Fumata blanca. Després de mesos d'enfrontaments, el Departament d'Educació i els sindicats del sector han arribat finalment a un acord aquest dijous que ha permès enterrar la destral de guerra. Dimecres, la conselleria de Josep Gonzàlez-Cambray havia enviat una darrera proposta als representants sindicals que consistia a reduir una hora lectiva dels professors catalans, una demanda llargament reclamada pel sector educatiu. A canvi d'aquest oferiment, el Departament demanava que es desconvoquessin les dues vagues que hi havia programades a l'inici del nou curs escolar el 7 i 28 de setembre. Finalment, els sindicats han acceptat suspendre les jornades de vaga i han donat per acabats els enfrontaments amb la Generalitat.
Amb l'acord, el curs escolar, que comença dilluns vinent, arrencarà amb normalitat i sense vagues. Malgrat les crítiques que havia generat l'avançament, decidit unilateralment per la conselleria de Cambray i anunciat sense cap negociació prèvia amb les organitzacions sindicals, ara aquestes han acceptat una proposta que era la línia vermella dels sindicats. La Generalitat va plantejar la reducció d'una hora lectiva a partir del 2023, tot i que els sindicats demanaven que pogués aplicar-se a partir d'aquest mateix setembre. Finalment, això no serà així, però les protestes han quedat igualment desconvocades.
"Acord històric"
L’acord s’ha escenificat al Departament de Treball després d’una reunió aquesta tarda. Després de la signatura, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha donat la mà a tots els signants donant-los les gràcies. En una roda de premsa posterior, el conseller ha posat l'èmfasi en el fet que aquest és "un acord històric que no es produïa en el sistema educatiu català des de fa més de vint anys" i que Catalunya mai havia tingut tant personal docent com el que es preveu pel 2023. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat l'acord amb un missatge a Twitter, en el qual ha expressat que és "una gran notícia per a la comunitat educativa i, sobretot, per a l'alumnat i les famílies".
Horari anterior a la crisi
Aquest dimecres, un cop els sindicats havien rebut la darrera proposta, fonts de les plataformes ja van indicar a ElNacional.cat que cada organització integrada al comitè de vaga valoraria l'oferta de la Generalitat i que després prendria una decisió conjunta "de manera unitària". La reducció de l'hora lectiva ha estat reclamada des de fa temps pels sindicats, però Educació la rebutjava perquè assegurava que no era viable econòmicament ni tècnicament, i va proposar reduir l’hora en primer lloc a primària (aquest curs 2022-23), i després a secundària (pel curs 2023-24). La unitat sindical va fer que el comitè de vaga demanés el pastís sencer, i finalment s'ha sortit amb la seva. El Govern calcula que tirar endavant aquesta mesura costarà aproximadament 170 milions d’euros, i que això implicarà introduir 1.463 mestres a infantil i primària, i 2.009 a secundària.
Cal tenir en compte, no obstant això, que aquesta mesura no entrarà en vigor fins al pròxim mes de gener, ja que les plantilles i els horaris d’aquest setembre ja estan fixats. De totes maneres, tot plegat es traduirà en les següents reduccions d’hores lectives: els professors de primària passaran a fer 23 hores (en comptes de 24), i els d’ESO passaran a fer-ne 18 (en comptes de 19). Es tracta de l’horari que els docents d’aquest país tenien abans que es fessin les retallades per culpa de la crisi econòmica el 2008.