El Síndic de Greuges ha confirmat aquest dilluns l’arraconament que pateix mica en mica el català a les aules catalanes. Si bé en els darrers mesos la comunitat educativa ha posat el crit al cel per la sentència que obliga a les escoles catalanes a impartir un mínim del 25% de les classes en castellà; l’enquesta que ha presentat aquest matí Rafael Ribó confirma que el castellà ja és la llengua vehicular a les escoles catalanes amb un 33%. Cal desgranar-ho: dins les aules té una presència del 22%, però la seva presència al pati i al menjador és tan elevada que el Síndic manifesta que el castellà "és la llengua vehicular a l'escola en un 33%". El català està per sobre del 60%, però la llengua espanyola guanya terreny i és cada cop més vehicular, i Ribó ha assegurat que si la sentència del 25% s'acaba aplicant, se superarà amb escreix aquest percentatge a les aules. De fet, el Síndic també ha donat una altra dada important: l’ús del castellà com a llengua vehicular és més habitual pels professors on hi ha un entorn majoritàriament castellanoparlant, i els professors acostumen a impartir més matèries en català quan l’entorn és catalanoparlant. És més: als patis catalans el català té només una presència de 43%.

 

Ribó ha explicat que als centres ubicats en entorns castellanoparlants, l’ús del català és residual i, per tant, només és majoritari a l’aula. De manera que el castellà mana al pati. És per això que el Síndic de Greuges ha lloat el caràcter “compensatori” que pot tenir la llengua en el sistema educatiu, i ha manifestat també que és molt important tenir en compte el consum audiovisual que fa l’alumnat, un aspecte que influeix molt en l’ús lingüístic dels infants. Així doncs, Ribó ha volgut assenyalar alguna de les febleses del sistema educatiu català actual: “L’escola no sembla compensar prou” l’ús de les llengües. Sí que ha volgut ressaltar que el model lingüístic “s’ajusta a l’Estatut i la Constitució” i que aconsegueix generar “baixa segregació escolar”, ja que també pot fer que es barregin els dos tipus d’alumnat, el catalanoparlant i el castellanoparlant.

Per altra banda, Ribó ha volgut també carregar contra la sentència de la justícia espanyola, que obliga a fer com a mínim un 25% de les classes en castellà. Ha opinat que la realitat del país fa que no es puguin imposar uns percentatges mínims a l’escola. En aquest sentit, però, ha demanat que s’impulsi “una regulació de l’ús de les llengües en el sistema educatiu”, i ha esperonat “els legisladors i els governants”. “Anem tard”, ha dit. De totes maneres, sí que ha fet una valoració que lliga amb el nou currículum escolar presentat pel Govern: “cal definir projectes de cada centre en funció de la seva realitat sociolingüística”. Ribó també ha fet un altre advertiment, i és que la supervivència del català no depèn només d’un bon ús a l’escola catalana, i ha assegurat que cal promoure l’ús de la llengua a través de projectes que vagin més enllà de les aules i els patis.