Són una petita comunitat de 16 monges, les clarisses de Belorado (Burgos) i Orduña (Biscaia), que elaboren unes excel·lents trufes de xocolata, bombons de Mojito i altres delicatessen de xocolata artesanals, però que en les darreres setmanes s’han convertit en tendència no per les seves habilitats culinàries (que les va portar a participar fins i tot en el Madrid Fusión), sinó per haver-se declarat en rebel·lia contra el Papa i el Vaticà i haver decidit abandonar l’Església catòlica de Roma. Les clarisses s’han refugiat en la Pia Unió de Sant Pau Apòstol, que dirigeix Pablo de Rojas Sánchez-Franco, tot un personatge que vesteix sotana, s’autoproclama bisbe tot i estar excomunicat des del 2019, que s’anomena a ell mateix Duc imperial, Príncep elector del Sacre Imperi Romà Germànic, considera Franco “el nostre invicte cabdill” i es regeix per les normes de 1928 de l’Opus Dei prèvies al Concili. Però darrere aquesta història no hi ha un cisma provocat per una crisi religiosa, sinó un possible cas d’especulació immobiliària, segons van denunciar les clarisses, que van decidir trencar amb l’Església catòlica perquè denuncien que pateixen una “persecució” de la comunitat eclesiàstica després que Roma va bloquejar la seva sol·licitud de vendre un convent que tenen en propietat a Derio i la compra d’un monestir a Orduña, on resideixen actualment.

Un serial per capítols

El cas de les clarisses de Belorado s’ha convertit en un serial surrealista des que el seu cas va transcendir a l’opinió pública per la seva denúncia. L’origen de la persecució que asseguren patir per part de Roma es remunta al seu intent de vendre un convent que està al seu nom a Derio (Biscaia). Les clarisses volien vendre aquesta propietat per poder afrontar la compra del monestir d’Orduña, valorat en 1,2 milions d’euros, que és de propietat de la comunitat de clarisses que pertanyen a la Diòcesi de Vitòria, un recinte que es trobava buit i en el qual es van establir l'any 2020 les monges la comunitat de Belorado. Des d’aquell any, les dues comunitats de clarisses tenien un acord de compravenda.

Bloquejats els moviments de venda

Les clarisses denuncien que l’arxidiòcesi de Burgos va bloquejar la venda del convent de Derio i, que, per tant, no tenien recursos per afrontar la compra del monestir d’Orduña acordada. L’abadessa de la comunitat de Belorado, Sor Isabel, va trobar la solució: un benefactor compraria i posaria a nom propi el monestir d’Orduña, arribarien a un acord d’ús i posteriorment el revendria a la comunitat de Belorado quan obtinguessin l’import procedent de la venda del convent de Derio. Segons l’arxidiòcesi de Burgos, Sor Isabel es va negar a facilitar la identitat del benefactor que compraria el monestir, i per això, el bisbe de Vitòria, sospitant que aquest comprador intermediari era aliè a l’Església catòlica, i que darrere de l’operació podria estar l’excomunicat Pablo de Rojas Sánchez-Franco, va bloquejar els moviments de venda. 

Guerra de clarisses

El 7 de maig, les clarisses de Belorado van ser convocades per la comunitat de clarisses de Vitòria davant un notari per rescindir el contracte de compravenda a instàncies d’aquesta darrera comunitat. En la notaria, segons denuncia l’arxidiòcesi de Burgos, Sor Isabel va entregar un document reclamant 1,6 milions d’euros en concepte de les obres que aquesta comunitat havia realitzat en el monestir d’Orduña, i un 30% per danys i perjudicis. L’abadessa Sor Isabel no va acceptar la rescissió del contracte, i la comunitat de les clarisses de Belorado va portar el tema a instàncies judicials. Les clarisses de Vitòria, per la seva part, també volen demandar les clarisses de Belorado per anul·lar compravenda sota l’argument que “no es poden quedar amb les propietats després d’haver marxat a una secta”.

