Novetats. Un sergent dels Mossos d’Esquadra és el tercer investigat en el cas de la noia que va perdre l’ull dret per un impacte d’una bala de foam, durant el primer dia de la protesta per l’empresonament de Pablo Hasél, el febrer de 2021 a Barcelona. El sergent era el màxim responsable sobre el terreny de la unitat policial que va disparar contra els manifestants que els llançaven objectes. La seva imputació és una de les novetats conegudes avui del cas, obert a partir de la querella presentada per la noia, representada per l’advocat Xavier Muñoz.
El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona va acceptar el maig passat citar com a investigats els dos escopeters que van disparar en la cruïlla del carrer Bosch i Via Augusta aquell dia, fet certificat per la Divisió d’Afers Interns dels Mossos, en la seva investigació interna aportada al jutjat, tot i que no aclareix l’autor. “El sergent era el responsable de com els escopeters van disparar els trets a la zona i considerem que té responsabilitats”, ha explicat la codirectora d’Irídia, Anaïs Franquesa, que està en la causa com a acusació popular. Inicialment, el jutge no va acceptar la seva imputació, però, l’Audiència de Barcelona ha donat la raó a Irídia perquè se’l citi com a investigat, i així també garantir-li els seus drets. El sergent està citat pel pròxim 1 de juny al jutjat.
A més, avui ha declarat com a testimoni el cap de la Brigada Mòbil (Brimo) a Catalunya, que ha estat sol·licitat per les acusacions perquè és el que ha signat el protocol d’ús de les llançadores de foam. El cap policial ha assegurat que aquesta escopeta “no és una arma de molta precisió”, segons fonts judicials. Afirmació que ha sobtat, ja que des del Departament d’Interior s’assegura que és més precisa i menys letal que les bales de goma, prohibides pel Parlament des del 2014, arran del cas d’Ester Quintana. “Volem aclarir altres responsabilitats a part de l’autoria del tret perquè considerem que el protocol no compleix les instruccions del fabricant de l'arma, com és que es pugui disparar per dalt de la cintura o a menys de 30 metres”, ha declarat Xavier Muñoz. Avui també declarat, com a testimoni, un fotoperiodista, que era en el lloc dels fets. Un dels punts pendents d'aclarir és si la noia era de peu en rebre l'impacte o de genolls, fet que incrementaria el dol causat, en el primer cas. La declaració del cap de l’armeria ha quedat pendent.
22 metres
Els fets van passar el vespre del 16 de febrer de 2021, durant la manifestació per la llibertat d’expressió i en contra de l’empresonament del cantant de rap Pablo Hasél. En passar per davant de la comissaria de la Policia Nacional a la Via Augusta, algunes persones van començar a efectuar llançaments al cordó policial dels Mossos d’Esquadra que estava protegint-la. Davant d’aquest fet, el màxim comandament a terreny dels Mossos va sol·licitar autorització per utilitzar les llançadores de foam, rebent permís del cap del dispositiu des del CECOR (el Centre de Coordinació conjunt) a les 20:18h. En el moment del tret, la persona afectada es trobava de peu a prop d’uns contenidors, a 22 metres del cordó policial, segons Irídia. La força de l’impacte la va fer caure d’esquenes. Va ser auxiliada per vàries de les persones que es trobaven al lloc, que van trucar a una ambulància. Irídia afegeix que a les 20:30h el CECOR va tenir constància que hi havia una persona ferida i va activar el SEM. L’impacte del projectil de foam va provocar a l’afectada l’esclat del globus ocular, havent de ser intervinguda quirúrgicament i resultant en la pèrdua irreversible de l’ull dret.
Proves
A banda de les declaracions pendents, les acusacions han avançat que demanaran més proves perquè “hi ha confusió” sobre els tipus de foam usats i el calibratge de les armes, segons Franquesa. Els escopeters van declarar que aquell dia només tenien el tipus SIR-X per disparar (el de coler negre) i que és més potent, quan el protocol fixa que han de dur deu projectils d’aquest model i 10 més del model menys lesiu, anomenat, SIR.
A més, Muñoz ha detallat que s’han bolcat les imatges d’un fotògraf que va captar la lesió que va patir i que pot aclarir quin dels dos escopeters va ferir la noia, que qualifica de delicte de lesions amb dol.
En les protestes, que van derivar en aldarulls, contra la sentència del Suprem als independentistes catalans i en els aldarulls per l’empresonament d'Hasél, va haver-hi una desena de persones ferides de bala de foam de gravetat i per sobre de la cintura, segons les dades d’Irídia.