El codi de colors per a gossos és un sistema que utilitza diferents colors en els collars, les corretges o en forma de mocadors o bandanes penjades al coll que tenen com a objectiu comunicar el comportament i les necessitats de cada gos a les persones que es troben amb ells. Aquest codi es va originar com una adaptació de pràctiques similars que es realitzen en el món equí, on els colors que es posen a la cua indiquen el temperament dels cavalls, i si, per exemple, algú veu que porta un llaç vermell, ja sap que es pot portar una coça. Aquest sistema té com a objectiu educar al públic sobre com interactuar amb els gossos, evitant situacions potencialment perilloses i incòmodes. És un codi que els amos de les mascotes, i també tots aquells que no poden resistir-se tocar un gos si se’l creuen pel carrer, haurien de conèixer. O almenys, seria molt útil que ho fessin. La iniciativa The Yellow Dog Project va ser una de les primeres a promoure aquest sistema, que va començar a difondre l'any 2012, per advertir que un gos que porta una bandana, un llaç a la corretja o un peto de color groc, és un gos que té unes necessitats especials o que necessita espai, i el seu portador adverteix que no vol interaccions amb altres gossos o humans.
Una iniciativa que no va prosperar
“Si veus un gos amb un llaç grop o alguna cosa groga a la corretja, aquest és un gos que necessita una mica d'espai. Si us plau, no t'acostis a aquest gos amb el teu gos. Mantingues la distància o agafa el teu gos i dona-li a l'altra persona temps per moure's lluny del teu camí”, resumia The Yellow Dog Project, una iniciativa que va néixer el 13 de setembre del 2012 i va estar molt present fa un temps en mitjans anglosaxons. En cinc anys va arribar a estendre’s a més de 40 països, i la pàgina va arribar a tenir més de 100.000 usuaris, però tot i els seus intents d’estendre el seu coneixement, ús d’aquest sistema de codis de colors no va arribar a quallar a Espanya. I l’efectivitat d’aquest sistema que facilitaria la socialització i les conductes dels gossos amb altres gossos i les persones depèn que tothom el pugui conèixer i sigui un codi més o menys universal. Malauradament, el projecte ja no segueix actiu, tot i que les persones que coneixen els significats del codi de colors en els països on va tenir més acceptació, encara l’utilitzen.
Augment significatiu de la població canina
Cal tenir en compte que el nombre de gossos a Europa ha augmentat considerablement en els darrers anys. En 2022 les dades proporcionades per la Comissió Europea indicaven que hi havia aproximadament uns 73 milions de gossos censats a la Unió Europea, una xifra que s’ha triplicat des del 2014, quan hi havia uns 24,5 milions. L’augment més notable va ser durant la pandèmia, quan es va passar 38 a 51 milions de gossos en les llars europees i del 2020 al 2021 hi va haver un altre increment significatiu, passant de 60,7 a 67,4 milions (un 11% més), mentre que del 2021 al 2022, que són les darreres dades que es disposen, l’augment va ser del 9% arribant a aquests 73 milions. La xifra, però, s'incrementa segons les fonts que inclouen països que no pertanyen a la UE i que estimen que en 2022 la xifra de gossos era de 104,3 milions. Rússia lidera el rànquing amb 17,5 milions de gossos, seguida pel Regne Unit, amb 13 milions i Alemanya, amb 10,6. Espanya se situa en el quart lloc amb més de 9 milions.
Altres colors i el seu significat
Hi va haver altres iniciatives, com la de l’empresa Friendly Dog Collars, que van promoure estendre el codi de colors afegint diferents significats específics. Els colors i els significats són:
- Vermell: precaució o perill, indica que no t’has d’apropar al gos.
- Taronja: ‘No gossos’, el gos no es porta bé amb altres de la seva espècie.
- Verd: amistós, el gos és sociable i tant un altre gos com un humà es pot apropar sense problema.
- Blau: indica que el gos està en entrenament o és un gos de servei, que no ha de ser molestat.
- Blanc: assenyala que el gos té alguna discapacitat, pot ser cec o sord.
- Morat: indica que no se li pot donar res de menjar sense el permís de l’amo.
