Els sindicats UGT, CCOO i la Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes d'ensenyament secundari de Catalunya (FAPAES) han denunciat que falten places públiques per estudiar Formació Professional (FP) a Catalunya. En un comunicat conjunt han alertat que a la ciutat de Barcelona només poden estudiar en centres públics 4 de cada 10 joves i han criticat que s'hagi allargat l'últim procés de preinscripció i matrícula, perquè, asseguren que "ha afavorit el desviament i la matriculació a centres privats i a distància".
Crítiques cap a l'allargament del procés de preinscripció
El Departament d'Educació va fer públiques a finals de setembre les dades de preinscripció en cicles de formació professional per al curs 2022-2023 i va assegurar que el 98,4 % dels alumnes havia obtingut plaça. Unes dades que des d'UGT, CCOO i FAPAES consideren "parcials i esbiaixades".
Les tres entitats han criticat el procés de preinscripció, que tenia una primera assignació al juliol, però que deixava una segona assignació per a principis de setembre, de manera que en el moment de l'inici de curs encara hi havia una part important de l'alumnat pendent d'obtenir una plaça. "En el millor dels casos, una persona sense plaça pot obtenir-la en el mes d'octubre en un cicle amb alguna vacant, desitjat o no, amb la pèrdua d'un mes lectiu i en una aula amb sobre ràtio", han lamentat en el comunicat, i han afegit que aquest retard "afavoreix el desviament i la matriculació en centres privats o a distància", amb l'agreujant, segons sindicats i famílies, que aquests estudis "no estan sotmesos a control de qualitat educativa per part de la Conselleria d'Educació".
Prioritzar l'alumnat de continuïtat és "una política segregadora"
En aquest sentit, han denunciat que la priorització de l'alumnat de continuïtat —el que prové de 4t d'ESO per als cicles de grau mitjà i el que acaba Batxillerat per als cicles de grau superior— en la preinscripció, "expulsa del sistema el col·lectiu de joves procedents d'altres vies educatives", com ara les escoles d'adults, els procedents de les proves d'accés per a majors de 18 anys o aquells que van quedar sense assignació en el curs anterior. Una mesura que, consideren "condueix a una política poc equitativa, molt segregadora que té per objectiu la millora cosmètica de dades eliminant l’alumnat més vulnerable del sistema". Tanmateix, les entitats consideren que no contribueix a millorar la taxa d'abandonament escolar prematur, sinó que la "cronifica".
Sindicats i famílies també han denunciat que a l’alumnat sense plaça pública se l’està trucant per oferir-li plaça en formacions de Certificats de Professionalitat "alienes al sistema educatiu". A parer seu, aquestes ofertes formatives són adequades per a un altre tipus d'alumnat i no poden substituir la formació professional, i per això consideren que la mesura "pretén ocultar la vulneració dels drets a l’educació en condicions d’igualtat i l’obligatorietat de l’administració educativa en garantir places públiques".