El 70 % dels joves que va cometre un delicte i que va finalitzar un programa o una mesura en el sistema de Justícia Juvenil català l’any 2015 no han tornat a ser atesos pels serveis de justícia juvenil ni han ingressat al sistema d’execució penal d’adults per haver comès un nou delicte en els cinc anys següents. És una de les dades recollides a l’informe sobre la taxa de reincidència penitenciària juvenil 2020, que s’ha presentat aquest dimecres en la jornada Reptes i abordatge del model de justícia juvenil a Catalunya, en el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). La mostra de l’estudi és de 3.634 joves d’entre 14 i 23 anys que van finalitzar un programa o mesura l’any 2015. D’aquest total, un 32,7% va tornar a cometre un delicte, una xifra similar al 30,8% de reincidència que es va obtenir al darrer estudi del 2016, on el seguiment dels joves va ser un any menys, quatre anys. El Departament de Justícia ha valorat “positivament” aquestes dades davant “la complexitat social actual”.
Actualment, hi ha 2.047 menors (302 noies) que han comès un delicte que són atesos pel sistema de Justícia Juvenil, la majoria dels quals estan en llibertat vigilada, segons l’estadística setmanal del Departament de Justícia. Els centres d’internament acullen els joves acusats dels delictes més greus i n’hi ha 110 internats i 94 de tancats de forma cautelar.
Pioners amb reclams
Catalunya i el País Basc són les úniques comunitats que des de fa uns 20 anys han mantingut l’avaluació de la taxa de reincidència del total de nois i noies que comenten delictes (no una mostra) i el seu tractament. Les dues comunitats aposten per les mesures en medi obert i Manel Capdevila, responsable de recerca del CEJFE, i Estefania Ocáriz, doctora en psicologia a la Universitat del País Basc, han lamentat que encara “fan a mà” l’extracció de dades per poder analitzar-les. Ocáriz ha detallat que el govern basc ha “invertit molt” en justícia juvenil i serveis socials.
De tutelat a delinquir
A la jornada, s’ha alertat que hi ha un 34% de menors i joves que han estat tutelats per l’administració, que passen al sistema de justícia juvenil per haver comès un delicte, i després al sistema penitenciari d’adults, i que cal analitzar-ho millor. En el País Basc aquesta connexió és del 60%, segons ha detallat Ocáriz, que ha afegit el govern basc ha “invertit molt” en justícia juvenil i en serveis socials i que la reincidència dels joves delinqüents s’ha reduït fins al 13%. Ha afirmat que en el 50% dels casos fan mediació, però no ha amagat que hi participen pocs estrangers.
Alguns experts han insistit que cal analitzar el context social i estructural per aplicar mesures, i que actualment els estudis indiquen que 1 de cada 3 joves està en risc d’exclusió social. S’ha apostat perquè cal fomentar mesures educatives en lloc de punitives i intentar que aquests joves es reincorporin al sistema educatiu.
Estrangers reincidents
A més, s’han demanat estudis més concrets del procés de migració en aquests joves. En aquest sentit, Capdevila ha precisat que la recerca ha detallat que els "menors que arriben sols a Catalunya (un 3,2% del total de 3.600 estudiats) reincideixen més perquè no tenen un suport familiar, però quan aquests reben un bon acompanyament, la categoria d'estranger no és important i els resultats s'igualen amb la dels altres joves". Per això, ha demanat que es facin estudis més detallats i precisos per diagnosticar bé i que després es facin intervencions eficaces amb aquests joves.
El 40,6% són jutjats
Marta Blanch Serrentill i Roger Mancho Fora, autors de la investigació de la taxa de reincidència dels joves, han presentat les principals dades a la jornada. Per exemple, el 40,6 % dels joves que entren al circuit de justícia juvenil són jutjats. Això significa que als 1.477 joves que van finalitzar una mesura l’any 2015 se’ls va imposar una mesura socioeducativa per sentència judicial. La resta va fer: 1.112 joves (30,6 %) van participar en un programa de mediació i reparació, i amb això es va tancar el procés judicial; 1.045 joves (28,8 %) va tenir com a única intervenció en tot el procés un informe d’assessorament tècnic.
Sobrevaloració de les noies
A l’estudi s’indica que el perfil del jove reincident, segueix el patró dels adults, en el cas dels homes la reincidència és més alta (36,2 %) que en les dones (18,8 %). Els autors han destacat que cal ajustar l’eina per analitzar la reincidència de les noies (Savri) perquè està “sobrevalorat el seu risc” perquè els factors a analitzar són les autolesions i el maltractament infantil i en el cas de les dones són més elevats.
Del perfil dels infractors reincidents, s’indica que els nois d’entre 14 i els 15 anys, registren la taxa més alta (39,4 %) que entre els 16 i 17 anys (28,2 %). Els experts apunten que en aquests primers anys d’adolescència la pulsió delictiva té una tendència ascendent que comença a minvar a partir dels 16 o 17 anys. El fet d’acumular antecedents és un factor de risc que es dispara: multireincidents al 63,9 %. Pel que fa al tipus de delicte, el 78% de reincidència es dona en casos per delictes contra la propietat.
L’estudi insisteix que la nacionalitat del jove no és una dada destacada si el jove ha tingut un acompanyament i suport. És a dir, s'assegura que "la manca de protecció social, de suport familiar i social, una situació socioeconòmica desfavorable, un accés limitat al mercat laboral o un menor capital social són factors més afavoridors de la reincidència que no pas la categoria d’estrangeria".
A la foto principal, joves en un centre de menors de Justícia Juvenil. / Foto: Departament de Justícia.