La greu sequera que pateix Catalunya des de fa gairebé tres anys podria avançar la temporada d'incendis a l'abril i ser la més complicada dels últims 30 anys, segons ha alertat aquest dimecres el Govern. La directora general de Boscos i Gestió del Medi del Departament d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas, ha assenyalat que l’”extensa i intensa” sequera està portant al límit grans masses forestals a bona part del país. De fet, es calcula que unes 10.000 hectàrees de vegetació estan en una situació “extrema” i entrant en col·lapse, el que eleva el risc d’incendi i, per tant, el perill per a la seguretat de les persones, com ja han demostrat els intensos incendis forestals que hi ha hagut a Catalunya en les darreres temporades estivals. “Mai la vegetació havia estat tan seca en un mes de febrer”, ha afirmat Sanitjas.
En una visita organitzada, efectius del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) han treballat aquest dimecres en un terreny boscós a tocar del cementiri de Sant Climent de Llobregat. L’actuació ha consistit a talar els arbres morts i esmicolar-ne les branques per minimitzar el risc d’incendis. Sanitjas ha explicat que aquests treballs s’estan fent en molts punts del país i que s’emmarquen en el conjunt d’accions que s’han posat en marxa per minimitzar els efectes de la sequera als boscos del país. La directora general de Boscos i Gestió del Medi ha explicat que l’any passat ja van detectar que van començar a morir els arbres més dèbils, però que enguany són grans masses forestals, especialment al Garraf, que estan morint per falta d’aigua. Aquí, ha explicat que en els últims mesos ja han detectat que exemplars de pi blanc, espècie molt resistent a la sequera, també estan col·lapsant.
Sanitjas ha explicat que després de tres anys pràcticament sense pluges els boscos catalans, exceptuant els de les Terres de l’Ebre, estan en una situació crítica amb molts arbres al límit i grans masses forestals col·lapsant. Segons les comprovacions setmanals que fa el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals, ara com ara hi ha unes 10.000 hectàrees de vegetació en situació molt crítica al nord de la demarcació de Girona, el Barcelonès i la Catalunya Central. “Aquestes àrees són les que estan pitjor, però a la resta del país la situació no és molt millor”, ha puntualitzat.
El gener més càlid des que hi ha registres després d'un 2023 de rècord
L'any 2024 ha arrencat amb el gener més càlid des que hi ha registres. Així ho afirma el darrer balanç del programa europeu Copernicus, que situa la temperatura mitjana de la Terra per sobre els 13,1 graus centígrads, 0,7 graus més respecte al període entre 1991 i 2020 i fins a 0,12 graus més en comparació al gener de 2020, el mes que fins ara ostentava el rècord. De fet, la temperatura mitjana dels últims 12 mesos —entre febrer del 2023 i gener del 2024— també ha estat la més alta des que es recopilen dades. Segons l'observatori, la temperatura al planeta es troba 0,6 graus per damunt la mitjana dels anys 1991 a 2020 i més d'1,5 graus per sobre els nivells preindustrials, incomplint el límit d'1,5 graus fixat en l'Acord de París.
Segons el programa Copernicus, la Terra acumula vuit mesos consecutius registrant rècords d'altes temperatures en el respectiu mes de l'any. És a dir, que tots els mesos entre juny del 2023 i gener del 2024, han estat els més càlids si es comparen amb els mateixos mesos d'anys anteriors. "El 2024 comença amb un altre mes batent tots els rècords; no només hem viscut el gener més càlid, sinó que també hem experimentat uns últims dotze mesos amb temperatures per sobre els 1,5 graus respecte als nivells preindustrials", ha lamentat la directora del Servei per al Canvi Climàtic de Copernicus, Samantha Burgess. Per aquesta experta, "l'única forma d'aturar l'escalfament global implica reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle".
En emergència declarada
Tal és la situació que el passat divendres 2 de febrer, el Govern va decretar l’entrada en fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. La mesura arribà després que l’executiu català convoqués de manera urgent la Comissió Interdepartamental de Sequera arran de la baixada de les reserves d’aigua dels pantans. Entre les mesures que han entrat en vigor amb la nova fase, hi ha la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l'aigua en els usos agrícoles, d'un 50% en la ramaderia, i d’un 25% a la indústria i en els usos recreatius.
"Catalunya està patint la pitjor sequera del darrer segle. Des que es tenen registres no havíem afrontat mai una sequera tan llarga i de tanta intensitat. En els darrers 40 mesos el nivell de pluges ha estat extremadament reduït i, de fet, arrosseguem més de tres en els que no plou com el país necessita", va afirmar el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El cap de l'Executiu català va destacar "l'esforç" de tota la ciutadania, així com de tots els sectors que han incrementat l'estalvi d'aigua i han fet inversions per disminuir els seus consums i, en aquest sentit, va subratllar que si no hagués estat per aquest esforç i les mesures aplicades per l'executiu en els últims mesos, l'emergència s'hauria decretat fa 15 mesos. "Malgrat això, la situació ens obliga a fer un esforç complementari", va lamentar el president, que ha admès que la "realitat climàtica" portarà noves sequeres, més intenses i freqüents.
Mascort defensa la gestió "planificada" i l'oposició retreu manca d'anticipació
El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va defensar la setmana passada al Parlament la gestió de la sequera. Mascort, que va comparèixer en comissió, va assenyalar que el Govern ha actuat "amb temps, dades i de manera planificada". El conseller va destacar que s'ha aconseguit endarrerir l'entrada en emergència més d'un any i que s'ha generat aigua per sobreviure vuit mesos "sense estirar una gota dels embassaments". També va fer referència al fet que més de la meitat de l'aigua no prové dels embassaments sinó de la dessalinització i la regeneració. A banda, ha reivindicat que el Govern ha destinat 600 milions d'euros en actuacions des de l'activació del Pla de Sequera.
La majoria dels grups parlamentaris, per contra, coincideixen en una crítica: la "manca" de planificació dels darrers anys per fer front a un escenari de sequera com l'actual. "Pensem que hi havia recorregut de millora", va dir la socialista Sílvia Paneque al conseller, concloent que "la sequera no podia atrapar a ningú per sorpresa". També des de Junts van apuntar al mateix motiu i han afirmat que moltes de les situacions que s'estan vivint ara no tindrien lloc si s'haguessin engegat algunes actuacions abans. "Més que planificar el que han fet és ara gestionar una crisi a correcuita", van incidir des d'En Comú Podem. Ciutadans va afegir que Catalunya hauria pogut estar preparada per la sequera si els successius governs haguessin actuat abans.