El nivell de cobertura del bo social elèctric és del 4,6% dels consumidors a Catalunya i del 6,9% de les llars, lluny del 20% de consumidors que estan en situació de risc de pobresa o del 9% de la població que pateix una situació de privació material severa. És a dir, s’estima que el bo social no cobreix, com a mínim, prop de dues terceres parts de la població en situació de risc de pobresa (65,3%) i prop d’una quarta part de la població en situació de privació material severa (23,3%). És una de les conclusions de l’informe La pobresa energètica a Catalunya 2023: reptes pendents en un context de crisi energètica, elaborat pel Síndic de Greuges i que aquest dilluns a la tarda ha presentat la síndica, Esther Giménez-Salinas, en la comissió del Parlament, on també ha alertat que "hi ha un 20% de demandes d'informació pública (unes 2.000) de ciutadans que les administracions i els ajuntaments no contesten".
A l'informe, s'hi afirma que aquests problemes de cobertura es deuen, en part, a l’existència de dèficits d’informació, dificultats de tramitació, situacions d’exclusió residencial, i també al fet que una part de les famílies en risc de pobresa no acompleixen el criteri de renda establert. Per això, s'ha destacat que “hi ha dificultats en la tramitació del bo social elèctric” i ha reclamat a les administracions, catalana i estatal, que “desburocratitzin” aquesta tramitació. En concret, aposta per superar la complexitat dels tràmits, especialment per a les persones vulnerables, i per simplificar la documentació que cal aportar, que és complexa de recopilar per a les persones vulnerables i que sovint l’Administració ja té en el seu poder. A més, des del síndic es demana aplicar de forma automàtica el bo social elèctric per a habitatges socials. També sol·licita establir uns límits de renda en el bo social elèctric per a famílies nombroses, amb l’objectiu de poder destinar aquests recursos a millorar la cobertura i la intensitat d’aquest descompte a altres situacions de vulnerabilitat.
Radiografia a Catalunya
El Síndic recorda que des de fa 10 anys que vetlla pels consumidors vulnerables amb relació als subministraments bàsics (electricitat, aigua i gas) i que tot i l’avenç, que qualifica de “notable” encara calen actuacions més “proactives” de les administracions i de les empreses subministradores de serveis per revertir aquestes mancances. Més encara -hi afegeix- si es té present el context de forta inflació en què es dona l’elevat increment dels preus de l’energia dels darrers anys, motivat per les conseqüències de la pandèmia de la covid-19 i de la guerra a Ucraïna.
La pobresa energètica consisteix en la dificultat de disposar dels subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua, i de fer front a les factures que generen, fonamentalment a conseqüència de mancances en relació amb la renda familiar disponible o amb la situació residencial. Estadísticament, la pobresa energètica s’acostuma a mesurar en funció de la capacitat d’atendre amb normalitat el pagament de factures o rebuts dels subministraments, la capacitat de garantir unes condicions de confort adequades a la llar o el pes de la despesa dels subministraments d’energia en relació amb el pressupost familiar. Els principals indicadors que recullen aquestes tres dimensions conclouen que la prevalença de la pobresa energètica a Catalunya se situaria entre el 5% i el 20%.
En l’informe, es fa una exhaustiva recollida de dades i fa balanç de les polítiques públiques engegades els darrers anys, com la llei catalana, per lluitar contra la pobresa energètica. També hi detalla les principals febleses i disfuncions detectades en aquestes polítiques i conté un seguit de recomanacions per millorar-les.
Així, s’hi exposa que la població de nacionalitat estrangera té el doble de probabilitat de patir la privació de mantenir la temperatura adequada a l’habitatge (33,5%) que la població espanyola (16,9%); seguida per la població aturada (30,9%), enfront de la població ocupada (18,2%), o entre la població amb estudis primaris o inferior (24,3%) respecte a la població amb estudis superiors (15%). I es confirma la feminització de les situacions de pobresa en general. Les dones solen tenir més dificultats per mantenir la temperatura adequada a la llar (20,6%) que els homes (17,5%), i també més dificultats per pagar els rebuts (4,5% front 3,4%). El Síndic insisteix que "les polítiques per combatre la pobresa energètica, doncs, han d’estar dissenyades per combatre aquestes desigualtats socials, proporcionant l’ajuda necessària als col·lectius més afectats”.
