfront de les monoparentals, perquè no es pot oferir les 8 setmanes del segon progenitor, i “afecten tant al dret de la igualtat de gènere, com a la dels fills, que queden desprotegits". La jutgessa afirma que  fa seva la resolució de País Basc,  i sosté: “Pot existir una justificació del tractament dispar a les formes d’unitat de les parelles, però d’ella no pot inferir-se un tracte desigual a les famílies que integren el fet de la maternitat, acolliment, adopció o guarda, perquè l’opció per una llar monoparental no delimita un vincle diferent de filiació determinant de la cura i atenció dels menors, i dels seus propis drets”.

Discriminació

En la resolució, la magistrada, exposa que el sistema nuclear biparental “ha variat” a l’Estat espanyol des dels anys 70, i fins i tot, fa referència a dades estadístiques de l’INE: el 2019, el nombre de llars monoparentals era de 1.800.087, enfront de la general de llars de 18.625.00 de parelles amb fills. I diferencia que les monoparentals constituïdes per homes és de 357.900 casos i per dones, 1.530.600 llars. També relata com la pobresa ataca més les famílies monoparentals, encapçalades per dones. I  exposa que qualsevol conflicte s’ha d’interpretar els tractats internacionals i convencions relacionades sobre a protecció dels drets humans, i que cal seguir el que insta la Convenció sobre els Drets dels Nens de 1989. “Si partim de la refusable discriminació del menor per la seva pròpia condició  o per l’estat civil o situació del seu progenitor, quan introduïm un període de cura i atenció per al grup de fills i filles monoparental, estem no solament reduint l’atenció  que en les famílies biparentals presta, sinó que també introduïm un biaix que trenca el desenvolupament del nen, en quedar atès menys temps,  i amb menor implicació personal de qui ha estat considerat el seu progenitor", raona la magistrada.  Per tot això, li concedeix el que demanda la mare sota el “paraigües general de no discriminació”. A Catalunya, amb el canvi de la norma, es va ampliar la petició de permisos de maternitat compartits.