El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat reduir l'aplicació de contencions mecàniques en els centres de persones privades de llibertat, i que siguin "la última ràtio" o alternativa. Les mesures de contenció mecànica són aquelles on s'utilitzen dispositius tècnics, tant mobiliari com tèxtil, amb la finalitat preventiva per evitar accions on una persona es faci mal a ella mateixa o als altres. Per Ribó, arribats a situacions que ho requereixin, s'haurien de realitzar amb l'ajuda d'equips multidisciplinaris amb capacitat de resoldre conflictes abans d'aplicar la tècnica, i amb els mitjans i formació adient.

Ribó ho ha dit en una roda de premsa per presentar l'informe anual del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura al Parlament al costat de l'adjunt general, Jaume Saura. Tots dos han lliurat l'informe aquest dimarts al matí a la presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs.

En el cas que la contenció s'hagi d'aplicar a nens, el Síndic ha defensat que la contenció mecànica només s'hauria d'aplicar amb criteri mèdic i amb la supervisió de professionals de l'àmbit de la salut.

 

Aquest reclam arriba dies després que una quinzena d'organitzacions defensores dels drets humans signessin un manifest conjunt per demanar al Govern que aturi la modificació del protocol sobre contenció de reclusos. El departament de Justícia va anunciar que revisaria el text actual -que prioritza mesures alternatives a la immobilització física del pres- perquè, segons el seu criteri, s'ha demostrat que no és efectiu. Les entitats veuen la modificació del protocol com un "intent regressiu en matèria de drets humans", mentre que la Conselleria reitera que té com a objectiu "tendir a la contenció zero" per assolir les "màximes garanties" per als interns i els professionals. 

Arran d'aquesta demanda, encapçalada per entitats com Irídia, Alerta Solidària i Justícia i Pau, el Síndic ha demanat avui que la realització de l'informe per part de la Conselleria Justícia es desenvolupi de forma transparent i amb la participació de tots els interlocutors rellevants abans de realitzar qualsevol canvi.

Seguir amb les videoconferències

En la mateixa compareixença Prevenció de la Tortura ha demanat que es puguin seguir fent de forma telemàtica les comunicacions dels presos amb les seves famílies i amics com s'ha fet durant la pandèmia, una mesura que ha estat ben valorada pels interns. El febrer de 2021 es van reprendre les visites presencials a centres, però des de llavors encara no s'han desenvolupat amb normalitat.

El Síndic també ha valorat positivament l’adaptabilitat a les noves situacions per part de les direccions i els equips de professionals. Ha recomanat, però, mantenir i millorar les comunicacions telemàtiques de manera que tots els centres disposin d’espais adequats i de cobertura suficient per continuar l’experiència de les comunicacions via videotrucada.

Enquesta als interns

L’informe d’aquest any també presenta un estudi monogràfic, que inclou els resultats d’una enquesta que, amb la col·laboració del Departament de Justícia, es va distribuir a totes les persones internes en centres penitenciaris i de justícia juvenil per valorar la resposta de les administracions públiques en la gestió de la covid-19 en el context de privació de llibertat.

El 71% dels 1.623 enquestats consideren que van disposar de prou informació al voltant de la pandèmia, però només el 51% afirma haver rebut prou mesures d'higiene com mascaretes i gel hidroalcohòlic. El 61% afirma haver notat un augment de la neteja i la desinfecció dels centres i el 56% diu que s'ha garantit el distanciament entre interns i entre interns i funcionaris. Més de la meitat admeten que la pandèmia els ha provocat efectes emocionals o d'altre tipus, però gairebé cap ha rebut cap tipus de tractament.

 

A la imatge destacada, Rafael Ribó i Laura Borràs / ACN