El 58,1% dels infants de Catalunya d'entre tres a catorze anys, uns 550.000, no participen en extraescolars no esportives (i el 34,5%. prop de 320.000, tampoc ho fan en esportives), un percentatge que es dispara fins a gairebé el 70% en el cas dels nens i nenes de famílies vulnerables. A l'estiu, a més, almenys el 80% dels menors de catorze anys no fa cap lleure educatiu, com esplais. Així, la Sindicadura de Greuges, que encapçala la síndica Esther Giménez-Salinas, insta al Govern de la Generalitat, que té les competències en matèria de lleure educatiu, a fer més per promocionar aquestes activitats "fonamental per al desenvolupament personal i social dels infants i adolescents". La síndica avisa que el lleure és un dret dels infants reconegut per Nacions Unides i que, com a tal, cal "universalitzar-ho", perquè permet als menors adquirir habilitats i aprenentatges que no sempre garanteixen les escoles o les famílies.
En l'informe 'La universalització del lleure educatiu a Catalunya', la síndica constata que al llarg de la darrera dècada no s'ha avançat prou des de les institucions públiques a l'hora de promoure el lleure educatiu, que hi ha un "dèficit d'inversió" en polítiques de suport a les famílies i que es donen greus factors de segregació i desigualtat en l'accés al mateix. Així mateix, assenyala que cal proveir de prou places per satisfer la demanda existent i evitar les llistes d'espera. Per això, proposa, entre altres mesures, un desplegament normatiu específic del lleure educatiu que blindi i ampliï ajuts, mobilitzi als ajuntaments i creï una unitat de referència a la Generalitat per evitar la "disgregació" entre els departaments d'Educació, Esports i Drets Socials.
L'informe de la Sindicatura constata que la menor participació dels infants d'entorns desfavorits es tradueix en una dedicació més gran a activitats sedentàries: amb un 50% dels quals consumeixen diàriament més de dues hores de pantalles, davant del 33% en el cas dels infants de famílies amb una millor situació econòmica. Les desigualtats en l'accés al lleure també es veuen depenent dels barris i dels municipis: els territoris socialment desfavorits que tenen poc dinamisme associatiu i poca activitat educativa organitzada, mentre que els infants i adolescents més afavorits tenen, si més no, més possibilitats de mobilitat. Les famílies d’origen immigratori, apunta la síndica, a voltes no tenen prou informació sobre l’oferta de lleure educatiu i extraescolars, donat que les dificultats idiomàtiques fan que aquestes famílies tendeixin a tenir menys relació amb els centres escolars i l'entorn. En alguns casos, assenyala l'informe, fins i tot se'ls nega la participació per qüestions legals o formals si no tenen DNI o permís de residència.
I això també va d'escoles: els centres de molt alta complexitat acostumen a oferir menys activitats (4,7 de mitjana) que els de baixa complexitat (15 de mitjana). A més, l'alumnat vulnerable tendeix a participar menys en l’oferta existent i hi ha centres de composició social desfavorida que han suprimit o reduït les sortides i colònies escolars per poca participació. Un altre factor, tanmateix, són la manca d'equipaments en l'entorn immediat: d'acord amb l'informe, al voltant d'una tercera part dels municipis de 3.000 habitants o més no disposen d’escola municipal de música, de casals infantils i juvenils ni de casals municipals d’estiu.
Fa falta més inversió: els ajuts no arriben
La inversió de la Generalitat en subvencions per al foment del lleure educatiu ha augmentat l’any 2024 en un 66% respecte a l’any anterior, fins als 8,8 milions d’euros. Tanmateix, els ajuts que atorga el Departament de Drets Socials i Inclusió només arriben al 16% dels infants en situació de pobresa severa. Les polítiques de joventut, que incorporen les polítiques de promoció d’educació en el lleure de la Generalitat de Catalunya, concentren el 0,33 % de la inversió en polítiques d’infància de la Generalitat, 18,3 euros per infant. La inversió corrent global de les diverses administracions públiques gira al voltant dels 300 milions d’euros anuals, tenint present també la inversió en ajuts de menjador escolar, que és de 217,5 euros per infant. Si no es compten els ajuts de menjador escolar, aquesta inversió es redueix a la meitat.
Un marc regulador específic
La Sindicatura argumenta que falta un marc regulador del lleure educatiu a Catalunya i que és una qüestió pendent, donat que la Generalitat té les competències exclusives, reconegudes en l'article 134 de l'Estatut, i això no s'ha desplegat. Així, no està regulat el procés d’admissió a les ofertes de lleure educatiu sufragades amb fons públics, com ara les escoles bressol municipals, els casals d’estiu i els camps de treball, la qual cosa dificulta garantir l’equitat en l’accés. La manca d'una regulació general també fa que quedi tot molt delegat en els ajuntaments, dels quals dos terços no tenen un pla local de lleure educatiu ni ajuts directes per participar en extraescolars, una cobertura que només arriba al 5% dels infants. També produeix dificultats com que el 66% del personal que imparteix lleure educatiu no té titulació o la formació adequada.