Imagini's una situació tipus. Una conversa per WhatsApp amb la parella que, sense saber com, acaba en discussió. Una discussió tensa, com gairebé totes les discussions, però magnificada pel component de no veure l'altra persona ni de sentir-li la veu. I de sobte, silenci. Els nervis i l'ansietat se't mengen per dins perquè el teu interlocutor ha desaparegut a mitja conversa. Com si un monstre hagués engolit a la teva parella (o no). El cas és que no hi ha cap mena de resposta ni de feedback. Esperes uns minuts prudencials, potser debatent-te entre la preocupació i la histèria, però la resposta no arriba. Proves de trucar, malgrat que ningú respon a l'altre costat del telèfon. I més silenci. Això seria un clar exemple de fer servir el silenci per castigar a la parella, un terme que també es coneix com a llei del gel. L'objectiu és clar, ras i curt: ignorar a l'altre. I tal com descriu la psicòloga María Esclapez al seu nou llibre, "la forma d'abús emocional més agressivo-passiva que hi ha". Me quiero, te quiero (Bruguera, 2022) intenta explicar, a través de reflexions i exercicis pràctics, que mai no és tard per aprendre a ser conscient de les vivències, estimar-se i valorar-se, primer com a persona, per després poder fer-ho com a parella. 

Me quiero, te quiero (Bruguera, 2022) 

La llei del gel és més freqüent dins la parella, tot i que també es poden donar casos entre amics o membres de la família. Les conseqüències, però, poden provocar danys psicològics a qui rep aquesta mena de càstig. Deixar de respondre missatges és un dels exemples més clars d'aquesta forma de càstig, però no l'única. Entre altres, tal com detalla Esclapez al capítol del seu llibre que fa referència a aquest tipus d'abús, també hi ha el no tenir en compte el que diu la parella, passar per alt les necessitats expressades peticions, fer veure que no s'escolta ni s'atén a l'altre o bé no respondre a les preguntes o fer-ho amb monosíl·labs. La psicòloga també remarca que també ho són la mostra de desinterès cap al que l'altra persona fa o diu, desfer plans i no mostrar afecte i ignorar de manera conscient l'expressió emocional de dolor o patiment de l'altra persona. És a dir, fer un esforç per verbalitzar una sèrie de sentiments o emocions internes i que el teu interlocutor –o interlocutora, està clar– simplement passi de tu. Dels sentiments, de l'esforç i de tot plegat. Silenci. Zero. 

Però, per què es comporten així aquestes persones? Què en treuen de castigar a l'altre? No hi ha una resposta universal. Esclapez, que també és sexòloga i divulgadora a les xarxes socials, constata que la persona que realitza l'acció pot fer-ho perquè creu que els missatges que està ignorant no tenen cap mena d'importància o bé perquè no té els recursos ni els arguments necessaris per poder respondre de forma adulta als plantejaments exposats. És possible que no sàpiga desencallar la situació i opti simplement per desaparèixer. Segons l'experta, el que busca és que el comportament que li resulta molest de l'altra persona tendeixi a desaparèixer.

Una parella discuteix / Unsplash

Les conseqüències

Sigui com sigui –i com no podria ser d'una altra manera–, totes aquestes accions tenen conseqüències. Primerament, en la relació, però també cap a la persona que pateix aquest tipus de conducta agressivo-passiva. La relació se'n ressent perquè aquest comportament fa que la parella tingui una capacitat baixa per resoldre conflictes, que els problemes s'enquistin i que la comunicació sigui molt pobra. Una altra de les conseqüències que, a més, pot ser força perillosa i que recull el llibre, és que aquesta situació pot comportar a una dependència emocional important, perquè ara et faig cas i ara no te'n faig. O en altres paraules, una de freda i una altra de calenta. I mentrestant, la persona que ho rep, va fent-se més petita i recull més pors i inseguretats per no entendre el comportament de la parella. 

De fet, una de les conseqüències en la víctima és, tal com recull aquest capítol, la incertesa, l'estrès, l'ansietat i la tristesa que produeix rebre un 'càstig' com aquest. També entren factors en joc com la baixa autoestima i inseguretat, i els bucles intentant entendre què s'ha fet malament i què no. A més, és clar, de tenir una preocupació constant i deixar de fer certes coses per por que l'altra persona s'enfadi. 

Arbre al mig del desert / Unsplash

L'estreta relació amb el 'ghosting'

L'autora explica a través d'una experiència personal, l'estreta relació entre el ghosting i la llei del gel. El ghosting és la pràctica de deixar de tenir qualsevol mena de comunicació amb una persona amb qui tens una responsabilitat afectiva sense previ avís o comunicació. És possible, per exemple, estar coneixent a algú, haver-hi tingut un parell de cites o fins i tot sis mesos de relació i de sobte, adeu. Bé, de fet ni això. D'un dia per l'altre, desaparèixer sense més. Però què fa que una persona s'esmunyi sense donar cap explicació? Esclapez comenta que una de les possibilitats podria ser per por al compromís, per falta de responsabilitat afectiva o perquè evita enfrontar-se a situacions que li produeixen incomoditat. Ara bé, el hit estrella de l'experta és constatar que la persona que fa aquest tipus d'accions no té cap mena d'interès en la relació. De vegades estaria bé seccionar els cervells per veure què hi ha exactament dins de les ments pensants per entendre les causes i les conseqüències. De moment, però, fins que això sigui possible, sempre quedarà ser conscients del que vivim i de qui tenim a les nostres vides. 

 

Imatge principal: un gel (o estalactites) que (també) punxa / Unsplash