Serviland juntament amb l'IE Center for Sustainable Cities d'IE University proposen establir un nou model de normes urbanístiques, denominades Normes Urbanístiques Transversals, en les quals es vinculen paràmetres tradicionals com l'edificabilitat amb paràmetres mediambientals o socials per promoure el desenvolupament sostenible de les ciutats.

Aquesta és una de les principals propostes que recull l'estudi que han elaborat a fi d'analitzar, avaluar i proposar estratègies per impulsar un model de desenvolupament urbà sostenible, centrant-se especialment en les fases inicials de planificació i urbanització.

L'informe conclou que, si bé la implantació de mesures que fomentin la sostenibilitat pot suposar en alguns casos un increment econòmic de les obres d'urbanització, únicament, mitjançant un enfocament a mitjà i llarg termini és possible entendre el retorn de la inversió.

És per això per la qual cosa, per compensar la contradicció entre el benefici social i mediambiental i la falta de retorn econòmic a curt termini, des de Serviland i l'IE Center for Sustainable Cities es proposa un sistema de Normes Urbanístiques denominades Transversals que fomentin el desenvolupament sostenible mitjançant incentius i bonificacions que afavoreixin la inversió en sostenibilitat.

Ernesto Tarazona, CEO de Serviland, assenyala que "a diferència dels incentius existents per afavorir una edificació sostenible, en el cas del planejament i la urbanització hi ha un buit sobre com l'administració pública pot fomentar el desenvolupament urbà sostenible. Aquest nou marc advoca per la col·laboració publicoprivada per fomentar el desenvolupament sostenible d'entorns urbans".

Tarazona també reconeix que "la seva aplicació requereix la participació fonamental de l'administració pública, però també de desenvolupadors urbanístics, el sector financer i, fins i tot, de la societat en el seu conjunt, amb un paper actiu de la ciutadania."

Referent

De l'estudi es desprèn que Andalusia i Catalunya han estat les regions amb les normatives més actualitzades i que compten amb una integració més efectiva dels principis de sostenibilitat en les seves lleis del terra, promovent la integració d'energies renovables, la gestió eficient de l'aigua i la participació de la comunitat.

Tanmateix, regions com Múrcia i La Rioja mostren àrees significatives de millora. Aquestes comunitats tenen una integració menys robusta de la sostenibilitat en les seves normatives i presenten una falta de cohesió en la implementació de polítiques energètiques i de gestió de l'aigua.

Per la seva part, la comparativa de les normatives urbanístiques de les principals ciutats espanyoles revela que existeix una diversitat significativa en com s'aborden les polítiques sostenibles. Així, ciutats com Barcelona i Madrid destaquen pels seus enfocaments avançats i holístics cap a la sostenibilitat urbana.

En aquest sentit, l'estudi subratlla la importància de mantenir les lleis de terra actualitzades i alineades amb els principis de sostenibilitat, promovent la integració d'energies renovables, la gestió eficient de l'aigua i la participació activa de la comunitat.

Manuel Pérez, Chair de l'IE Center for Sustainable Cities, afirma que "si bé aquesta investigació es fonamenta en un sòlid marc teòric, ha estat dissenyada com una eina pràctica destinada a facilitar la seva aplicació per part de planificadors urbans, responsables polítics i investigadors compromesos amb la sostenibilitat urbana."