La carta de denúncia

El 13 de maig, les clarisses de Belorado i Orduña van fer pública una carta i un manifest denunciant el cas i anunciant la seva intenció d'abandonar l'Església catòlica i situar-se sota la tutela i jurisdicció de Pablo de Rojas Sánchez-Franco, excomunicat pel llavors bisbe de Bilbao, Mario Iceta, el juliol del 2019. Les clarisses denunciaven “el bloqueig des de Roma per no voler concedir-nos la llicència de venda del convent de Derio, pel que hem perdut una ocasió necessària de vendre, pagar el que devíem i descansar de l’excés de problemes i de feina que aquesta propietat ens ha portat”. En la carta, també denuncien que “no ens permeten complir amb els pagaments del monestir d’Orduña i ens rescindeixen el contracte de compravenda sense previ avís”, i que “després de tres anys d’amor, entrega i sacrifici de les germanes, et deixen sense sol on recolzar-te”. Les clarisses de Belorado denuncien que el “teló de fons” d’aquests “estratagemes de les que hem estat objecte aquests anys” hi a “un modus operandi, desmuntar comunitats ‘de línia tradicional’ i quedar-se amb els seus immobles, per vendre’ls. Hem conegut bastants casos”.

Per tots aquests motius, anunciaven que “a partir d’avui, dia de Nostra Senyora de Fàtima de l’any 2024, la nostra comunitat (Belorado i Orduña) surt de l’Església Conciliar a la qual pertanyia i passa a formar part de l’Església catòlica sota la tutela i jurisdicció del S.Ilma. Rvdma. Dr D. Pablo de Rojas Sánchez-Franco, bisbe legítim de la Santa Església catòlica” i reconeixien com a únic summe pontífex vàlid SS Pius XII”, com van explicar en el manifest catòlic que van adjuntar, i en el que anomenaven heretge al papa Francesc i a tots els papes posteriors.

 

Acusacions contra l’abadessa

A partir d’aquí, el serial de les monges clarisses de Belorado i Orduña ha tingut pràcticament un capítol diari. Es va filtrar a través de l’ajuntament del municipi burgalès que les monges tenien una activitat de cria de gossos il·legal i havien estat expedientades, i també els bisbes van contraatacar i van emetre un comunicat on suggereixen que el cisma de les clarisses sembla fruit de l'engany d'una secta (així considera l’Església catòlica el moviment de l’excomunicat Pablo de Rojas). Dubtaven que totes les monges donessin suport a la decisió de l'abadessa Sor Isabel de la Trinitat, a qui acusaven d’enganyar la comunitat, i les van animar a expressar-se. Però de moment, només una, Sor Amparo, va decidir abandonar la rebel·lió, perquè no podia formar part “d’una secta” i per les "burrades" que va transmetre a les germanes el "fantotxe" Pablo de Rojas”, el fals bisbe que es va dirigir a les clarisses per dir-los que estaven "sota la seva jurisdicció". 

El comissari pontifici

L’Església creu que De Rojas, a qui també acusen d’haver “segrestat” les clarisses,  és el veritable culpable de tot aquest conflicte, i d’haver-se atrinxerat al convent de Belorado amb les clarisses. Roma ha anomenat ‘comissari pontifici’ per resoldre aquest cisma Mario Iceta, l’actual arquebisbe de Burgos, que va ser qui precisament va excomunicar Sánchez-Franco el 2019 quan era bisbe de Bilbao. Bernardito Auza, ambaixador vaticà de la Santa Seu, ha explicat que “'l'arquebisbe ha de parlar ara amb cadascuna de les germanes per veure el que pensen i per què han actuat així. Estem en vies de solució". Iceta ara passa a tenir poder total sobre els monestirs, en la presa de decisions tant administratives i de vida religiosa com patrimonials, inclosa la representació legal a l'àmbit civil. L’arquebisbe de Burgos va anunciar aquest dimecres que es prendran mesures contra les religioses i si no rectifiquen seran excomunicades.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!