La sequera que ha patit Catalunya durant els darrers 3 anys està deixant seqüeles al Massís del Garraf. La falta d'aigües ha malmès de forma moderada i alta els arbres i matolls d’unes 170 hectàrees del Massís del Garraf. És la dada que es desprèn de l'estimació del Servei de Prevenció d’Incendis del Departament d’Agricultura, que des de fa uns dies treballa a la zona de Can Pere de la Plana de Sant Pere de Ribes per retirar els arbres morts, malformats o afectats per malalties a causa de la sequera.
En concret, les espècies afectades són pins blancs (‘Pinus halepensis’) de poc diàmetre i que tenen risc de caiguda. L'objectiu de la seva és minimitzar el perill d’incendi i evitar la propagació de plagues forestals. La previsió és deixar una densitat d’entre 750 i 800 peus per hectàrea, i els treballs en aquesta zona s’allargaran tres mesos.
Les espècies més castigades
Des del Departament d'Agricultura calculen, que del total de 12.000 hectàrees del bosc del Garraf, la sequera ha acabat amb 81 arbrades i 65 forestals no arbrades, bàsicament de matollar o masses joves d’arbrat. L'afectació més moderada afecta 24 hectàrees. El cap de la secció de Boscos dels Serveis Territorials de Barcelona, Eloi Beules, ha assegurat que el Massís del Garraf és una de les zones de Catalunya més arrasades per la sequera. Dins el conjunt del parc, el vessant que toca al mar “és de les pitjors, amb diferència”.
Les tasques se centren en uns boscos de Sant Pere de Ribes on s'estan realitzant “actuacions quirúrgiques perquè actuar tots els boscos malmesos arreu de Catalunya és una tasca inabastable”. En aquest punt, es tracta de 20,5 hectàrees de titularitat municipal on hi ha nombrosos exemplars partits, caiguts o en risc de fer-ho perquè estan morts o bé malalts. En concret, s’han detectat diversos casos de perforador petit dels pins (‘Orthotomicus erosus’) i perforador dels brots (‘Tomicus destruens’).
L'espècie més castigada per la sequera és el pi blanc. Beules ha advertit que "tot i que hagi plogut els últims mesos, la sequera no ha acabat i hi ha un debilitament de molts arbres que no es poden recuperar". A l'altra cara de la moneda, hi ha espècies que han superat millor la falta d’aigua. És el cas del coscoll (‘Quercus coccifera’) i l’alzina (‘Quercus ilex’), que tenen més capacitat d’adaptar-se a la sequera i de recuperar-se quan arriba la pluja.
Inversió en seguretat
La Generalitat i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes apunten que amb la retirada d’arbres, l’objectiu és guanyar seguretat. En aquest sentit, l’alcaldessa Ana Herrera ha apuntat que treuen arbres morts perquè serien un element de combustió letal en cas d’incendi, però també per evitar caigudes que puguin ferir les persones que transiten els boscos o que viuen a les urbanitzacions properes. A més, l’actuació permet donar esperances de futur als arbres que han sobreviscut a la sequera. Beules ha precisat que aclarir els boscos permet repartir millor l’aigua entre pocs exemplars: “Si no retirem els arbres més tocats, tampoc sobreviuran els que ara estan en millors condicions”.
Els troncs caiguts retirats i els arbres talats aquests dies a Sant Pere de Ribes s’estan triturant al mateix bosc. La previsió és que les restes serveixin per abastir les calderes de biomassa que hi ha al municipi, i que proporcionen calor a vuit equipaments. L’actuació té un cost de més de 47.300 euros per part de la Generalitat.