"Ha estat veure la llum al final del túnel". Així expressa la Rosa (nom fictici) el que ha suposat per a ella entrar en un dels pisos que ofereix la Generalitat per acollir temporalment dones que pateixen violència masclista. L'entrada fa gairebé vuit mesos va suposar un "gir" i el seu objectiu ara és tenir una llar on estar "segura" i "tranquil·la" amb els seus fills. El Departament d'Afers Socials i Famílies ha quadruplicat el 2020 les places en pisos d'acollida temporal fins a 156, i ha duplicat fins a 16 els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE). Fins al 31 d'octubre, els SIE ja han atès 5.034 dones i 1.141 fills, més que les 4.933 ateses durant tot el 2019. Aquest dimecres és el Dia Internacional contra la Violència Masclista.

Montse Sánchez Aroca, subdirectora general de la Lluita contra la Violència Masclista del Govern, explica a l'ACN que l'objectiu de crear més SIE era abaixar la ràtio d'atenció a les dones. "Estàvem en 300-400.000 que podien apropar-se i l'hem abaixat a una ràtio màxima d'unes 100.000 dones per SIE", assegura sobre aquests espais que ofereixen informació, atenció i recuperació a les dones que han estat o estan en processos de violència masclista.

"Tenim evidències que si estàs a prop és més fàcil entrar per la porta", diu Sánchez, que constata que "quan s'obre un SIE no passa ni una setmana i ja comencen a entrar casos per la porta". Les dones que acudeixen a un SIE poden fer-ho per compte propi o derivades des del seu CAP o des de serveis socials. El departament ha doblat els SIE en un any, passant de 8 a 16 aquest 2020. D'aquests, tres obren aquest mateix mes de novembre a Terrassa, Sant Boi de Llobregat i Figueres. Durant l'any 2019, aquests serveis van atendre 4.933 dones. Entre l'1 de gener i el 31 d'octubre d'enguany, ja han atès 5.034 dones i 1.141 fills, més que en tot el 2019.

Entre el 16 de març i el 15 de maig, en ple confinament, les treballadores dels SIE van arribar a fer prop de 7.900 atencions telemàtiques a dones en situació de violència masclista, és a dir setmanalment unes 790 atencions. A això cal afegir les 1.614 atencions a infants i adolescents. A més, la Generalitat disposa des del 2020 d'un nou Servei d'Acollida d'Urgència, un més que se suma a l'únic existent el 2019.

Places d'allotjament temporal

A banda dels SIE, la Generalitat també ofereix places d'allotjament temporal en pisos d'acollida, que formalment s'anomenen Servei Substitutori de la Llar. El temps regular d'ús són sis mesos, ja que idealment és un lloc d'acollida transitòria. Actualment, però, el temps mitjà que hi passen les dones allotjades oscil·la entre vuit i deu mesos. Habitualment, un pis pot allotjar fins a quatre dones amb els seus fills.

El departament tenia una previsió de creixement a principis del 2020 que després va decidir ampliar a causa del confinament. Actualment hi ha 39 pisos que sumen en total 156 places. Segons la Generalitat, la majoria de places estan ocupades, però encara hi ha marge i no hi ha llista d'espera per accedir-hi. El 2019 només hi havia 9 pisos, amb un total de 36 places.

El cas de la Rosa

La Rosa, per exemple, ja fa gairebé vuit mesos que és en un d'aquests pisos d'acollida. Va arribar-hi amb els seus dos fills i hi conviu amb dues dones més. Explica que la seva vida ha fet un gir des que va entrar en aquest pis: l'ha ajudat a sentir-se "més independent", li ha donat més "autonomia" i ha tirat endavant gràcies a les educadores socials, a qui anomena "àngels".

Assegura que la convivència amb altres dones que han patit violència masclista l'ha ajudat també a adonar-se que hi ha històries de vida "encara més complicades" que la seva, i que ha estat "molt afortunada i valenta de sortir-ne abans que arribés a més".

A banda de les tasques quotidianes, la Rosa ha començat a estudiar català en línia i ja està buscant un pis d'emergència social per tenir més independència amb els seus fills. "El meu objectiu ara és ser més forta, poder tenir una llar, on poder estar tranquil·la, segura i amb els meus fills", remarca. "També trobar feina, integrar-me a la societat i ser feliç", afegeix.

Per sort, assegura Sánchez, no totes les dones que han patit o pateixen violència necessiten sortir de casa seva i no totes les que necessiten sortir-ne han de fer-ho en un recurs públic, ja que moltes tenen la seva xarxa d'amistats, familiars o altres recursos.

En qualsevol cas, si una dona necessita un recurs i els serveis estan tots ocupats, la Generalitat té un conveni amb un operador alternatiu de la xarxa pública en quatre localitzacions diferents, i com a últim recurs es pot llogar també un allotjament d'urgència per a aquella nit.