Més despeses a les llars
El Síndic explica que Catalunya és la comunitat autònoma amb una despesa de les llars en energia i aigua per càpita més elevada: mentre la despesa familiar en energia i aigua és de 525 euros per persona i any al conjunt de l’Estat, a Catalunya aquesta xifra se situa en els 593 euros, un 12,9% més elevada. Madrid és la primera amb 604 euros.
Més dades. Hi afegeix que el 19,2% de la població a Catalunya no té capacitat per mantenir la temperatura adequada a l’habitatge, enfront del 17,1% en el cas del conjunt de l’Estat espanyol i del 6,9% en el cas de la UE.
Augment de queixes pels serveis
El Síndic manifesta que “la liberalització de la prestació d’unes activitats considerades essencials no pot comportar la disminució dels drets i les garanties de les persones”. I alerta que “els conceptes de serveis universals o d’interès general són imprecisos des del punt de vista econòmic i jurídic: es tracta de serveis privats en relació amb elements com ara la universalització de les prestacions, les potestats públiques i, fins i tot, l’autoritat.”
En aquest sentit, detalla que en el període 2019-2022 ha augmentat en un 125% el nombre de queixes (de 717 a 1.614), bàsicament relacionades amb les factures o deficiències del servei. En el cas de l’aigua, aquest increment ha estat del 34,5%. I hi afegeix que aquest increment de queixes està relacionat amb l’augment del cost de l’energia, la qual cosa genera més preocupació i dubtes.
Això no obstant, hi precisa que l’augment de les queixes no té per què tenir relació amb un increment de la pobresa energètica. De fet, admet que el nombre de queixes relacionades amb la pobresa energètica sigui molt baix: en el període 2019-2022, la institució ha rebut 106 queixes i consultes relacionades amb el bo social elèctric i el bo social tèrmic, amb un increment del 32,0% en aquest període. Aquestes queixes i consultes, majoritàriament, han estat presentades per dones en el cas del bo social (62,5%).
El Síndic apunta que queda pendent la modificació de la legislació del sector d’hidrocarburs per establir un preu social per al gas butà en funció de les circumstàncies personals, de manera que se superi la situació actual en què el preu de la bombona és el mateix independentment del seu ús, com a font d’energia bàsica de les persones o com a element propi d’establiments comercials o recreatius, com ara les terrasses a la via pública.
Un òrgan coordinador
També s’hi demana que les mesures establertes pel goivern espanyol durant l’estat d’alarma i arran de la guerra a Ucraïna, han de tenir “una garantia de continuïtat” Per exemple, la prohibició de la suspensió de subministrament per als consumidors vulnerables, que ha estat prorrogada fins al 31 de desembre de 2023. També està prevista fins al 31 de desembre de 2023 la reducció del tipus de gravamen de l’IVA al 5% en l’electricitat i el gas, com també les altres mesures adoptades per l’Estat adreçades a reduir la factura elèctrica, com són la suspensió de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica i la reducció del 5% al 0,5% del tipus de gravamen de l’impost especial sobre l’electricitat.
A l’àmbit català, el Síndic de Greuges proposa que la Generalitat i Endesa ha de revisar l’aplicació del conveni signat fa dos anys per protegir a les persones vulnerables, i que s’impulsin acords amb altres empreses subministradores. I apostar per la mediació per resoldre el problema del deute existent de les persones vulnerables.
El Síndic proposa que s’impulsi la constitució d’un òrgan de la Generalitat, que actualment no existeix –tot i que Catalunya ha estat pionera en l’aprovació d’una legislació en la matèria (la Llei 24/2015)–, que defineixi, impulsi o coordini les polítiques públiques referents a la pobresa o vulnerabilitat energètica.
I, entre altres propostes, destaca que “l’Agència Catalana del Consum hauria d’iniciar les corresponents actuacions d’investigació, sigui d’ofici sigui arran de les denúncies rebudes, per determinar si les actuacions de les empreses subministradores o les agències de cobrament de deutes envers les persones en situació de vulnerabilitat poden vulnerar els drets dels consumidors establerts en la normativa de consum. I si escau, hauria d’iniciar els corresponents expedients administratius. Precisament, hi ha hagut alguna causa que ha arribat a la via penal.