La Seu d'Urgell s'ha convertit aquest cap de setmana en l'epicentre de la cuina popular catalana amb una nova edició, l'onzena ja, de la Trobada d’escudelles, ranxos i sopes històriques. Aquesta festa gastronòmica reuneix colles vingudes de diversos municipis de Catalunya, que formen part de la federació, i on també participen les colles convidades, enguany vingudes des d'Andorra i Itàlia.
Aquest diumenge s'ha viscut la jornada central, en què des de primera hora del matí ja s'han instal·lat les olles, peroles i calderes al passeig Joan Brudieu, per cuinar amb foc de llenya les sopes i altres àpats de cullera, que després han pogut degustar els curiosos que s'han apropat fins a la capital de l'Alt Urgell. Es calcula que se n'hauran repartit entre 5.000 i 6.000 racions.
Aquests àpats com les sopes, ranxos i escudelles populars es remunten almenys al segle XV, i moltes d'elles se celebren encara pels volts de les festes de Carnaval. Els historiadors relacionen el seu origen amb un àpat generós i calòric abans del dejuni obligat per la Quaresma, i també com un àpat que s'oferia a les persones més necessitades del poble.
A la Seu d'Urgell aquesta celebració se'n diu la Calderada, se celebra el dia 17 de gener i els oficiants són la Confraria de Sant Antoni, que han actuat com a amfitrions en la trobada d'enguany. Ells fa 120 anys que elaboren una escudella solidària i caritativa que reparteix unes 11.000 racions: “Som una de les 7 colles més antigues de Catalunya, fundadores de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques”, ha remarcat el representant de la confraria urgellenca.
Aquest diumenge s'ha culminat la celebració amb el tastet i el repartiment de les racions, entre 5.000 i 6.000, preparades per totes les colles assistents. Durant la resta del cap de setmana s'han organitzat altres activitats paral·leles com xerrades, música tradicional, mercat artesanal, tallers i activitats infantils.
Mantenir viva la tradició de les sopes i escudelles populars
Recuperar aquest patrimoni cultural i mantenir viva la tradició és l’objectiu de la federació, que està formada per dotze municipis de nou comarques d’arreu de Catalunya, on aquests àpats populars tenen documentada una antiguitat d’almenys cent anys. Són Albons, Capmany, Castellterçol, Gelida, la Seu d’Urgell, Montmaneu, Ponts, Vergues i Vidreres, i també Rialp, Talarn i Isona, i que des d'enguany ja ho fan com a membres de ple dret. La FERSCH està preparant una candidatura amb l’objectiu que les escudelles, ranxos i sopes històriques puguin ser declarades patrimoni immaterial de la humanitat per part de la Unesco.
Presència de la 'Paniccia' de Varallo
En l'edició d'aquest 2024 hi ha participat per segon any consecutiu una colla convidada d'Itàlia, que elabora la 'Paniccia' de Varallo (Piemont). Aquesta sopa caritativa data de l’any 1799 i se sol repartir el dimarts de Carnaval amb més d'una vintena de calderes conegudes com a 'Calderone' o 'Pentolone'. Tal com es fa a la Seu, les racions es degusten a cada llar, però també se serveixen als restaurants de Varallo, una petita població d'uns 7.500 a la zona alpina que delimita el Piemont amb la Vall d'Aosta i amb Suïssa.
Andorra també hi ha estat representada pels Escudellers d'Andorra la Vella —que celebren la tradició per Sant Antoni, des de 1969— i la Germandat de Sant Sebastià de Sant Julià de Lòria, que en van encetar l'elaboració l'any 1988.