L'acompanyament cap a l'autonomia

L'Estíbaliz Garcia és una educadora social de la fundació Ires que treballa amb la Rosa. Assegura que, precisament, un dels objectius d'aquests pisos és acompanyar les dones en el procés de sortir de la seva situació anterior i fer-les costat en l'adquisició de "l'autonomia que han perdut en el temps que han viscut la situació de violència". Hi ha dones que mai arriben a emprendre el procés judicial i d'altres que l'emprenen després d'entrar als pisos.

"La característica comuna és que totes han pres la decisió de sortir de la situació de violència que estaven vivint", afegeix. Mentre viuen en aquests pisos reben el suport de dues educadores socials que fan les tasques d'acompanyament. "A vegades, la nostra feina és asseure'ns a fer un cafè i escoltar-les o passar tres hores a l'ordinador per ajudar-les a demanar un pis. Atenem el que ens demanen", explica Garcia. També les acompanyen en altres gestions i les deriven als SIE, al SOC o les ajuden si necessiten atenció mèdica específica.

L'acompanyament també es manté durant un temps quan en marxen. "El pas d'aquí a l'autonomia total requereix treball i acompanyament", remarca la treballadora. La casuística de cada habitatge és diversa, però la protecció a la seva intimitat i integritat és primordial. "Hi ha dones que venen amb ordres de protecció i la ubicació ha d'estar protegida", insisteix.

El cas de la Pilar

La Pilar (nom fictici) és, com la Rosa, una altra supervivent. En el seu cas, ella ha estat atesa pel Servei d'Atenció i Recuperació i Acollida per violència masclista (SARA) de l'Ajuntament de Barcelona. "Estava en una situació tan extrema que si no hi hagués anat, segurament ara no seria aquí", admet a l'ACN.

"Al SARA li dec la vida, li dec tornar a ressorgir i ser persona", diu la Pilar, que després de molt temps de teràpia i ajuda ha pogut superar la situació viscuda. Ella mateixa explica com un dia, a la feina, una persona va detectar que es trobava en una situació "extrema" i "de molta violència", i va decidir concertar-li una trobada amb aquest servei municipal. En els casos on les víctimes pateixin per la seva integritat física, se'ls fa un acolliment en un lloc segur. Barcelona va acollir 288 dones i 268 infants i adolescents el 2019 a través del SARA.

Recuperació "integral"

"Nosaltres treballem per a la recuperació integral de la persona que ha viscut la violència masclista i per això ens calen diferents perfils professionals", explica a l'ACN la directora del SARA, Ruth Capdevila. Així, aquest servei té dues treballadores socials, una psicòloga i dues advocades per fer assessorament jurídic. També hi ha una professional que s'ocupa de la inserció laboral, així com un equip d'infància.

Tots ells treballen sota la màxima de respectar els tempos de les agredides i el seu propi procés de recuperació. De fet, aquesta característica és un dels trets que més lloa la Pilar, que assenyala que en aquest procés gradual ha pogut anar superant la situació a poc a poc, sobretot gràcies al suport psicològic i a les teràpies de grup. "Ara encaro el futur amb molta il·lusió; em veig completament renovada com a persona, he recuperat l'alegria", assegura.

El SARA també ha notat l'impacte del confinament. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, durant el 2020 s'han atès 1.300 persones, però la directora del servei augura que les xifres augmentaran respecte a períodes anteriors. El 2019 es van atendre gairebé 2.000 persones, 1.345 dones i 513 fills. En total es van atendre 1.596 casos de violència masclista l'any passat, molts oberts des del 2018.

L'efecte del confinament

Capdevila explica que el període de confinament va comportar que els casos atesos en les primeres setmanes del desconfinament augmentessin molt, tant en nombre com en gravetat. La primera setmana que els nens van sortir al carrer van augmentar "moltíssim" les urgències greus que el SARA va atendre, fins al punt que en un sol dia se'n van arribar a atendre vuit.

La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, remarca que aquest servei no ha deixat de créixer, i constata que en els darrers anys s'ha evolucionat "moltíssim" a nivell social. Això, segons ella, ha fet "sensibilitzar" la població i també les dones que acudeixen als diferents serveis.

Pérez destaca que s'ha augmentat la dotació dels professionals del SARA fins a dotze persones, a més de doblar els recursos residencials per a la cobertura d'habitatge. Amb tot, admet que cal seguir millorant i en això reclama a la Generalitat "una política coordinada de prevenció". "Cal planificació i estratègia", rebla.

Sobre el confinament, reivindica la proactivitat del servei. La tinenta d'alcaldia indica que el telèfon ha estat "clau" i l'explotació de les eines digitals és una línia que cal seguir treballant.

Imatge principal: Una educadora i la supervivent de violència masclista mirant papers / ACN